I

Han passat les eleccions catalanes (12M) i casi no nos hem enterat perque estem en una atra campanya, les europees del 9J. Son fets separats, pero estan conectats perque provablement el desenllaç de la situacio autonomica no es coneixera abans d’eixa data.

Per a orientar-nos i recordar, vejam els resultats comparats dels comicis anteriors i actuals.

Titulars de pre(n)ssa i correguda

A l’endema, el ‘titular’ (en singular) era casi unanim: el ‘proces’ soterrat, en llaugeres variacions sobre les conseqüencies que tindra en la governabilitat de l’estat. Transcorregudes dos semanes hi ha poc de moviment, perque estem en pausa esperant les votades del 9J.

Es cert que l’independentisme ha reculat de forma notoria, tant en diputats com en paperetes, ha perdut la majoria que tenía en 2021, pero donar-lo per mort i soterrat es correr massa, encara representa prop de la mitat del parlament catala i passa d’un 43% dels sufragis. Ni una cosa ni l’atra son despreciables.

I no oblidem l’aparicio d’Aliança Catalana, una formacio extremista separatista i xenofoba, que ya vorem si es flor d’un dia o d’un any.

Al cesar lo que es del cesar

A la dreta, tant politica com mediatica, li costa acceptar que una part dels resultats de l’independentisme estan causats per la politica de assossegament o pacificacio des del govern central, en totes les cessions i concessions que es vullga (amnistia, indults, comissio negociadora externa, transferencies...). Que aço no es el final, segur.

Pero n’hi ha una atra part atribuible a causes diverses com la fragmentacio del vot soberaniste, el cansanci o desilusio dels simpatisants passats set anys de la declaracio unilateral d’independencia (27-10-2017), o un canvi de cicle (cap a la dreta) que està cristalisant. En les eleccions de 2021 un contingent notable de separatistes es quedaren en casa i esta volta la sifra ha segut major.

¿Quí ajuda a quí?

No li he trobat mai la gracia al candidat socialiste Salvador Illa. Reconec que en la gestio de la pandemia del covid-19 aguantà i feu les coses entre mijanament i prou be. ¿S’haurien pogut fer millor? Provablement si, pero la situacio tingue mesos molt dramatics i durs, i alguns governs autonomics es dedicaren a fer l’haca i la seua guerra.

Pareix que ha contribuit de forma decisiva a l’exit del partit, ha segut el guanyador indiscutible, i pot obrir una nova etapa alli, pero ho te dificil. En este cas, a mon entendre, el president Pedro Sánchez no ha aportat molt, excepte la gestio des de Madrit, que ya es prou. Trobe que ha segut Illa el que ha ajudat a Sánchez, pero no crec que el puga salvar del 9J.

Les dos animes republicanes

Esquerra Republicana de Catalunya està partida i cada una de les mitats te una jerarquia de valors invertida, estan els esquerrans i soberanistes i els soberanistes i esquerrans, els primers son els que han ajudat i negociat en Sánchez i tambe els castigats en Catalunya. Ara queda la segona mitat que provablement es fara en el control de la formacio i que competirà en Madrit en els set diputats de Junts. L’eixecutiu de coalicio està en l’aire mes que mai. El calvari està assegurat.

Tenen una decisio molt dificil: esglai (si faciliten un govern socialiste en Catalunya) o mort (si provoquen la repeticio d’eleccions o opten per abraçar-se a Junts).

II

El canvi de cicle conservador

El PP pot estar content pels excelents resultats del que no volien que fora el seu candidat Alejandro Fernández: s’ha menjat el sis diputats de Ciudadanos de 2021 i ademes n’ha tret uns atres sis. L’amargor es que pensava postrar-se a Vox i no li ha fet aire, perque estos mantenen els escans anteriors pero aumenten en vots. Hi ha hagut una movilisacio singular de la dreta espanyola en Catalunya.

L’oposta interpretacio feta des de Catalunya: hem derrotat l’independentisme, o des de Madrit: l’independentisme continúa ben viu, respon a les necessitats electorals locals o estatals dels respectius liders. Ni una cosa es del tot certa ni l’atra tampoc.

El fugat, millor que mai

Sens aplegar a les cotes de l’antiga Convergència i Unió, el candidat de Junts Carles Puigdemont, que (pendent de l’actuacio dels juges) pronte podria vore’s lliure dels juïns, ha aumentat la representacio de diputats i s’ha convertit en el referent del separatisme catala, perque una part de l’electorat d’ERC i de la CUP els ha preferit ad ells. Està clar que aço li servirà a Puigdemont per a apretar un poc prou, mes, i erosionar el govern central de coalicio. Podra escorrer-lo o fer-lo caure.

El futur està al girar el canto

Est es el tercer avis per a l’esquerra en general i en concret per al socialisme a pesar dels ‘bons’ resultats que ha tret en Catalunya. El primer fon Galicia i el segon, el Païs Vasc.

La situacio economica espanyola es mes que bona i si no que els ho pregunten als hostalers (sempre queixant-se i sempre ho tenen ple) i a la gent d’a peu que en quan hi havia un pontet, un aqüeducte o vacacions, omplien carreteres i ciutats. Tambe poden consultar el moviment dels aeroports espanyols, sifres de recort. La llum, algunes franges en negatiu, i lo de l’oli no te nom. Es nota que hi ha diners, diguen lo que diguen els agorers. I les previsions, de les millors d’Europa. ¿Que els llauros es queixen?, sera de vici. ¿Quànts mirem la procedencia de lo que comprem? ¡Hipocrites!

Espanya s’ha convertit casi en una excepcio europea en un govern d’esquerres (en el soport de forces de dretes com Junts o el PNV) i els que de veres manen no estan disposts a que continue. Lo que en un principi podia pareixer una exageracio sanchista, la maquina del fanc, ara no m’ho pareix i val qualsevol cosa. Un eixemple, el mateix PP que votà en 2014 en el Congres dels Diputats a favor del reconeiximent dels dos estats en Orient Proxim, ara està casi, o sens el casi, en contra, i acusen a l’eixecutiu espanyol de ser un aliat d’Hamas (ahi està la desficaciada d’Isabel Díaz Ayuso). No es cert, pero des de fa anys els experts han descobert l’enorme poder de la mentira i la desinformacio... en Estats Units feren guanyar a Donald Trump i en el Regne Unit conseguiren que abandonara l’Unio Europea.

Els mateixos o casi que aplaudixen a Trump i a Milei (el ministre Óscar Puente se’n passà, pero Milei està destronat completament) son els amiguets dels genocides d’Israel i de Putin (protector d’Iran, que ajuda a Hamas en l’aliment imprescindible de Qatar). Ya vorem qué fan quan Putin no tinga prou en Ucraïna... ¿nos salvarà la ‘comunista’ China? ¿Algu es creu que Hamas atacà a Israel de la forma que ho feu sens el beneplacit o l’espenta dels ‘peixos grossos’. No ho feu Hisbula que te mes força, diners i organisacio...

Torne al principi. ‘La morta viva’ era la llengua valenciana en la renaixença, aixina, l’independentisme catala es ‘el mort viu’.

Image: europapress.es