L’emperador Cesar August batejà, en el seu nom, l’octau mes de l’any de hui en dia (abans es denominava ‘sextilis’, el sext). Junt a juliol es el periodo de major calor: per l’agost, bull la mar i bull el most (MC); motiu pel qual conve reduir l’activitat: en agost, vesprades de gos (JB2), ni per agost caminar ni pel desembre navegar (JA). Per a be o per a mal, no poden haver dos agosts en un any (JC2) (EA).

No obstant, a partir de mitant de mes les temperatures van baixant: a la Mare de Deu en lo llit, ya refresca la nit (EA), a Santa Rosa de Lima (23 agost) ya refresca a la nit el dia (MC).
I aço coincidix en el decliu del Sol perque el dia acurta i la nit allarga lentament, i hi ha acort en el refraner: en agost a les set es fosc (EA), per la Mare de Deu d’Agost, a les set es fosc (EA), a la Mare de Deu d’Agost, a les set ya es de nit fosc (MC), pero no pareix correcte: per la Mare de Deu d’Agost, a les sis es fa fosc (JB2), ya que la posta de Sol, a finals de mes, es produix cap a les set (les 21 oficials).

Es l’epoca en que mes pobles valencians celebren les festes patronals (junt a setembre) entre les que descolla la representacio de l’acte assuncioniste del Misteri d’Elig, una recialla del teatre sacroliric migeval i que te la distincio de patrimoni de l’humanitat. El dia 15 es l’Assuncio, coneguda popularment com la Mare de Deu d’Agost, i que per la seua representacio –gitada– dona peu a la locucio: fer la Mare de Deu d’Agost (EM), aplicable ad aquells que estan com ella, tombats. Una atra expressio nos recorda que en agost, despres de Sant Roc... el gos (EA) (dubte que la gent diga ‘despres’), i aixina es, en diversos pobles a l’endema de Sant Roc (16 agost) se li fa festa al gos.

Lo mes destacat del saber popular es referix a la vida rural (agricultura, produccio, ganaderia, treballs...): cada cosa al seu temps, com les figues en agost (JB2), a final d’agost, ya està prop el most (JB2), en agost, s’unfla el raïm del most (JA), per tot agost, ha d’estar fet lo most (EA), en agost, figues i most (EA) (EM) (JA) (JC2) (JM1), en algunes variants –a l’agost, figa i most (PE), a agost, figues i most (AA), per l’agost, figues i most (MC), i en oposicio, en agost, ni figues ni most (EA)–, sol d’agost, fa oli i most (MC), a l’agost, carabasses (MC), agost i verema hi ha cada any, uns en guanys i uns atres en danys (JB2), agost arribat, el porc tancat, (JB2), per Sant Bertomeu (24 agost), batollada arreu (JC2), la Mare de Deu d’Agost (15 agost) amaga el conill en el cau i Sant Miquel (29 setembre) el trau (JB2). I ¿que podem esperar?, hem d’estar enlerta: el dia de Sant Salvador (6 agost), marca l’any venidor (JB2).

Es un mes en que escasegen les precipitacions: quan no plou en agost, patix el camp i patix el bosc (JB2), i les prediccions no sempre es complixen: a Sant Ramon (31 agost), aigua per tot lo mon (AF). La necessitat d’aigua te son reflex: pluja de Sant Llorenç (10 agost), sempre arriba a temps (JC2), en agost, l’aigua del cel fa bona mel (JB2), l’aigua d’agost fa mel i most (JB2), aigua en agost, safra, mel i millor most (JB2) –variants: aigua per l’agost, safra, mel i most (MC), aigua en agost, safra, mel i most (EA)–, aigua d’agost, fa mel, oli i most (JC2), aigua agostenca, l’oliva tendra (MP), si plou en agost, no gastes molts diners en most (EA), la pluja d’agost no es aigua, que es most (JB2). No nomes es beneficien les collites: l’aigua d’agost fa espes el bosc (JB2). Pero hem d’anar espai en les tronades d’estiu, que poden ser molt danyines, Sant Llorenç escura els torrents (JB2).

Tambe hi ha algunes advertencies respecte a lo que se tinga plantat: no es pot dir oliva si a l’agost no es eixida (MC), en agost, si la ceba no es grilla, l’alficos no es fa gros (JA), si la ceba grilla i l’alficos grana, el dia de Sant Hipolit (13 agost) bona diana (AA) (PE).

Naturalment es temps d’arreplegar el benefici de les collites: en agost, qui te pansa balla la dansa (JB2), que es completa en l’expressio: fer l’agost (JB1), com a sinonim de bons negocis, de guanyar diners o, metaforicament, de qualsevol atra cosa; pero: qui no te sembrat, li es lo mateix agost que març (JB2).

Sempre hi ha recomanacions que son dificils d’entendre en l’actualitat, pero no son infreqüents en la paremiologia: en agost, ni dona ni gos (JB2), en agost ni dones ni most (EA).

Acabem mencionant que quan nos trobem davant d’un event, una situacio o un fet sorpresius i, especialment una persona, podem dir: bona vista vejam, figues en agost (JB1) (JB2) (JC2) (EM) (EA). Igual no nos agrada la sorpresa perque es: mes roín que la tenca en lo mes d’agost (EA).

Adeu, hasta l’agost (EA) que ve.

NOTES:

1. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.
2. batollar / abatollar: colpejar els arbres en una vara per a que caiguen els fruits.
3. A l’Assuncio, cireretes a munto, en la plana si, en la serra no (EA), sera un error ya que a mitant d’agost crec que no queden cireres, per contra n’hi ha, en abundancia, en l’Ascensio... en juny.
4. La bibliografia es comuna a tots els mesos i no es repetirà. La referencia autorial es la que figura abreviada entre parentesis al final de cada obra.
5. La practica totalitat dels refrans estan adaptats gramaticalment. Per este motiu no es pot atribuir als autors citats la lliteralitat de la mencio.
6. Els arreplegadors, es obvi (pel lexic o per les construccions), que han ‘adaptat’ la sentencia o proverbi documentat. Hi ha casos que els he respectats i pose alguna nota.
7. Com que no tinc la possibilitat de comprovar-los u per u he d’acceptar la validea, i la veritat o falsetat es responsabilitat de cada autor. Es cert tambe que alguns dels compiladors son totalment fiables.
8. La paremiologia treballa en un coneiximent compartit per les persones i pels recolectors. Sense poder precisar fins a ón i com passa en els diccionaris, hi ha una part, la mes important, que sera original, pero n’hi ha una atra ‘colectiva’.

BIBLIOGRAFIA

AGULLÓ, Alexandre, (1989), Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rotgle de pobles muntanyencs, Alcoy, (s. e.). (AA)
ALBERÒLA, Estanislau i PÈRIS, Manuel (1928), Refraner valencià, Valencia, Arte y Letras. (EA) (MP)
APARICIO, José María (1999), 2.001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d’Alzira i la seua comarca, (s. ll.) [Alzira], Ajuntament d’Alzira (seleccio de Llorenç Giménez). (JA)
BENET, Joan (2013) Parlem (Entre bones paraules), Valencia, Grup d’Accio Valencianista. (JB1)

 — (s. a.) [2014], En trellat i en sao 2014. El refraner valencià, Valencia, Grup d’Accio Valencianista. (JB2)
CERVERA, Miguel (s. a.), Refranyer valencià, Almussafes, (s. e.). (MC)
COMES, Joan (1995), Refraner valencià de l’horta, Valencia, Ajuntament de Valencia. (JC1)

 — (1996), No queda lo dit, sino lo escrit, Valencia, Del Senia al Segura. (JC2)
ESTEVE, Paco (2015), Agres i dolces, Picanya, Edicions del Bullent. (PE)
FONTELLES, Antoni (no he publicat res, pero a lo llarc dels anys n’he arreplegat un grapat). (AF)
MARTÍ, Joaquim (1891), Ensisám de totes herbes, Valencia, Imprenta de Chusép Canales Romá (edicio facsimil Librerías París-Valencia, 1999). (JM1)

 — (1908), Tipos, modìsmes y còses rares y curioses de la tèrra del Gè, Valencia, Imprenta de Antonio López (edicio facsimil Librerías París-Valencia, 1993; son tres volums). (JM2A, JM2B, JM2C)
PLAZA, Vicenta (2019), Pulles del Cabanyal. Dites i sentències del Marítim, Valencia, L’Oronella. (VP)
ROS, Carlos (1736), Tratat de adages y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecciò la lengua valenciana, Valencia, Imprenta de Josep Garcìa (edicio facsimil Librerías París-Valencia, 1979). (CR)

 — (1736), Tratat de adages y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecciò la lengua valenciana, Valencia, Imprenta de Josep Garcìa (a carrec d’Emili Miedes, 1986, Valencia, edicio propia, inclou seleccionada l’obra de Carlos Ros i un recull de l’autor). (EM)

Image: Enric Calvo

www.inev.or