En valencià hi ha un refra que diu ‘faena feta no porta destorp’ (el treball acabat dona tranquilitat). Com l’eixemple que comente, perque es satisfactori que a pesar de les dificultats i dels silencis externs (dels adversaris) i interns (dels suposts ‘correligionaris’) hi haja entitats que continuen llaurant pel valencianisme.

Esta volta es el Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana el que valentment ha començat una coleccio de llibres (Raons del Rogle) de diversa tematica en propostes novedoses i ho dic en orgull, per la part que me toca. Les quatre obres son: Els monuments als maulets en el Regne de Valéncia / Representativitat i protagonisme de la Real Senyera (de Javier Navarro), Dignitat i indignitat en 1999, els manifests (de Carles Recio i Antoni Fontelles), Identitat i autoctonia de la llengua valenciana. Una polemica en 1934 (de Juli Moreno) i L’idioma valencià. Una solucio pragmatica (d’Antoni Fontelles).

No desaprofitare l’ocasio per a manifestar que aquells que tant es queixaven de la discriminacio dels poders publics en els anteriors governs d’esquerra son els mateixos –de dreta– que ara la practiquen en aquells que creuen que no son dels seus. Nomes han de mirar les ‘parves’ i exclusives subvencions concedides pel govern PP-Vox a entitats, oficials, com Lo Rat Penat, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana i alguns satelits mes... en total estes han rebut una miseria en comparacio en l’associacio taurina forastera (300.000 euros). No m’agraden estes conductes publiques, perque justifiquen que quan canvie el color del poder politic els retiren les subvencions. I per supost encara m’agrada manco que es discrimine a uns valencianistes perque no tenen balco a on portar als politics ni medalles que concedir als politics (no vullc pensar en alguns atres motius). En tots els casos es mostra la nula capacitat de treballar pel futur del nostre poble i l’incondicional sumissio politica per quatre euros (no parlem si els concediren 400.000 o 500.000 euros, ¿qué serien capaços de fer?). Ad estes altures, cadascu sap lo que fa i es responsable per accio o per omissio, individual o colectiva.

En el valencianisme oficial hi ha baixets i baixetes que practiquen allo de fer un forat als peus dels que tenen al costat perque aixina estos s’afonen i ells i elles pareixen mes alts... es un autoengany com un atre qualsevol, perque els que caven forats continuen tenint la mateixa altura moral, fisica i intelectual; no guanyen ni un centimetro.

N. b. La presentacio de les publicacions es fara el 25-4-2024, a les 19.15, en el Museu de la Ciutat de Valencia.

www.inev.org