SIMBOLS
La victoria de la Seleccio Espanyola de Futbol en el Mundial 2026 ha destapat una euforia de ‘patriotisme’ i un orgull inusitat de pertanyer a un païs triumfador (a pesar d’uns minoritaris ‘Perro Sánchez, hijo de puta’ i del malhumor dels ‘autentics patriotes’ perque en l’equip n’hi ha moros i negres... que no deuen ser molt espanyols, com tampoc son francesos molts dels jugadors de la seleccio francesa, M. Rajoy dixit).
El ‘soy español, español, español’ ha resonat fins l’avorriment. El problema es que una bona part d’eixos ‘neoespanyols’ (com el ‘neogotic’ que nomes te de gotic l’imitacio) son els que odien a mort als moros i als negres... i se’ls han de menjar en eixe equip guanyador.
Per a mi es mes important que alguns dels jugadors han mostrat que ser un conjunt ‘espanyol’ no es obstacul per a expressar la diversitat territorial i cultural, que no es reduix a Madrit-Espanya-Madrit com molts voldrien.
