I

Per a molts, la politica ha adquirit un significat negatiu que la fa especialment rebujable i que mou ad estes persones a afirmar que no s’ha de barrejar en aspectes quotidians com la llengua, l’economia, la vivenda, el deport, el cine, l’atencio sanitaria, l’urbanisme, la planificacio viaria, els salaris, la jornada laboral, la conservacio de l’ambient, la redistribucio de la riquea, el control de la migracio, la proteccio dels consumidors...

Pero la politica, com a defensa de lo public, dels ciutadans, ho impregna tot, des d’asfaltar unes determinades vies a obligar a indicar l’orige dels fruits secs que comprem. Tot es politica.

L’introduccio ve a conte de les protestes (‘violencia politica’ com alguns l’han definida) que s’han produit contra Israel i l’equip que el representava en La Vuelta de 2025. Protestes que obligaren a la suspensio de l’etapa final en Madrit.

Els critics en lo ocorregut han argumentat que no s’ha de barrejar la politica i el deport. Pero casi tots sabem que el deport s’ha utilisat, i s’utilisa, per a blanquejar regims dictatorials o criminals (com es el cas de l’actual govern israelia). Com Eurovisio.

Antecedents

No son noves ni les protestes ni els intents de normalisar situacions antidemocratiques. Passà en els Jocs Olimpics de Berlin de 1936 que el regim nazi aprofità per a publicitar sa ideologia i donar-li una patina de ‘normalitat’. En aquella ocasio, curiosament, el president del Comite Olimpic d’Estats Units, Avery Brundage, defenia la participacio i que no hi havia que juntar deport i politica. Organisacions jueues i antifascistes reclamaren i feren costat al boicot contra Alemania. Espanya no participà.

No fon l’unica volta. En 1980, en resposta a l’invasio sovietica d’Afganistan, ¡nomes 65 països boicotejaren els XXII JJOO celebrats en Moscu! Entre els no-participants estaven Estats Units, Canada, Alemania Occidental i China. ¿No ha invadit Israel el territori palesti?

Pero si hi ha una accio colectiva per a pressionar un regim es sense dubte la lluita contra el segregacionisme en Surafrica. En acabant de la sublevacio de Soweto (1976) i la mort de Steve Biko (1977), el Consell de Seguritat de les Nacions Unides impongue l’embargament obligatori d’armes contra Surafrica (Resolucio 418, 1977). I ya en els 80 del sigle passat el moviment antisegregacio s’escampà a l’ambit economic en l’anulacio d’inversions, en sancions comercials, la suspensio de prestams, el bloqueig de contes, la prohibicio d’importacions, en desinversio de companyies privades… el castic produi el resultat esperat i en 1994 finalisà oficialment la separacio racial dels negres surafricans.

Separar politica i deport

Entre els defensors d’esta falacia populista estan, ademes del mencionat Avery Brundage, l’Unio Ciclista Internacional o destacadissims dirigents conservadors i ultradretans espanyols. Per la ‘convenient’ separacio de deport i politica, l’incongruent presidenta d’Espanya-Madrit-Espanya, Isabel Díaz Ayuso, anuncià que concedirà la Medalla d’Or de Madrit a La Vuelta i la Medalla Internacional de Madrit al guanyador de la competicio el danés Jonas Vingegaard. Ho justificava: “Así que por el deporte, la libertad y por ser Madrid una región de integración abierta al mundo y alegre vamos a ver estas dos condecoraciones” (El Imparcial 18-9-2025, edicio electronica).

Pero la ‘presidenta apolitica’ no es quedava aci. El dia de la darrera etapa (14-9-2025) felicità personalment als integrants de l’equip Israel-Premier Tech per a desagraviar-los. La dirigent popularista afirmava que els manifestants: “han coaccionado a los ciclistas” i van: “contra el deporte, contra la libertad y contra España” (Diario Red 15-9-2025, edicio electronica).

Algu podra alegar que el conjunt deportiu no es ‘Israel’, no i si. El propietari es Sylvan Adams, amic millonari del president Netanyahu. Vaja, que sap perfectament de qué va la cosa i les protestes.

De totes les maneres, estes actuacions de la presidenta d’Espanya-Madrit-Espanya ¿son les mes adequades per a distinguir politica i deport?, ¿no es ella la que aumenta la politisacio de l’event? Yo diria que si i per aço apuntava abans que es una falacia la separacio ‘real’ d’ambits publics.

II

Un bot: l’ultimatum a Hamas

Dilluns (29-9-2025), el president dels Estats Units, Donald Trump es reunia en son homolec israelia, Benjamin Netanyahu, per a presentar-li l’ultima ocurrencia per a la regio. En la futura planificacio nomes hi ha un parell de concrecions i un ultimatum al grup terroriste Hamas per a que l’accepte o s’atenga a les conseqüencies.

Basicament, la proposta (de 20 punts) exigix un alto el foc, l’entrega dels rehens per part d’Hamas en un determini de 72 hores, Israel amollaria uns 2000 palestins (350 dels quals condenats a cadena perpetua), el desarmament d’Hamas i la retirada gradual d’Israel de Gassa.

Gassa tindria en un futur indeterminat un comite palesti ‘tecnocrata i apolitic’ baix la supervisio d’un ‘directori de pau’ internacional liderat per Donald Trump i Tony Bair (el mort reviscolat, que tenía encomanada la pacificacio de la zona alla pel 2007, sense resultats).

U dels dubtes es el paper de l’Autoritat Nacional Palestina que, en el pla de Trump, sería reformada abans de reprendre el control del territori. S’ignora en qué consistixen les reformes ni quàn ‘controlaria’ la zona.

Respostes

Pendents de qué dira Hamas, a les poques hores de la reunio Trump-Netanyahu, este declarà que no apoyarà la creacio d’un estat palesti i que els seus soldats continuaran desplegats en la majoria de Gassa.

La pregunta del millo es: ¿voste compraria un ‘pla de pau’ a on no pinta fava, tot son vaguetats i que el seu adversari ya ha anunciat que no està dispost a complir?

¿Per qué passa lo que passa?

Moltes voltes m’he preguntat per qué el Partit Popular obtingue majories absolutes aci des de 1999 fins 2015 en que perde el govern autonomic en favor de les esquerres. Pareixia inexplicable que en els anys algits de la corrupcio i de les corrupteles que l’envoltaven i naixien de l’entorn del poder, en mans del PP, este continuara guanyant. No cal escarbar en el fondo de la bojaca. Per a mi la rao era i es molt senzilla: partint de que el vot es un pacte d’identitat i de confiança entre elegits i electors, estos li otorgaven la victoria al PP perque havien furtat, estaven furtant o pensaven furtar (que es lo que estava passant; molts dels casos encara s’estan jujant i dirimint en els tribunals).

Ara, la pregunta es: ¿per qué en Israel hi ha un govern de coalicio entre la dreta i l’extrema dreta? Senzillament, perque es un reflex de la societat (sicopatica) israeliana que es la que deposita la confiança en uns determinats partits d’estes ideologies. La prova indirecta es que les minoritaries manifestacions contra l’eixecutiu son principalment per la tornada o la recuperacio dels rehens en mans d’Hamas o d’uns atres grupusculs terroristes palestins, pero no per les eixecucions indiscriminades de palestins, de majors i de menuts. Segons una enquesta, quan havia passat un any de la matança d’israelians (7-10-2023) (no soc conspiranoic pero es dificil creure que els servicis secrets d’Israel no saberen res), un 61% dels jueus opinava que els palestins no tenien dret a un estat propi i un 83% dels interrogats considerava que l’actuacio de l’eixercit era etica (en aquell moment ya hi havia ¡42.000! palestins massacrats). ¿Ho entenen? (eldiario.es 8-10-2024).

Per a arrematar. La disquisicio de si es ‘genocidi’, ‘massacre’, ‘crisis humanitaria’, ‘crims contra l’humanitat’, ‘guerra’... es important, encara que no hauria d’ocultar que li podem dir com vullgam, pero no deixa de ser una ocupacio militar d’un territori que està causant millers de morts (65.000) i de ferits (167.000), a banda de ‘victimes colaterals’, 225 periodistes (¡quína casualitat!, mai tants periodistes han mort en un conflicte belic).

I les victimes (dels nazis) es convertiren en bochins (dels palestins). Yo condenaria a tots els jueus, diariament i de per vida, a vore La lista de Schindler.

Image1: Telegram
Image2: 20minutos.es