Antologia de Comèdies d'Antoni Ruiz Negre

admin el Lun, 13/02/2017 - 11:14

Antología de ComediesA modo de pròlec.

Si sempre resulta complicat formular la crítica a una obra teatral, prou més difícil ho és, quan s’agrupen vàries d’elles en un mateix volum antològic.

En referir-nos a les qualitats d’un conjunt d’obres, potser donarà més clara llum al llector parlar de qui les ha escrit, o inclús prendre amprades autorisades paraules, de quins en motiu de publicacions anteriors, publicaren frases que el retraten encertadament.

Aixina s’atrevim a reproduir ací opinions alienes, que en son dia encapçalaren algunes publicacions lliteràries o dramàtiques, de l’autor d’esta Antologia de Comèdies.

“…Yo sabia de Ruiz Negre perque un tan prolífic autor de teatre en llengua valenciana, no podia passar desapercebut a qui estiga més o menys despert en els moviments culturals valencians. Yo sabia d’ell perque a qui se li han estrenat obres en eixos anys en els que el sol fet d’escriure en llengua valenciana fon, i continua sent, un estar voluntàriament definit en l’escarotada corrent del viure en valencià, t’ha de sonar com a germà, o al menys agermanat, en molts aspectes indefugibles de la persona coincident en el temps i en el lloc de viure. Clar que sabia d’ell i, per això, nos arribà la natural amistat…” Xavier Casp. Pròlec al “Diccionari de Sinònims”.

“…El ritme fàcil, la paraula fluïda, el diàlec amé i l’agilitat en l’acció escènica són algunes de les traces estilístiques de la dramatúrgia d’Antoni Ruiz Negre. En Alçar el vol, l’autor fa gala d’un perfecte domini de l’estructura dramàtica clàssica, de modo que l’obra avança des del principi pels camins de l’intriga i els conflictes humans, fins alcançar el clímax escènic d’un desenllaç ràpit i efectiu. En esta obra, la paraula dramàtica de Ruiz Negre està inundada de passió i de vida.” Eduart Galán Font. Pròlec a la comèdia “Alçar el vol”.

“…Només des de la llibertat d’elecció pot transitar-se pels més diversos gèneros, com fa Ruiz Negre. Des del drama històric, fins la peça divertida oferida en el marc d’una sala de café-teatre, passant per la comèdia, o l’obra d’intriga, el repertori dramàtic de l’autor és amplíssim. Impossible puix ubicar-lo en este o aquell grup o assimilar-lo a una tendència determinada. La seua dramatúrgia és la que, sense ajustar-se a plantilles preestablides, té com a meta conquistar al públic en el gancho del bon teatre.” Jerónimo López Mozo. Pròlec a l’obra “Trio de fet”.

Aprofiten estos retalls de gent autorisada, com entrada al producte que en esta antologia els oferim.

L’editor

 

flecha arriba