La coherencia es la vinculacio o relacio que hi ha entre unes coses i unes atres; mes en concret, es referix a l’actitut i la conducta llogiques i conseqüents en una posicio anterior o en els principis que es defenen i professen.

I ara, ¿de quí toca parlar? De Podemos, dels dirigents del partit: del secretari general Pablo Iglesias i de la portaveu en el Congres, Irene Montero. L’escandal domestic, resolt fa uns dies (27-5-18), naixque arraïl de l’anunci de la compra d’un chalet de 660.000 euros en la rodalia de Madrit. Alli pretenen instalar-se i viure en els bessons que esperen pronte.

¿Qué te d’irregular la compra d’una casa d’eixe preu? En principi, no res, si no fora per un pero. Fa uns anys, en 2012, Iglesias criticà que l’exministre d’Economia Luis de Guindos adquirira un atic per 600.000 euros per a ‘especular’, segons el dirigent podemita.

No menors, son les ocasions en que han presumit de viure com la gent normal i corrent, per a confrontar-ho a les dels rics: el poble i la ‘casta’. I lo dit i escrit se’ls ha tornat en contra. 

Sense tallar-se un pel, plantejaren una consulta a les bases sobre si devien dimitir o no dels carrecs, per haver perdut la confiança.

D’acort en els resultats definitius (publicats el 28-5-18), del total d’inscrits, 188.000 (una participacio superior a la del proces Vistalegre II que en tingue 155.000), 128.000 s’han pronunciat per la continuïtat –68.4 %– mentres que 59.000 preferirien canviar de secretari general i de portaveu –31.5 %–. Iglesias ha dit que pren nota del resultat i que tindra en conte eixe terç d’afiliats disconformes. No crec que siga suficient en ‘pendre nota’, opine que hi ha hagut moviments tectonics… que ya es voran. Hui, Iglesias es mes debil entre els seus i mes vulnerable davant d’uns atres partits. Ya ho voran.

Quí ha eixit en la seua defensa… inexplicablement algunes figures de la dreta i del partit governant (encara el PP), perque consideren que cadascu pot fer lo que li rote i te dret a comprar-se la casa que vullga. Yo mateix tambe ho crec aixina… i el coche, i l’ordenador, i les ulleres, i la roba… sempre que no ho hages censurat abans.

Sense dubte l’assunt te derivades perque ni Iglesias ni Montero ho haurien d’haver preguntat, ya que era traslladar la responsabilitat personal a un tercer. Haurien d’haver dimitit per incoherencia entre lo dit i lo fet. Es mes, ha quedat a la vista que vora dos terços dels votants son tan incoherents com sos liders i diu molt de quína es o pot ser la seua pauta de conducta o opinio: una per als meus i una atra pels als adversaris… molt llunt de l’equitat i de la justicia i de la coherencia.

Simultaneament, hi ha un aspecte molt positiu ya que davant de la critica han posat sos carrecs a disposicio de la militancia. Hi haura un abans i un en acabant tant en el propi partit com en unes atres formacions politiques. El llisto de l’autoexigencia i de les responsabilitat s’ha ficat molt alt.

I per ultim, sabent que l’esquerra se la torca en un paper de fumar (no com la dreta que habitualment se sol dir andana), el pronostic es que els passarà factura en les proximes eleccions… i si no, que li ho pregunten al PSOE.

En els temps que corren, alguns continuem defenent la confiança i la coherencia com a dos valors fonamentals en esta societat, encara que com podem vore dia a dia molta gent se’ls bota. ¡Alla cadascu!