INDIGNACIO i POCA VERGONYA

I

¡Ya està el burro en l’herba una atra volta! Els pancatalanistes monten un (mini)Nou Congrés de Cultura Catalana (18-19 octubre, en Gandia) i els anticatalanistes protesten i els acusen de separatistes. Es un drama repetit ad nauseam. Tant uns com els atres no saben eixir d’ahi, els primers perque es sa vida, es el seu present i futur, i sempre estan llaurant en la mateixa direccio; els segons perque nomes son reactius, sempre ho han segut, i perque nomes els cou quan el pancatalanisme posa en qüestio o quan veuen una amenaça a lo espanyol-madrileny (no els preocupa que 200 escoles eliminen els programes d’immersio llingüistica, ya se que es en catalencia, pero es que si fora en valencià tampoc els preocuparia).

I els catalanistes ‘equidistants’ d’aci diran que veem fantasmes i que lo dels Països Catalans es una ilusio nostra. Estem acostumats.

No busquen un ver valencianisme, no n’hi ha, en uns perque a soles creuen en la catalanitat i en els atres perque a soles creuen en l’espanyolitat (coincidixen, ya ho digue Fuster: o catalans o provincians).

Que el president (me negue a escriure ‘la president’) de les Corts Llanos Massó critique este congrés es per a pixar-se de risa, ell que no reconeix les autonomies, nomes Espanya, una, grande y libre, ara defenent el Regne de Valencia (que en l’edat mija era un estat independent... per si no ho sabia).

Tornem al solc. ¿Quín pla tenen ademes de protestar (Massó i Lo Rat Penat)? ¿Ignoren que el ‘valencianisme’ està practicament desmantellat (des dels 2000) i ells, en la part que els toca, han contribuit? Li poden preguntar a l’expresident de l’entitat Enric Esteve, alguna cosa sabra. ¿Escarotar-se ad estes altures que participe l’Acadèmia Valenciana de la Llengua? ¿Quànts anys han tardat en descobrir que era un cau de catalanisme de per vida?, i quan alguns ‘festejaven’ en l’institucio i sos ‘satelits’ ¿qué?, ¿a ón nos han enviat –els mateixos– als que des del principi criticarem la constitucio i la traïcio de destacats membres del ‘valencianisme oficial’ –Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en Xavier Casp al front, al que encara li fan homenages–?, ho dire yo, ¡a on brama la tonyina! I ad alguns encara els guardaran la ‘cadira’ per a quan tornen!, ¡quína poca vergonya!

Entrem en el capitul de menjar. El digital que portava l’informacio del congrés, el diarilaveu.cat (.cat, ¡autoodi!), du publicitat institucional de: Generalitat Valenciana / Conselleria de Cultura i Esport (la que dirigia Vicente Barrera), Generalitat Valenciana / Institut Valencià de Cultura, Generalitat Valenciana / La Filmoteca Valenciana, Ajuntament de València, Generalitat Valenciana / 112, Ajuntament de Vilarreal, Ajuntament de Sagunt, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Plataforma per la Llengua, Andana Editorial Valenciana i Generalitat de Catalunya.

La pregunta sorgix immediatament, ¿quàntes de les institucions oficials mencionades s’anuncien en les pagines uep valencianistes? Per a que no tinguen de pensar massa, ¿pot ser entre zero i ninguna?

¡Ah! ¿que el diputat de Vox i regidor en Borriana Jesús Albiol (el de les pelicules ‘mariquites’ i els llibres gais) està ences en flama. ¿Quànts llibres valencianistes ha comprat per a repartir-los en els centres oficials del seu poble?, no s’esforcen ¿entre zero i cap?

I la Generalitat, l’exconseller de Cultura ya feu sa obra de caritat en algunes de les entitats valencianistes i compli en la quota anual de valenciania (com aquells que nomes van a missa el dia del patro, o siga el 9 d’Octubre i para de contar).

2

 

II

I com el nom es similar , ve be recordar el de fa vora cinquanta anys i els problemes que tingue. Fon l’intent mes serio d’estendre l’idea dels Països Catalans en democracia.

El primer Congrés de Cultura Catalana 1976-1977

Nomes aportare quatre cites. El que fon secretari general del Partit Comunista del País Valencià Antonio Palomares digue: “El concepte de Països Catalans, la catalanitat dels valencians, jo crec que objectivament no existeix, no s’accepta […] hi ha una no acceptació del concepte Països Catalans” (Palomares 1978: 110). Tambe donà alguna rao del rebuig i ocultacio dels actes: “voldria recordar allò que jo anomenaria la negativa experiència del Congrés de Cultura Catalana. Per pretendre associar-lo íntimament al concepte de cultura catalana, els seus organitzadors al País Valencià van haver de celebrar-lo clandestinament. I no per la supervivència de la dictadura, sinó perquè hi ha un cert nivell de llenguatge, d’acceptació o de rebuig de conceptes, segons les paraules que s’utilitzin” (Palomares 1978: 110).

En una atra ocasio posterior explicà l’expansionisme catala: “La burguesía catalana sueña desde el siglo XIX con crear un gran Estado catalán que recoja la industria y agricultura valencianas, el turismo mallorquín y la industria y cultura catalanas, lo que daría lugar a una de las grandes potencias europeas en pocos años [...] los intereses de la burguesía catalana no son los míos, ni los de trabajadores mallorquines, valencianos o catalanes” (Las Provincias 9-4-2006: 15).

La mala experiencia no nomes es produi aci, en el Regne de Valencia, sino tambe en el Rossello: “[la celebracio del congrés] que ha constituït segurament un moment positiu per al conjunt de la catalanitat, va servir ací [en el Rossello] més aviat d’element divisor de les forces d’índole i de característiques diverses que havien representat el catalanisme rossellonès, sense aconseguir de crear una nova dinàmica i sense ampliar les bases populars (propòsit explícit del Congrés)” (Verdaguer 1978: 113).

 

La pregunta

¿Per qué creuen que el pancatalanisme juga com vol el partit identitari-idiomatic? Perque en front no te contrincant (uns no poden obrir massa la boca per si el cap –el president ‘provisional’ del PP Alberto Núñez– necessita algun dia proxim a Junts per ad algun negoci, i els atres perque nomes els interessa la ‘qüestio valenciana’ de resma i per a traure uns vots, no s’ho creuen).

I prou, perque aço es com parlar-li a la paret.

……………………………………………………………..

 

PALOMARES, Antonio (1978), «Sobre el País Valencià», en Nous Horitzons, nums. 47-48, Barcelona, PSUC, pp. 105-112.

VERDEGUER, Pere (1978), «Una conjuntura cultural i política que s’encamina cap a una maduresa catalana», en Nous Horitzons, nums. 47-48, Barcelona, PSUC, pp. 113-121.

Per a saber mes, com que el catalanisme no me publicitarà i el ‘valencianisme oficial’ tampoc, els interessats trobaran en el següent llibre ampla documentacio i contraargumentacio.

FONTELLES, Antoni (2022), Els Països Catalans: entre l’entelequia i la materialisacio, Valencia, Institut d’Estudis Valencians.

 

Image 1: ACNV
Image 2: google.es, culturavalenciana.es, google.es

  • Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.