I

En una conferencia vaig escriure la frase “El riu alegra el païsage” i u dels assistents em preguntà “¿païsage du dieresis?” i li respongui que si, pero que en la normativa catalanista no, per una causa que no he trobat explicada. I tenía consciencia de la certitut perque durant la llarga i accidentada redaccio del DRACV92 (Diccionari valencià-castella, castella-valencià de la RACV, 1992) ya ho discutirem i optarem per seguir el criteri dels atres termens similars.

La regla era que si els primitius portaven dieresis o accent, per a indicar el hiat –conjuncio vocalica heterosilabica–, en els derivats apareixerà la dieresis per a conservar el senyal del hiat. Aixina, ‘païs’ / “país” (dos vocals, una oberta atona i una tancada tonica, no hi ha diftonc), per tant, els ‘familiars’ mantindran el signe: ‘països’, ‘païsa’, ‘païsage’, ‘païsagiste’, ‘païsagistic’, ‘apaïsar’, ‘apaïsat’, ‘païsanage’...

¿Per qué? Perque seguiem el subsistema: ‘beduï’ (‘beduïna’, ‘beduïnitat’...), ‘genuï’ (‘genuïnes’, ‘genuïnisme’...), ‘raïl’ (‘raïlam’, ‘raïlamenta’...), ‘raïm’ (‘raïmer’, ‘enraïmar’...), ‘roïn’ (‘roïna’, ‘arroïnar’, ‘roïndat’...), ‘sarraï’ (‘sarraïns’, ‘sarraïnesc’...), ‘veï’ (‘veïnat’, ‘veïnal’, ‘aveïnar’, ‘aveïnament’, ‘circumveï’, ‘circumveïnal’, ‘conveïnat’...)...

I estes son les formes que trobarém en els diversos diccionaris valencianistes i en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (DOPV) de la AVLl

Claus: els signes indiquen (+) presencia, (-) absencia, (¿?) està el terme primitiu, pero no s’especifíca la transformacio grafica del derivat: “sarraí, -ns” quan hauria de dir “sarraí -ïns”, per ultim, quan apareix en diferent grafia l’he inclosa.

Qualsevol llector no versat en estes qüestions gramaticals –i irrellevants– podra obsevar que els derivats de ‘païs’ son identics en DRACV04, en López (2010) i en DOPV (no tant per l’instauracio de l’accentuacio, casi igual a la catalana, com per la ‘copia’ de l’error en els derivats de ‘païs’ i que no es repetix en ninguna atra paraula, ¡ni en la mateixa familia!). No es tracta de cap de casualitat, sino d’un acte voluntari, perque es rectificà aposta (en DRACV04) est unic conjunt de paraules per a fer-les concordar en els diccionaris catalans o catalanistes.

Una atra curiositat es la variacio entre López, en linea, (consulta 11-5-2019), concordant en DRACV92, i López (2010), en paper, concordant en DRACV04 i tots els catalanistes. ¿Quína es la bona ‘païsage’ o ‘paisage’?

II

Per si no havia quedat clar d’a ón procedix la copia de l’error, ara, en el següent quadro, he posat les paraules d’uns atres diccionaris de la tendencia catalanista... (els simbols usats son els mateixos, el DIEC2 es el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el DNV es el Diccionari normatiu valencià, la consulta d’este dos obres, en linea, es feu el 11-5-19)

Es pot comprovar que l’unica diferencia entre les families de paraules es troba en “país”.

I per a l’espai religios de “Últimas preguntas”, que ya no se si fan en TVE, quedaran ¿quí revisà el DRACV92 i qui feu la cagada-catalanada en el DRACV04?, ¿cóm s’explica que tots els termens en estructura vocalica identica tinguen hiat, front a ‘país’ / ‘païs’, nomes esta familia, que oferix hiat en el primitiu pero diftonc en els derivats?, la regla de la nova gramatica de la RACV-LRP (p. 48) ¿no diu que “Els derivats d’estes formes [ve-í, ro-ïn, pe-üc, co-ï-a] tampoc formen diftonc, encara que deixen de ser tònics: ve-ï-nat, a-rro-ï-nar, pe-ü-quet [¿i el derivat de ‘coïa’?]”?, ¿quína fonetica experimental avala “pai-sa-ge” en diftonc i “a-pa-ï-sat” en hiat?, ¿l’explicacio no sera molt mes senzilla?, quan l’agrupacio vocalica pert la tonicitat... es forma un diftonc en l’elocucio normal (en tots els casos que porten dieresis: “ve-ï” - “vei-nat”, “ra-ïm” - “rai-mer”, “ge-nu-ï” - “ge-nui-ni-tat”). Una distincio, hiat o diftonc, casi imperceptible, o imperceptible total per als llecs i per als parlants natius –yo, per eixemple–, com supon, molt encertadament Josep Lacreu en Pren la paraula (2017: 83). I no es l’unic.

Se m’oblidava, la meua proposta sería deixar la dieresis nomes per a pronunciar la u (‘següent’, ‘qüestio’) i estudiar detengudament l’aplicacio o supressio en els hiats (¿acas un natiu pronunciarà ‘véinat’ o ‘veínat’ si veu escrit ‘veinat’?).

N. b. ‘filipica’: discursos o arengues de Demostenes contra Filip, rei de Macedonia; per extensio, qualsevol text, oral o escrit, contra algu o contra una institucio.

Imagens: Pixabay-Robin Higgins i Monika Schroeder
Imagens: Pixabay-Nicola Giordano i Elisa Riva

www.inev.org
www.culturavalenciana.es