Títul: El Quixot
Autor: Alonso Fernández de Avellaneda
Versió en llengua valenciana d’Antoni Ruiz Negre
Editorial: Mosseguello
nº de pàgines: 424
Editat en Valéncia, 2017

El Quixot d’Avellaneda va vore la llum despuix de la publicació de la primera part de l’universalment coneguda novela de Miguel de Cervantes, i ans que este acabara d’escriure i publicara la segona part de Don Quixot de la Mancha. La portada d’eixe Quixot apòcrif, que intentava aprofitar-se de l’èxit de l’obra de Cervantes, dia aixina:

“Segundo tomo del Ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha, que contiene su tercera salida: y es la quinta parte de sus aventuras. Compuesto por el Licenciado Alonso Fernández de Avellaneda, natural de la Villa de Tordesillas (…) Con Licencia, En Tarragona en casa de Felipe Roberto, año 1614”.

El Quixot d’Avellaneda escomençà a difondre’s en la Corona d’Aragó, pero ben pronte aplegaren eixemplars a Madrit, a pesar de que en aquella época els llibres autorisats en Valéncia, Catalunya o Aragó no podien vendre’s directament en Castella. L’aparició sobtada d’eixe Quixot “fals”, i la notable popularitat que guanyaria en poc de temps, motivà a Cervantes a accelerar l’escritura de la segona part de Don Quixot de la Mancha i inclús a reelaborar-la, adoptant personages i trames de l’obra d’Avellaneda.

No cal dir que el “Quixot de Cervantes” s’ha traduït a multitut de llengües del món; entre elles, a la nostra. Pero de “EL Quixotd’Avellaneda” hi han poques edicions, i cap en llengua valenciana. Quatrecents tres anys més tart d’eixir la primera edició en l’idioma castellà originari, Antoni Ruiz Negre ha realisat en mestria la traducció completa d’este llibre, per a que els valencians del sigle XXI pugam conéixer-lo, llegir-lo i gojar-lo en el nostre idioma. Més allà de la curiositat de la seua concepció, és una comèdia deliciosa que, encara hui, conserva tota la seua frescor inicial.

Òscar Rueda