La topo-ni-meua (traduccio lliteral de ‘toponimia’) en particular i l’onomastica en general son objectes de desig i font de conflictes (Fontelles 2023). U dels ultims es el canvi unilateral, per decisio imperial de Donald Trump, de golf de Mexic per golf d’Estats Units, en sancions a l’agencia de noticies Reuters per negar-se a modificar la denominacio.

Aci tenim el particular ‘golf de Mexic’, la capital de la comunitat, Valencia. Conflicte reviscolat, mai tancat, perque la coalicio municipal PP i Vox (març 2025, no se sap qué es exactament) ha plantejat (despuix d’any i mig manant) recuperar la fonetica general de Valencia en e tancada. Per als que ara remuguen, s’escandalisen o troben inoportu el debat, apunte que l’anterior corporacio municipal implantà ‘València’ en el beneplacit de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLl). I com be recorda l’academic Abelard Saragossà, sense tindre en conte a una gran part dels ciutadans. La cosa ha pujat de to ara perque l’Ajuntament li ha encomanat l’informe previ a Saragossà, defensor de la e tancada.

El monstruo que creixque en els 60-70 del sigle passat, el catalanisme-pancatalanisme, i que s’afiançà en els 80-90 de la mateixa centuria ha tret les ungles i les dents contra u de sos pares (perque Saragossà prové d’aquell mon, del catalanisme fusterià). La ‘bestia’ a la que me referixc son politics (Rafa Xambó, Josep Nadal), institucions (AVLl) i alumnes que es formaren i han conformat una part de la vida idiomatica de la llengua valenciana (catalana per ad ells). No es nou, ya passà quan el sociollingüiste Lluís Vicent Aracil decidi criticar el catalanisme (1994, 1996) o quan el president d’Acció Cultural del País Valencià, Joan Francesc Mira, negà els Països Catalans i el proyecte politic (1997). Els digueren de tot, els seus (he revisat l’hemeroteca).

No dubte que una part de la critica pot tindre rao. El moviment politicoidiomatic taparia la retallada presupostaria de la Generalitat a la AVLl per a l’any que ve. Me repetire (ya ho he escrit mes voltes), soc partidari de potenciar la corrent valencianista abans que estes mides repressores. Encara que el refra valencià diu que ‘fer com qui fa no es pecat’, si s’actua aixina s’està justificant a bou passat lo que uns atres feren durant dos llegislatures (governs del Rialto i del Botanic). I ademes, quan hi haja un nou canvi en el poder municipal-autonomic es llegitimarà la conducta contraria en una ona sense fi. La solucio no es la ‘censura’ de l’adversari (i aixo que la patixc per partida doble) perque pronte o tart se’t tornarà contra tu com un bumeranc.

Aci, la solucio corporativa –endogamica– es recorrer a la ‘ciencia’. Per desgracia o per sort, la llingüistica no es una disciplina exacta i com en moltes atres materies ‘humanes’ el ‘cami’ o les ‘sentencies’ son discutibles (sobre tot quan se n’ixen de la pura quantificacio).

Per aço els academics contraopinants de Saragossà li retragueren (sessio 28-3-2025) que “defender la Acadèmia Valenciana de la Llengua es precisamente que todas las cuestiones filológicas se discutan en la Acadèmia, sin intereses partidistas, como recoge la Ley de Creación de la institución valenciana” (Levante-EMV 29-3-2025: 24). Passe d’esta visio ingenua i autocomplaent del coneximent: dins, la llum; fora, la foscor.

Este plantejament, com molts atres, es terraplanisme, perque ignoren als seus. Pompeu Fabra (¡el mestre indiscutible!) usava ‘Valéncia’ (v. informe de Peñarroja) i Manuel Sanchis (l’atre ‘mestre’) afirmava que la pronunciacio es en e tancada (encara que ‘conve’ escriure ‘València’) (Sanchis 1950: 79).

Tambe desconeixen estos terraplanistes que l’escritura del terme ‘Valencia’ enllaça en el debat mes generic del sistema d’accentuacio i la conveniencia o no de fer-ho ‘a la valenciana’ o ‘a la catalana’. Ademes, cada forma, ‘Valéncia’ / ‘València’ / ‘Valencia’, comporta connotacions i sentiments i inclus es pot elevar a la categoria d’element identitari (Lacreu 2017: 66). Este gramatic i llingüiste te problemes perque “El punt on convé dissociar la pronúncia i la grafia pot resultar difícil de determinar” (Lacreu 2017: 68). Afirme yo, es dificil i entre convencional i arbitrari.

Estos terraplanistes oculten, no nomes les proves i arguments anteriors, sino que soterren la verdadera rao que no es atra que la norma ortofonetica catalana, a la qual li deuen obediencia i en la qual han de convergir per necessitat i per conviccio (o al reves, te igual). Sempere, un atre aficionat a la llengua (com yo), preferix accentuar a la ‘valenciana’: “(café, comprén, francés, véiem, interés, entés, etc.), d’acord amb la manera en què les pronunciem la major part del valencians, excepte en els mots què, perquè i València, que els escric amb accent greu a la e, per tal de ser fidel a la normativa en vigor, malgrat que els valencians les pronunciem sempre amb e tancada” (Sempere 2015: 8). ¿Clar?

I est es el paper de la AVLl que “ratificà la tradició consolidada al llarg dels últims cinquanta anys, incloent les excepcions [fonetiques] de què, perquè i València” (Lacreu 2017: 67). I tambe unes atres com: ‘època’ i ‘sèrie’ (uniques), ‘bèstia’, ‘catèter’, ‘dièsel’, ‘èster’, ‘èter’, ‘urèter’ i ‘suèter’ (com a principals) (Lacreu 2017: 67-68). Les valencianes, en e tancada son opcionals. ¿Estan clares la sumissio i la convergencia?

Si fora qüestio cientifica haurien hagut de fer cas a les opinions dels ‘correligionaris’ i no haurien desestimat raonaments com el de Saragossà (2006) o l’alegacio de Peñarroja (25-10-2016).

¿De veres algu creu que rebatejar ‘golf de Mexic’ per ‘golf d’Estats Units’ es ciencia?... com quan la AVLl aprovà la nova accentuacio de ‘València’ (13 a favor 5 en contra i 1 en blanc (Levante EMV 29-3-2025: 24).

OBRES CITADES

FONTELLES, Antoni (2023), «Un mon de noms. Un mon de conflictes», en Paraula d’Oc, num. 22, Valencia, Centre Internacional de Recerca i Documentació Científica. Associació d’Occitanòfils Valencians, pp. 77-107.

LACREU, Josep (2017), Pren la paraula, Valencia, Àrbena.

PEÑARROJA, Leopoldo (2016), Informe sobre el topònim Valéncia.

SANCHIS, Manuel (1950), Gramàtica valenciana, Palma de Mallorca, Torre.

SEMPERE, Josep Eugeni (2015), El valencià de sempre, Alzira, Bromera.

Imagens: maikciveira.com, youtube.com.