La simbiosis entre l’Iglesia i la llengua valenciana era perfecta fins ara, com hem vist en els articuls anteriors. Multitut son els testimonis d’autors que certificaven que les seues obres estaven traduides o redactades en la llengua que parlava el nostre poble: la valenciana. Son proves incuestionables que deixen en evidencia ad aquells que s’encaboten en negar la seua existencia en uns casos, d’adulterar-la en atres, i quan no, directament suplantant-la, com es el cas de la nostra ben pagada, encara que nos traicione, Academia Valenciana de la Llengua (AVL).
Els acolits-membres de l’AVL son els fanatics responsables d’oficialisar el catalanisme entre el poble valencià, i la traduccio del missal es un pas mes d’eixa catalanisacio, en este cas per a que es celebren les misses en catala, i no en la llengua propia, com ha segut la norma a lo llarc de la historia, a excepcio de les epoques dictatorials. En este clar eixemple de susticio d’una llengua per atra en l’Iglesia volen emular a l’arquebisbe Mayoral, quan despres de la batalla d’Almansa, va impodre per totes les parroquies el famos Item prohibitiu per a desterrar el valencià a favor del castellà.
Estos intransigents de l’AVL volen trencar la tradicio de que tant la lliteratura com els textos religiosos s’editen en autentica llengua valenciana. En la seua falta d’escrupuls, no a soles es contenten en renegar de la seua propia llengua, sino que al sustituir-la desprecien el seu prestigi historic. De fet, el seu esplendor era tal que insignes obres escrites en atres llengües es traduien a la llengua valenciana. Este es el cas, tante voltes comentat, del mallorqui Ramon Llull, mestre en Sacra Teologia, i de obres seues com Blanquerna i el Llibre d’Oracions, que en 1521 es tenen que traduir a la llengua valenciana per ser la mes culta: ... Traduit: y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua Valenciana ... Conve recordar ara que es preten unificar les llengües quin era el pensament en aquells temps a on no mediava una nomina per a emitir dictamens filologics promogent l’autoodi. Les traduccions de les obres de Llull les fa un catala, concretament de Rocafort de Queralt, Joan Bonlabi, qui en l’Espistola Proemial diu: Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me affectat a la ciencia de aquell en que no·y sia docte, ni menys llimat en dita lengua com sia a mi peregrina y strangera. Entendra el llector perque no l’arreplega dins de les cites l’AVL: els desmontaria l’artificiosa, pero suculenta paraeta que baix el nom revestit “d’ Academia”, han montat els que de la mentira volen fer un modus vivendi.
I es que, per mes que s’entesten estos nous afrancesats , cada territori tenia la seua llengua, i aixina es respetava en tots els estaments, a diferencia d’ara, com aixina es confirma en les “Actes Concili Tarraconense” de 1591 a on s’indica: … que ab auditoribus vix aut ne vix quidem intelligi possit (…) in Principatu Cathaloniae in lengua catalana, in Regno Aragonum lengua materna et naturali ilius Regni, in Regno Valentiae lengua valentina, et non alia concionetur.
I era normal que les demes llengües es tingueren que copiar de la mes docta, que no era, precisament, la que promou l’AVL (la catalana), sino la valenciana: Es el cas d’un monge de Montserrat que traduix la “Vita Christi de sant Bonaventura” en llengua catalana (Barcelona, 1522), i diu: He desliberat arromançar lo present libre (es referix al de Roiç de Corella), puix veig que fins aci, en nostra catalana lengua no es esta (sic) transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana, que es a la nostra prou conforme.
No te sentit fer llibres per a la lliturgia en una llengua que no es la propia, com preten l’AVL, com no ho era en 1591 fer-ho en una atra, com consta en la Junta d’Instruccio de la Biblioteca Nacional: En 10 de Mayo en la Junta de Instrucción de los nuevos convertidos se leyó que en el Cardenal de Toledo en la Junta de Madrid propuso en qué lengua se havia de enseñar la doctrina a los nuevos convertidos, y aunque huvo paresceres de que se havia de hacer en lengua Arábiga, y que los maestros que la huviesen de enseñar y predicar aprendiessen la que saben los nuevos convertidos: Resolvieron en conformidad que se les proponga y enseñe en lengua Castellana y Valenciana, porque comúnmente la saben y entienden todos, y que en las dos lenguas se hagan catecismos” (Bib. Nac. Ms. 10388, f.104, 10 de mayo de 1595).
Resolvió su Md (Felipe II) que los nuevos convertidos sean enseñados en lengua castellana y valenciana y que en las dos se hiciesen catecismos” (Archivo General de Simancas. Estado, 212, 17 de mayo de 1595).
Clama al cel (mai millor dit) este nou intent de manipulacio i suplantancio de la llengua valenciana, a traves del nou missal elaborat per l’AVL, al que tant els feligresos com les autoritats eclesiastiques tenen que rebujar.
Joan Ignaci Culla es escritor y político.