Extracte del llibre “Efemèrides i curiositats valencianes” original d'Antoni Ruiz Negre
(Continuació)
Any mes dia
1401 08 20 El rei Martí I convoca a les Corts de Valéncia en Sogorp, les quals se traslladaran a Valéncia, a on conclouran el 28 de setembre de 1403, per a acabar en les bandositats que assolen el regne, a càrrec de les famílies dels Centelles i els Soler.
1404 04 28 El rei ordena a Mossén Jaume Castella presentar-se davant de la Balia General, en tots els documents i títuls que tinga sobre l'arrendament de rendes i drets reals de la Vila de Burriana, puix que ha dispost que estos siguen tornats al Patrimoni Real.
1406 12 20 S'ordena als Bales locals del Regne de Valéncia que sos veïns s'abastixquen de sal de la Vila de Burriana, recordant l'obligació que tots tenen de no comprar sal de qualsevol atre lloc, en l'advertència de que “qui no ho faça se li multarà en dèu florins, i pèrdua de la béstia en la qual la transporte”.
1407 01 01 El Rei Martí l’Humà que havia segut fundador de la Cartoixa de Vall del Christ, per a dotar-la de rendes, dona a la mateixa les viles d’Alcubles i Altura.
1408 09 01 El rei Martí I concedix privilegi al Convent de Vall del Crist, del terç del delme del peix que es peixque en la Vila de Castelló i Burriana, i els seus térmens.
1409 12 26 En acort del Consell de Castelló, s'ordena lliurar al cirugià Berenguer Mondedeu cinquanta sòlits, que se li donaven anualment per curar als pobres de l'Hospital i a uns atres veïns de la vila.
1414 08 15 En Morella es celebra missa pontifical oficiada pel Papa Benet XIII, i presidida pel rei Ferran I d'Antequera, en sermó pronunciat per conte de Sant Vicent Ferrer.
1416 05 10 Les autoritats locals de Castelló acorden que els judeus vixquen apartats dels cristians, senyalant-los per a la seua instalació el carrer d'En Guillem Monlober.
1424 03 07 El Bale General ordena al Bale i Justícia de la Pobla Tornesa que entreguen un captiu de nom Antoni Matalio, que a requeriment de Martí de Lechon detingueren, i que pertany a Berenguer de Montpalau, cavaller habitant de Valéncia, del qual fugí.
1424 06 21 El Bale General concedix càrrecs de Bale i Alcait, del Castell i Vall d'Uxó, a Manuel Dies, degut a la mort de l'anterior Bale, Jordi de Sant Jordi.
1425 06 20 El Bale General ordena a son lloctinent de la Vila de Castelló que comunique a Loys Granyana, prevere beneficiat de l'iglésia d'eixa Vila, quina és la cantitat que endeuten Ungen i son espós Farret Jacob, ya que ella pels seus delits ha segut condenada a mort, pero per a evitar la pena s'ha entregat com a captiva al senyor Rei.
1427 01 30 El Bale General ordena a son lloctinent en la Vila de Castelló, que els peixcadors que peixquen en els mars d'eixa Vila i que en acabant porten el peix a Valéncia, o el venen a revenedors, paguen delme, estenen-los els corresponents albarans.
1427 06 17 Per voluntat del Rei, s'ordena al Justícia i Jurats de la Vila de Castelló, que designen un carrer a on els judeus de la Vila puguen viure apartats, sent un lloc convenient.
1427 09 30 Es comunica a l'Alamin de la Serra d'Eslida, que obligue a Mahomat Mohoui, moro del lloc, a pagar certa cantitat que deu a l'Aljama. En cas contrari “que el fique en la presó fins que pague”.
1427 10 12 El rei Alfons III concedix la Balia de Castelló a Jaume Ferrando, comunicant-li tal decisió als Jurats, Consellers, i Oficials de la Vila.
1429 03 03 S'ordena a Mossén Pere de Valterra, cavaller, posseïdor del Lloc de Sot, que en consell de l'Alcadí juge a Marien, filla de Hamet Musa, a instància de Ali Fat, moro de Vall d'Uxó, la qual està detinguda tres mesos sense causa coneguda. De no fer-ho, el Bale General procedirà conforme crega convenient.
1429 08 15 En l'iglésia archiprestal de Sant Mateu, Clement VIII, successor del Papa Luna, renuncia al papat davant de Pedro de Foix, llegat del Papa Martin V, donant fi d'esta manera al cisma que a lo llarc de quaranta anys havia patit l'iglésia occidental.
1432 05 22 Una cèdula real del rei Alfons III dispon que la Balia de la Vila de Burriana li siga concedida a En Bernat Gamica, ciutadà de Valéncia.
1433 05 02 El Bale General ordena al Bale i Alcait del Castell i Vall d'Almonacid, que es permeta als frares del Monasteri de Vall de Crist, comprar ous, conforme tenien costum abans de la publicació del bando, pel qual es prohibia la venda a qui no fora tender del lloc.
1433 05 14 El Consell de Sogorp prohibix que musulmans i judeus eixerciren com a teixidors, i als teixidors, bataners i tintorers cristians, que filaren la llana dels infidels o acceptaren les seues teles.
1434 03 09 Per orde de la Balia dirigida a l'Alcait de Borriol, i als Alamí i Jurats del mateix, es comunica a Mahomar Macefi que torne la mora Himine al Lloc de Cuera, d'a on se la endugué. En cas de negar-se deuran procedir judicialment contra ell.
1475 02 14 El rei Fernando nomena alcalde de Sogorp a Francesc Marrades, restituint-lo en el càrrec del que injustament havia segut desposseït.
1478 01 29 Joan Añon en cinccents hòmens, s'apodera de la vila del Toro, degolla a uns veïns i se'n porta a Sogorp pres al noble Miquel Saizuela, a on fon penjat.
1478 04 29 Són penjants en Sogorp en presència de l'infant don Enric, els cavallers Miquel Diaz i Enric Pardo, complicats en l'assessinat de don Miquel Saizuela, senyor del Toro.
1519 07 18 Es celebra una Concòrdia entre els regants d'Almassora i Castelló, pactant que l'obra de l'assut la pagarien, de vintisset parts, catorze i mija Castelló, i la resta Almassora.
1520 07 27 Guillen Sorolla, que era natural de Sant Mateu, comissionat per la Junta Popular de Valéncia es presenta en Morella, intentant persuadir als morellans per a que es sumaren a la causa de la plebe valenciana, en la que fon coneguda com a Guerra de les Germanies.
1521 07 18 En Almenara són vençuts els agermanats que dirigia Jaume Roig, per les tropes a les órdens d’Alonso d’Aragó, Duc de Sogorp.
1521 07 25 En venjança pels agermanats vençuts en Almenara una semana abans, Vicent Peris derrota en Biar al virrei de Valéncia i els seus cavallers.
1525 06 11 S'establix una Concòrdia entre la vila de Castelló i don Nicolau Casalduch, senyor de Benicàssim, per la qual els veïns de les dos viles puguen pasturar els seus ganados, i aprofitar-se de la llenya en els térmens de cadascuna de les viles.
1526 07 19 L’eixèrcit valencià arribà a Onda, per a sofocar l’alçament dels moriscs en la Serra d’Espadan, els quals havien saquejat a veïns del poble i degollat als habitants de Chilches.
1531 08 21 Nicolau Casalduch, senyor de Benicàssim, ven als jurats de Castelló per 21.000 sous, les marjals del terme del seu senyoriu per a fer una albufera.
1532 09 13 En document parroquial de l'iglésia de Catí, consta que en esta data, el retor Pedro Sans rebé relíquies dels dèu mil màrtirs.
1537 08 13 En les Corts celebrades en Monzón, els “tres braços” demanen al rei, que auxilie en dosmil ducats el rescat dels captius de Castelló i Vilarreal, pel desembarc del pirata Barbarroja de tres anys abans.
1566 08 10 El Consell de Nules acorda concedir un premi a Martí de Viciana, per haver escrit la crònica del Regne de Valéncia.
1581 03 13 Baix el nom de Nostra Senyora de la Iglésia Major, es constituïx una confraria en Castelló, per bula del papa Gregori XIII.
1585 04 03 Fra Blai Verdú, naixcut i veí de Catí, que havia ingressat en la Orde de Sant Doménech, pren l'hàbit, i predica la Quaresma en el seu poble. Havia estudiat en Valéncia medicina, les arts lliberals, filosofia i teologia. Entre els seus treballs lliteraris es conta el llibre titulat “Aguas potables y milagros de Nª Sª de l'Avellà”. Un únic eixemplar encara es troba en la Universitat de Valéncia.
1596 06 05 Felipe II mana al Capità General de Valéncia, disponga que la real audiència acorde les mesures oportunes per a evitar els abusos de jurisdicció que es cometen, entre el governador i el justícia de Castelló.
1597 01 07 Una sentència dictada pel Lloctinent de Governador d'Uxó, obliga a Morella a tornar als veïns de Catí, José Sales Olzina i Juan Olzina, els xixanta sous en que els guardes de Vallivana els havien multat per collir bellotes.
1601 06 24 Els Jurats d'Almassora prohibixen que en son terme pasten les cavalleries del veïns de Castelló.
1602 05 27 Mossén Gabriel Mestre, de Catí, germà de Pere i Joan Mestre, els quals eren propietaris del conegut Hostal del Mestre en el mateix poble, ordenà fabricar la Capella del Sant Àngel pagant les obres del seu peculi, a on es devia expondre l'image de l'Àngel de la Guarda feta dos anys abans, i un retaule encarregat per a més avant. Quatre anys més tart fon inaugurada la capella que es conservà fins a 1936, any en que fon cremada.
1609 09 26 En el port de Vinaròs embarquen huitmil moriscs, en rumbo a les plages africanes, mentres uns atres tresmil de Vall d'Uxó es feren a la vela en Moncofa, estant present el capità de costa don Gaspar Vidal.
1618 07 02 En la Creueta de Sant Mateu, de Catí, acaba de construir-se l'ermita de Sant Vicent Ferrer, obra del pedrapiquer Pedro del Sol, natural de Tronchón i veí del poble, per la qual va rebre 850 lliures. La concertació s'havia fet entre el justícia Pedro Sales, l'autor de l'obra, i els jurats Baltasar Segarra i Miquel Llopis.
1619 10 03 En Oropesa desembarquen dos galeres berberesques, saquejant el poble mentres celebraven una provessó, i resultant destruïda l'image de la Verge del Rosari.
1628 06 10 Els veïns de Catí, despuix de varis anys i repetides protestes contra el Consell de Morella, obtenen una sentència al seu favor, per la qual els morellans deuen deixar d'utilisar com a propi el nom de Senyoriu de Catí, puix que tal senyoriu sempre ha correspost ad este poble. No obstant, la brega no acabarà fins a 1692, quan donat el decret de Separació, es venguen els dret de Morella a Catí.
1638 02 01 El nunci de S.S. prohibix que en L'iglésia Major de Castelló es predique en valencià, i que en lo successiu es faça en castellà, orde que degué reiterar uns mesos més tart, puix que el clero es mostrava reticent a complir-la.
1655 05 14 El Consell de Castelló publica un bando oferint doscentes lliures, al qui descobrira a l'agressor que havia disparat una trabucada a l'assessor de Justícia de la Vila, quan passava pel Carreró de la Càrcel.
1660 04 28 En l'iglésia de Santa Maria de Castelló, es celebra solemne funció religiosa, en la qual el Consell de la Vila presta davant de l'inquisidor de Valéncia, Juan Castaldeya, jurament de defendre la fe.
1660 05 10 A proposta del Jurat en Cap Jeroni Vidal, el Consell de Castelló acorda que “ixquen d'esta vila, cinquanta hòmens ab armes i escopetes i una companyia de les dos de a cavall per a la persecució dels bandolers”.
1672 04 30 El Bisbe de Tortosa publica un edicte per a tot el terme de Castelló, en desburgació de l'autor de l'assessinat comés en setembre passat en el carreró del Pes de la Farina, en la persona del prevere saguntí beneficiat de la parròquia, mossén Vicent Tort.
1672 07 15 Un grup de frares carmelites de Onda s'instalà subreptíciament en una casa del carrer Diner i Mealla de Castelló, en l'intenció de fundar un convent. Denunciats al Justícia foren desestajats; s'ordenà desmantellar l'altar, i tapiar portes i finestres de la casa, sent els frares duts i confinats a son convent de Onda.
1677 06 27 Es promou gran qüestió entre el Bale de Castelló, don Cosme Martí, i el Jurat en Cap del braç real, sobre quí havia de passar davant en entrar a l'Iglésia Major per a celebrar el Corpus; lo qual resolgué el virrei de Valéncia a favor del Jurat en Cap.
1678 05 01 El Justícia, Jurats i Consell de Morella, acorden celebrar un novenari de sis en sis anys en eixe dia, en acció de gràcies a la Mare de Deu de la Vallivana. A partit del segon sexeni fins a hui, l’acte es celebra en agost.
1681 02 29 En l'Iglésia parroquial de Castelló es crea una confraria baix el nom de Beneïdes Ànimes del Purgatori o Bona Mort, per bula del papa Inocencio XI.
(Continuarà)
Antoni Ruiz Negre es Dramaturc