Si estudiem l’etimologia de la paraula ‘orchata’, els etimolecs nos diuen que podria derivar de ‘hordeata’, del llati ‘hordeum’, en valencià ‘ordi’, i en castellà antic ‘ordio’. En la llengua valenciana actual, ‘ordi’, practicament s’ha perdut, contrariament al català, i solem dir ‘civada’. La rao es troba en que antigament, en llengua valenciana, el concepte de ‘civada’ incloia el de ‘ordi’, cosa que podem comprovar en els “Statuts e ordenacions de Algezira” quan parlen de “…tot hostaler o venedor publich de civada, ço es, ordi, avena, spelta, arroç…”. Vegem que la paraula ‘civada’, es un generic procedent del llati ‘cibus’, que vol dir aliment. Justetament al contrari ha succeit en relacio a la parella ‘blat’-‘forment’. En català, practicament s’ha perdut ‘forment’ i sempre diuen ‘blat’. I al reves de lo que es pensa, no eren sinonims, perque ‘blat’ era un generic com ho era ‘civada’. Ho comprovem per la mateixa font: “…qui comprarà en la ciutat de Xativa e terme d'aquella blat, ço es, forment, ordi, paniç, adaça avena, centeno…”. Per a acabar-ho d’arreglar, els acatalanats nos enredren mes, perque en català li diuen ‘civada’ a lo que en llengua valenciana diem ‘avena’, en contra dels testimonis historics que hem vist.

Puix be, inicialment la paraula ‘orchata’, es relacionava en una beguda dolça, resultat de posar certes llavors machucades en un liquit, per a aprofitar la seua substancia com a reconstituent o en finalitat curativa. En “Florilegio medicinal de todas las enfermedades…” (1712), Juan de Esteyneffer, nos parla de “…las Horchatas, que llaman en latín Emulsiones de las semillas frías, como son de los Melones, Sandías, Pepinos y algunas especies de Calabazas…”. Es interessant saber que ‘emulsio’ ve del llati “emulsus” o esmunyit, fent referencia per tant, a que s’esmuny la substancia de les llavors.  El Diccionari d’Autoritats (T. IV-1734), nos diu en la veu “Horchata”, que era una “Bebida que se hace de pepitas de melón y calabaza, con algunas almendras, todo machacado y exprimido con agua, y sazonado con azúcar”. Estos remeis curatius, els trobem referenciats en “Lo proces de les olives”, quan Baltasar Portell fa referencia a lo que es troba al voltant dels vells sense forçes: “d’on hixen ulleres, / lavor de melo, / pinyons, hi legir sovint lo Salmista”.

El Diccionari d’Autoritats que hem citat, nos dona el motiu pel qual es dia ‘orchata’ a eixes begudes de substancies de llavors: “Dixose assi quasi Hordeata, porque las mas veces se hace con água de cebada”, es dir, que el liquit en el que es posaven les llavors machucades, pareix ser que antigament, era aigua de civada. ¿Podria ser la rao de l’intima relacio entre l’orchata i l’aigua de civada, el que antigament poguera haver-se fet l’orchata de chufes en una base d’aigua de civada? Esta estreta relacio que ya hem comprovat, l’expressa de forma significativa Richard Ford, que vixque en Espanya de 1830 a 1834, en el seu llibre “Gatherings from Spain”, quan escriu: “At Madrid, an agreeable drink is sold in the streets; its called “Michi, Michi”, from the Valencian “Mitj e Mitj”, “half and half” and its unlike the heavy wet mixture of London, as a coal-porter is to a pretty fair Valenciana. It’s made of equal portions of barley-water an orgeat of “Chufas”, and its highly iced”, volent dir que “en Madrit, es sol vendre pels carrers una agradable beguda dita “Michi, Michi”, del valencià “Mitj e Mitj”, i que es pareix a la mescla de Londres com un carboner a una preciosa valenciana. Es fa en parts iguals d’aigua de civada i orchata de chufes i es servix gelat.

En relacio a les primeres cites en valencià, trobem ‘orchata’ o ‘orjata’ en el “Coloqui nou en que Tito Bufalampolla y Sento el Formal conten la Maestransa que es feu el 20 de Febrer de este any 1789 en Valencia…ab motiu de haver pujat al Trono de Espanya el Senyor Don Carlos Quart” a on llegim: “Tit: Vaix trobàr / aigues de totes maneres / gelades, llimò, imperial / llet, orjata, rempujòn / canella, y triquilitrach…”. La trobem per tant en un context de festes populars.

Si parlem de primeres cites en castellà, el català Balañà escriu que “les primeres citacions del mot castellà horxata (sic) (i del català orxata), són documentades ja al segle XVIII”. Uns atres ‘sabuts’, no paren de repetir-ho. Pero no es de veres, perque a continuacio vorem, que en castellà, la paraula ‘horchata’, es troba perfectament documentada en el sigle XVII. I no a soles aixo. Anem a vore com ‘orchata’ era una paraula d’us comu, es dir d’us ordinari o vulgar en la Valencia d’eixe sigle. Nos ho diu Diego Antonio de Robledo, en l’edicio del seu llibre “Compendio cirurgico vtil y prouechoso a sus professores”, dedicat a la “Soberana Reyna de los Desamparados” impres en Valencia l’any 1694, quan parla de “la emulsión de las quatro simientes frias mayores, a la qual comunmente llaman horchata”. Per aixo, podria ser que Corominas encerte quan pensa que la paraula “orchata” puga tindre “un origen mossàrab de València: un orğata>orčata (en la pronúncia apitxada de la capital)”. La falta de documentacio, podría deure’s a que en els escrits, la paraula comu o popular “orchata” podria haver-se evitat, donant exclusivitat a la forma “ordiat”. Cristofol Mari, en “La xufa i els gelats tradicionals…”, escriu que esta teoria es veu reforçada pel fet de que a Marroc s’utiltitza la paraula ‘rocata’”. Els que volen que la paraula no siga valenciana, han inventat que el sufix “ata” no es propi de la llengua valenciana, que de ‘molt d’ordi’, hauria d’haver evolucionat en ‘orchada’ i no ‘orchata’, oblidant evidentment, que en llengua valenciana, de ‘molta faena’, tenim ‘faenata’.

Per aixo, des d’un punt de vista etimologic, tambe existix la possibilitat de que la paraula ‘orchata’ siga la denominacio d’una beguda elaborada pels valencians descendents dels iberorromans en que es trobà Jaume I, els quals parlaven en el romanç valencià orige de la nostra llengua valenciana. Els valencians, hem d’evitar que es creguen que tenim la sanc d’orchata i defendre tot lo nostre que a uns atres els agradaria que fora d’ells. Com l’orchata, sense estar ben gelada, no seria lo mateix, en el proxim articul analisarém la relacio dels valencians en els gelats i refrescs.

Image 1: Not Hemingway’s Spain
Image 5: Bivaldi.gva.es