Yo que soc aficionat a la llingüistica i vaig sempre a la caça d’eixos donyets que apareixen de quan en quan o alla quan Deu te vol, no m’hauria de sorprendre perque es veuen moltes coses, pero no, la gent n’inventa noves a cada punt i nos poden deixar fora de joc.

U d’estos aspectes que capta habitualment la meua atencio son els eufemismes. Ya sabiem lo de l’indigencia tecnologica (expressio benevola per a denominar la situacio en el qual nos quedem aquells que ya som un poc majorets i les tecnologies nos superen, es llei de vida... no es que no pogam dependre), o l’obsolescencia programada (data de caducitat dels electrodomestics que comprem, no es que no puguen durar mes, es que ho fan aposta). Es antologic el “finiquito en diferido” de l’exministra popular María Dolores de Cospedal (la nomina que li continuaren pagant a José Luis Bárcenas per a que callara), o les ‘reformes estructurals’ reiterades per empresaris, banques i ‘agents economics’ (per a exigir condicions laborals mes favorables per al capital), i tots aquells invents idiomatics que han esguitat la politica durant els anys passats.

Anem a lo que toca, dijous 20 de juny de 2019, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) presentà en la seua uep una llista d’empreses per a coneiximent public i que la gent les poguera contractar o comprar els seus productes. No hi ha res d’anormal, pero la condicio per a figurar es que hagen segut o siguen ‘respectuoses’ (eufemisme per a dir ‘afins’ o ‘colaboradores’) en el proces independentiste de Catalunya. Naturalment, la patronal Foment del Treball ha criticat lo que te totes les traces de ser un boicot ad aquelles entitats que no apareguen en la llista.

Segons l’ANC l’inscripcio ha segut lliure i voluntaria i l’objectiu es donar a coneixer aquelles firmes comercials que vullguen ser protagonistes de l’economia de la nova Catalunya republicana.

El proyecte forma part d’una campanya de ‘consum estrategic’ que començà en novembre de l’any passat i preten ‘debilitar’ aquells poders economics i politics que s’opongueren al proces d’independencia (Levante-EMV, 21-6-2019: 34).

En el meu poble aço es un boicot en tota regla i un senyalament dels ‘colaboracionistes’ (en el govern espanyol) i dels ‘no colaboradors’.

Se’n recorden quan fa anys es parlà de boicotejar el cava catala, o de les campanyes d’Unio Valenciana en favor dels productes valencians (igual que feu la Generalitat Valenciana fa un any o dos), i de cóm ixqueren en tromba, en els mijos publics, els defensors del mercat lliure (catalanistes) per a criticar les iniciatives.

Ara no ha eixit ningu, dic ningu (yo no els he vist, de moment). I si fer llistes i campanyes de consum estrategic està be en el nort, tambe ho està i ho estara en el futur en el sur.

¿Quàn comencem?