BENIDORM FEST: inevitable i ineludible

Antoni Fontelles el Jue, 12/05/2022 - 08:33
1

I

No soc eurofan(atic) ni ho he segut mai. No soc dels que s’assenten religiosament davant de la tele i es ‘papen’ tot el programa i continuen dies despuix el debat sobre l’injusticia comesa en Espanya (per la mala classificacio) i el favoritisme mutu entre països d’algunes regions.

Enguany he vist les semifinals i la final. Era distint sent lo mateix. Hi havia bon nivell, novetat en les propostes i molta moguda. A mi m’agradaven les cançons d’Unique (festivalera i diversa sexualment) i de Paloma Blanca (elegant i ben interpretada). La fortuna (el jurat i la gent) no m’ha fet cas i ho he acceptat deportivament i no tinc rets socials (¡per sort!).

En la final, fon determinant el pes del jurat (disponia del 50% de la puntuacio) i guanyà Chanel (festivalera, apegadiça i en molt bona misse en scène); front al public (otorgava l’atra mitat: 25% demoscopicament i 25% telematicament), que preferia principalment a Tanxugueiras (unes pandereteres –pandereteiras– potents i periferiques; molt be per la llengua gallega –ni portuguesa ni gallegoportuguesa– i pel recòrt a l’asturiana, pero mal per l’oblit de la valenciana i l’aragonesa) i a la que pareixia tindre mes paperetes, Rigoberta Bandini (descarada, desafiant, reivindicativa i fallera).

I s’afonà el mon: entren en joc partits i sindicats criticant i preguntant en el Congres dels Diputats i en el Senat. Bloque Nacionalista Galego, Partido Socialista de Galicia, Partido Popular, Galicia en Común, Comisiones Obreras exigixen l’anulacio del resultat i aclariments sobre el sistema de votacio, l’eleccio del jurat, les discrepancies entre en vot popular i el ‘tecnic’, la possible discriminacio idiomatica, el supost favoritisme cap a la guanyadora... RTVE donà explicacions, pero les bases del concurs eren previes i conegudes, i lo que es pretenia evitar era un atre ‘rodolfo chikilicuatre’ del 2008, per decisio popular (que no quedà tan mal). Sense llevar-li l’importancia que puga tindre tot el debat, opine que el Congres i el Senat estan per a unes atres funcions.

Este rebombori ha relegat un atre aspecte significat del Benidorm Fest i es que l’espectacul ha reviscolat la localitat de la Costa Blanca i ha servit per a la promocio en l’estranger (com ho demostrava el seguiment que ha tengut fora de les nostres fronteres). Un event provablement prou mes barat que les formules u o les copes americanes de vela (que tambe tenen son public), i provablement mes rendable i beneficios. Per supost, aço es discutible.

I tambe ha contribuit al relegament un fenomen viral com ho es el denominat discurs de l’odi (tindra conseqüencies per al festival vinent).

Al cap d’uns dies, es conegue que Chanel havia abandonat alguna de les rets socials en que estava per les descalificacions rebudes i el racisme contra ella. Igual li ha passat a les pandereteres de Tanxugueiras, ¿per cantar en gallec?. Els membres del jurat han segut insultats i algu d’ells ha segut amenaçat de mort, ell i sos fills. ¿Quíns descervellats fan aço?

Es molt preocupant este fenomen, perque creïem, creïa, que nomes es donava en el futbol (alimentat per unes tertulies televisives i comunitats internautiques que tenen en la brofegada, en la burla o en l’enfrontament extrem, o mes, el seu soport vital).

 

II

I ara ve lo bo. Este ‘en acabant del festival’ està emmarcat en un discurs mes general, mes ideologic, mes polarisat (alimentat tambe per unes organisacions fisiques o mediatiques que es consideren en possessio de la veritat), que estem veent i vivint en l’Unio Europea i fora: odi al que no pensa com yo o no actua com yo vullc. Un discurs que la majoria de voltes està basat en la demagogia, la desinformacio, o la falsetat. Poc o res poden fer la rao i l’argumentacio contra les noticies mentira.

I este discurs es el que deriva (no li atribuixc causalitat directa) en l’invasio del ple de l’Ajuntament de Lorca per part d’un grup de ganaders (porcins) i no ganaders als que la corporacio municipal d’esquerres volia ‘furtar’ el pa de cada dia. Era mentira. I u dels que anava al cap de la colla d’agressors era ganader... de cabres i productor de formage... que no li afectava gens ni miqueta... i que ha demanat perdo... perque estava calent i mal informat... Les imagens sonaven tan tan tan paregudes a l’assalt del Capitoli nortamerica en giner de 2021.

Esta narracio d’illegitimitat l’esgrimix la dreta, en general, contra el govern estatal ‘sociocomuniste’, que obtingue una primera victoria en una mocio de censura (llegitima si la practique yo o els meus, pero fraudulenta si la practiquen uns atres o els meus adversaris), i en acabant guanyà unes eleccions generals, casi furtades tambe a qui li es connatural el poder.

El discurs ha tornat (mai se n’ha anat) en l’aprovacio circumstancial de la llei de reforma laboral a primers de mes (febrer). La dreta, a la que per dret divi li correspon el poder terrenal, ha bramat i esblandit el ‘frau’ i allargarà el calvari de l’eixecutiu fins a on la llei li permeta (el Constitucional, res que objectar). Una reforma que s’ha convalidat pel vot telematic equivocat d’un diputat del Partido Popular (que estava molt greu en sa casa de Madrit, no de Caceres, i que pogue anar corrent ya recuperat a subsanar-lo), i per la ‘prevaricacio’ de la presidenta del Congres Meritxell Batet, que li prohibi l’entrada en l‘hemicicle i li impedi la rectificacio del sufragi. A banda de la discussio procedimental de si es una qüestio personal o informatica... l’interessat havia de RATIFICAR la decisio telematica, cosa que feu... i errà en tres assunts... i en la mateixa sessio tots els diputats del PP es pronunciaren equivocadament a favor de penalisar l’acossament a les dones que volen avortar (¡zero protestes!). No s’ha repetit mai una votacio per un problema similar. I el Constitucional nomes n’anulà una del Parlament Vasc perque no es contabilisà l’opinio d’una diputada present.

I cueja o revola (que en temps es vorà...) el no a la reforma i les excuses que han donat els dos diputats d’Unión del Pueblo Navarro... que a pesar d’estar en contra personalment havien anunciat que votarien a favor per disciplina de partit... eixe mateix mati. Sona tambe repetitiu: Maruja Sánchez, Eduardo Zaplana i Benidorm; el ‘tamayazo’ en l’Assamblea de Madrit; la mocio de censura de Murcia desbaratada per transfugues de Ciudadanos que hui son consellers; i ara els de UPN... sempre en un gran beneficiari: el PP.

El mensage de fondo de tot aço es que hi ha un ample sector de la partitocracia (la dreta) i de la societat (conservadors) que creu que el poder li correspon geneticament ad ell i que nomes per mantafules o perversio del sistema pot eixercir un atre (l’esquerra). Per este motiu circulen, sense complexos, estrategies d’incitacio a la violencia o que la justifiquen, be siga en la critica despiadada contra una cantant, be siga contra un ajuntament, be siga contra la llegitimitat de les institucions (cosa que no exclou la critica raonada per qui la vullga eixercir).

S’ha de canviar, hem de canviar.

¡Mira que si guanyem el Festival d’Eurovisio!

 

Imagens: rtve.es,  marketingdirecto.com

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.

 

flecha arriba