I

Comencem pel final i aixina el llector que no tinga massa temps o ganes s’estalviarà llegir tot l’articul. Els Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat (2024), de la Direcció General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, son un enganyabovos.

En el document de 43 pagines no hi ha ninguna cosa que no estiga previament aprovada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLl) o que figure en alguna de les obres normatives (gramatica o diccionari).

Voldria que quedara ben clar que tot, absolutament tot, ya està validat previament per la AVLl. Si actualment les formes valencianes aci recomanades no s’usen o son minoritaries es deu a la voluntat individual o colectiva, institucional, dels parlants. Es dir, si u escrivia o escriu ‘vacances’ o ‘aquest’ o ‘produeix’ en conte de ‘vacacions’ o ‘este’ o ‘produix’ es perque li dona la gana.

Els ‘nous’ Criteris... 2024 son una copia parcial de les obres que l’han precedida, els Criteris... de 1995 i els Criteris... de 2016. En molts casos el plagi es lliteral i ni s’han destorbat en variar els eixemples.
 

¿Qué s’ha fet realment?

I algu es preguntarà ¿cóm es possible que es venga aço com una ‘revalencianisacio’ del llenguage de l’administracio?

En primer lloc, es un molt absurt que es ‘valencianise’ la ‘llengua valenciana’, perque no existix tal cosa en uns atres idiomes: ‘francisar’ el frances, ‘castellanisar’ el castella, ‘russificar’ el rus, etc., si abans no hi ha hagut un proces invers: ‘desvalencianisar, ‘desfrancisar’, ‘descastellanisar’, ‘desrussificar’. Es dir, es impossible si no hi ha hagut un previ adulterament de la parla o de l’estandart (el turc en el proces d’estandartisacio en el sigle passat fon ‘desarabisat’).

I en segon lloc, la justificacio de l’aparent absurt. A lo llarc del temps, vora 30 anys, l’administracio, primer el PP i en acabant els dos governs tripartits del Botanic I i II, en l’ajuda de la AVLl, s’han encarregat d’implantar en el sistema educatiu i en tot allo que controlaven un model idiomatic hibrit (valencià catala) o convergent (en el catala), de forma especial en els Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat (2016, 2017), obra de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.

La desvalencianisacio

Esta publicacio, que ha segut substituida per la primera (acort del Consell del 29-4-2024), elevava a norma preferent o obligada, en algun cas, totes aquelles variants que la AVLl oferia en els coneguts doblets o triplets. Aixina, si la AVLl dia que els demostratius en valencià son ‘este’, ‘eixe’ i ‘aquell’ pero que tambe es poden usar formalment ‘aquest’, ‘aqueix’ i ‘aquell’, els Criteris... 2016 recomanaven-prescrivien els segons en detriment dels primers. Aço no vol dir que en uns atres sectors de l’administracio com el docent universitari no s’anara mes llunt i desaparegueren directament les formes valencianes tan ‘genuïnes’.

Es cert que el document actual preferix: ‘mentres’, ‘hui’, ‘desset’, tindre’, ‘acostar’, ‘futboliste / futbolista’, ‘homens’, ‘despus-ahir’, ‘seguixen’, ‘neci’, ‘sepia’, ‘menut’, ‘fenoll’, ‘naixer’, ‘guatla’, ‘caragol’, ‘murta’, ‘prejuï’, ‘palometa’, ‘omplir’, ‘novio’, ‘llavaplants’, ‘vesprada’, chuplar’ (“xuplar”) i axina fins a 400-500 paraules, front a: ‘mentre’, ‘avui’, ‘disset’, tenir’, ‘apropar’, ‘futbolista’, ‘homes’, ‘abans d’ahir’, ‘segueixen’, ‘nici’, ‘sipia’, ‘petit’, ‘fonoll’, ‘neixer’, ‘guatlla’, ‘cargol’, ‘murtra’, ‘prejudici’, ‘papallona’, ‘emplenar’, ‘nuvi’, ‘rentaplats’, ‘tarda’, chuclar’ (“xuclar”)... perque totes totes continuen en la gramatica o en els diccionaris de la AVLl. Esta es la realitat. En dret, les parelles de la primera serie de doblets continuen podent-se usar sense problemes.

I la prova es el ‘nivell’ de valencià del nostre president Carlos Mazón, que pensa en castellà, i que sap dir: “aquest Consell”, “Jo agrairia”, “que la gent estimés l’esforç” (Levante-EMV 26-5-2024: 8). I no oblidem que ell substitui a Chimo Lanuza com a director general de l’IVAJ en 1999 i que eliminà el valencià de les NdP i implantà el que es denominava ‘valencià de la conselleria’ (d’Educacio), que era el que utilisava la part de l’administracio autonomica dirigida pel PP en el quinqueni 1995-1999. Per ad aço servix l’edat i tindre memoria.

II

Les irredentes queixes: fum de boges

Tot lo que he dit aci puc afirmar-ho perque m’he llegit els tres ‘criteris’ i tambe puc afirmar que es falsa, es una mentira (¡veges tu!), la queixa de “los técnicos lingüísticos de la Generalitat” perque “creen que el nuevo modelo de valenciano administrativo del Consell del PP y Vox pone en peligro la supervivencia de la lengua propia de la Comunidad Valenciana” (Levante-EMV 27-4-2024: 14). Es alucinant i desinformacio pura, son com els negacionistes del canvi climatic, que ¿‘mentres’, ‘hui’, ‘desset’, tindre’, ‘acostar’, ‘futboliste / futbolista’, ‘homens’, ‘despus-ahir’, ‘seguixen’... posen en perill la ‘llengua propia’?; per oposicio, he-hem de creure que ¿‘mentre’, ‘avui’, ‘disset’, ‘tenir’, ‘apropar’, ‘futbolista’ (m. i f.), ‘homes’, ‘abans d’ahir’, ‘segueixen’... salven la ‘llengua propia’?. Estos ‘tecnics llingüistics’ haurien de llegir un poc i no dir tantes boles (les diuen en la complicitat dels mijos de comunicacio)... Son el monstruo que ha creat el paradigma catalaniste. Contra el sentit comu i tota llogica, les formes mes acostades a la parla mes general son les perilloses, i les alluntades, i proximes al catala, son les beneficioses (¿¡!?). ¿S’atrevirien a fer tal afirmacio en sentit contrari, en el catala?

Es mes, estos ‘tecnics llingüistics’ critiquen que els canvis realisats (l’orde de les preferencies) son per raons extrallingüistiques (Levante-EMV 27-4-2024: 14). I el model de 1995 i el de 2016 ¿obedien a raons llingüistiques? Es per a baquejar-se de risa (o per a plorar si no fora per l’ignorancia supina mostrada). Pero se’ls veu la pateta de llop per baix de la porta quan asseguren que s’havia dissenyat: “un modelo convergente con la normativa del resto del dominio lingüístico con el que compartimos código: Baleares i Cataluña” (Levante-EMV 27-4-2024: 14). Pos ya està clar ¿no?

Estic refartet del topic: que ara se substituix ‘judici’ per ‘juï’, ‘servei’ per ‘servici’ (María Fabra, El País 29-4-2024, edicio electronica)... les usuals i generals en el valencià son ‘servici’ i ‘juï’, que havien segut relegades o eliminades per servei’ i ‘judici’... i que han desaparegut per decantacio, per evolucio historica. Segur que ni esta periodista ni els ‘tecnics llingüistics’ defenen en castella l’us actual de ‘serbicio’, ‘servitio’, ‘iudigio’, ‘jodicio’, ‘iudizio’, ni tampoc ‘sulco’ (‘surco’), ‘portella’ (‘portilla’), ‘porco’ (‘puerco’) o ‘ses’ (‘seis’)...¡preciosos i ridiculs ignorants! Estos serien capaços d’asseverar que Manuel Sanchis Guarner era un ‘anticatalaniste latent’ com el defini Joan Fuster.

La debilitat dels defensors del’ valencià autentic’

Tambe se que ni el PP ni Vox estan per la defensa i promocio del valencià, mes enlla de la nominalitat. La recepta de la llibertat que defenen es sempre la ‘llibertat’ per als castellanoparlants, i els que hem de canviar d’idioma en la consulta del mege, en la policia o en l’autobus, som els valencianoparlants perque som els unics billingües. Pero tambe he de dir que estos defensors acerrims de la ‘llengua propia’ ho son per la consegüent unitat del catala i de la catalanitat, sempre els ha importat mes l’unitat i la convergencia idiomatica (catalana) que la propia identitat valenciana (que casi segur que consideren ‘catalana’).

Per cert, he tirat en falta una simple nota de les institucions senyeres (Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana) o d’algun del satelits lletraferits, per a saber l’opinio.

En conclusio

Per ultim, senyalare que l’obra, com les dos precedents, no es ninguna cosa de l’atre mon, ni pel contengut ni per la forma ni per l’extensio ni perque, en definitiva, plantege un model propi en totes les conseqüencies, no se’n pot eixir del marc que es la AVLl que, com una nina russa, tampoc se’n pot eixir del marc de l’Institut d’Estudis Catalans.

Imagens: google.es, valenciadiari.com, gva.es