EDITORIAL
Els representants que no nos representen
Per gracia o per desgracia estem acostumats a que els nostres politics es dediquen a decidir per nosatres quan viagen a Madrit. Que, dit d’una atra manera quedaria lleig, pero al final es lo que el poble valencià dispon: enviar al Senat i al Congrés a uns representants que decidixen sobre la vida de tots els valencians, pero no per a solucionar els nostres problemes, sino per a utilisar-nos en eixe joc de poder en el que a nosatres sempre nos toca pagar.
Puix be, com no podia ser d’una atra manera els nostres representants en Madrit seguixen montant el seu circ agraviant als valencians i negant-nos tota possibilitat de progrés. La resposta sempre es no a qualsevol assunt que nos interesse: finançacio justa, defensa de l’agricultura, diversificacio del sector productiu, Corredor Mediterraneu, conexions ferroviaries Valencia-Alacant per la costa i Sagunt-Terol-Saragossa, Dret Civil valencià, llengua valenciana, patrimoni i identitat... ¿Hem de recordar l’ultim afront en el Senat aprovant l’us de l’inventada i denigrant denominacio “països catalans”?
Per si faltava poc, tambe tenim a la vicepresidenta de gira, entre atres coses per a tractar d’evitar l’ampliacio del port de Valencia. Una politica d’eixes que es fan dir feministes quan en realitat s’afanyen en ocultar abusos, igual que fea aquell regim casi oblidat del que era simpatisant el seu idol, el Carpintero. Per cert, un any sancer li van a dedicar al mit fals creat entorn ad eixe Fuster el nom del qual, segons la llei de memoria historica que aprovaren els mateixos que l’exalcen, devien de llevar de coleges, instituts, carrers i qualsevol lloc oficial, per la seua vinculacio en la Falange i en l’imperialisme.