A voltes es molt facil aplicar el saber popular per a definir una situacio com la d’Alberto Garzón: per a on parles, passes; la llengua es molt castigada; qui diu lo que vol se sent lo que no vol; tastar coquetes de la propia farina... totes les dites es referixen a la necessitat de ser congruents en el temps i en l’espai. Es facil criticar als atres pero es dificil no actuar com ells, a voltes.

L’exministre de Consum Alberto Garzón, exdirigent d’Izquierda Unida, anava a treballar en una consultoria, Acento, com a director de Prospectiva Politica, i ha hagut de renunciar per l’escandol mediatic que s’ha montat. Recorde que ya no es presentà a les votades generals del passat 28J i havia deixat tots els carrecs en IU en decembre de 2023.

Acento la fundà José Blanco, ministre socialiste de Foment 2009-2011, i esta dirigida per Alfonso Alonso, ministre popular de Sanitat 2014-2016, i es dedica "única y exclusivamente [a] asuntos públicos en sus múltiples dimensiones". Es un lobi com molts atres que n’hi ha aci i en Bruseles, que aprofiten els ‘coneiximents’ d’antics carrecs publics per a negociar en favor de grans empreses i multinacionals... en este cas una d’elles era l’industria del joc...

Acento es un niu per ad aquells que han abandonat la politica o la politica els ha abandonats ad ells. Alli tenen caliu uns atres dirigents politics com Elena Pisonero i José María Lassalle (PP) o Elena Valenciano i Valeriano Gómez (PSOE).

Garzón, en un comunicat, ha llamentat ‘les dinamiques toxiques de l’esquerra’ i ‘l’incomprensio’ de que ha segut objecte, especialment per lo que ha denominat “ecosistema de izquierdas”, al que, no oblidem, ell pertanyia... tal volta ara no. La renuncia te com a objectiu principal no danyar l’espai politic en el qual ha estat i pel qual ha treballat, Unidas Podemos, especialment de cara a les eleccions gallegues.

En el foc amic es troba son antic companyo Pablo Iglesias, El Messies, que ara es dedica a orientar les animes en pena. Iglesias li ha recordat: "Creo que hay opciones más decorosas para un comunista que alquilar tu experiencia como ministro (porque eso es lo que pagan) a una consultora dirigida por exministros del bipartidismo que vende sus servicios a empresas privadas". S’ha tret l’espineta de quan es comprà un chalet en companyia de l’exministra Irene Montero, en maig de 2018. Este tampoc està per a donar lliçons de cóm ni a ón viure.

Garzón ha segut victima de les seues paraules quan censurava les famoses portes giratories (carrecs de l’administracio que van a carrecs de l’empresa privada) i es mostrava en contra, sense reserves ni miraments. No ho feu una sino moltes vegades. No te excusa. Ho tenía facil, en acabant dels dos anys de ‘paro’ i de carencia ministerials, hauria pogut optar a qualsevol faena, perque es el temps que obliga la llei. Ha segut imprudent i impacient. ¿Qué esperava?, ¿que l’aplaudiren?, ¿que li pegaren palmadetes a l’esquena?

I ya que estem en incongruencies conductuals-personals. Ahi tenim a la flamant alcaldesa de Marbella María Ángeles Muñoz que, en estos dies de dolor per l’assessinat de dos guardies civils a mans de narcotraficants, no ha dubtat en reclamar mes mijos i mes justicia, quan la processo li passa per sa casa. El fillastre està imputat per narcotrafic i soborn a un policia per a obtindre informacio (son pare i marit de María Ángeles no, perque faltà) i ella continúa sense justificar el patrimoni personal, calculat en 12 millons d’euros. I continúa sense ser investigada perque el juge que porta el cas, expert en terrorisme, es Manuel García-Castellón... ¡casualitats de la vida!

Estos dies hem depres que la congruencia es molt dificil de mantindre i que s’ha de ser mes comprensiu en les persones i en moltes situacions, perque qui escup al cel, damunt li cau.