Marca el final i el principi del cicle anual, motius pels quals es important, significatiu, potent, i es veu en la paremiologia. Era el darrer mes de l’any romà primitiu, el decim (decem > decembris), i continúa en la mateixa posicio, pero canvià al duodecim lloc en incorporar-se giner i febrer.

En el mon occidental inclou la celebracio religiosa mes important del calendari: la nativitat de Jesus (25 decembre), que se solapa en l’aniversari de Mitra, el deu persa del Sol, i que va parell –en diferencia d’uns dies– en el solstici d’hivern (21-22 decembre).

El simbolisme pagà i cristia son pareguts: el naiximent del Sol, el triumf de la llum, i l’epifania de Jesus, que nos redimirà del pecat original i nos salvarà.

Com en uns atres casos, l’Iglesia Catolica cristianisà cults precedents: les saturnals (o saturnalia, en llati).

Les festes romanes dedicades a Saturn, el deu protector de l’agricultura, s’introduiren en el 217 a. C. i tenien lloc a mitant de decembre (el dia 17). Hi hi havia lluminaries (ciris, falles-antorches), es decoraven les cases en plantes, es realisaven sacrificis en el temple que tenía en Roma, els parents i amics es feyen regals, i no faltaven els dinarots familiars i els banquets. Molts d’estos elements acabaran associats al Nadal cristia i uns atres passaren progressivament al dia de Cap d’Any. De l’acceptacio popular dona conte que les activitats s’allargaven una semana, a pesar dels intents d’alguns emperadors per acurtar-les.      

No es descartable que originariament es vincularen al final dels treballs del camp, una vegada acabada la sembra (com s’ha vist en el refraner de novembre), i que deixava un temps de descans a les families i als esclaus (els quals eren lliberats de les seues obligacions).

La supersticio-pronostic acompanya el naiximent de Jesus, pero com es comprova nomes son jocs de paraules, de rimes: Nadal en dilluns, any de difunts (JB2), Nadal dilluns, les festes a munts (EA), Nadal en dijous, any de molts ous (JB2), Nadal en dijous, crema l’arreu i ven els bous (EA), Nadal en divendres, sembre [¿yo sembre?, ¿sembra tu?] fins les cendres (EA), Nadal en Lluna, any de fortuna (JB2), Nadal sense Lluna, cent ovelles [se’n] tornen una (JB2), Nadal en Lluna plena, anyada plena (JB2).

Com es veu a lo llarc de l’any, la meteorologia no abandona son paper orientador per a la vida diaria, a pesar de la menor activitat o de la parada en l’agricultura: decembre, gelat o nevat (MC), decembre nevat, bon any per al blat (MC), –variacio: decembre nevat, bon any de blat (JA)–, si en decembre plou, bon any nou (JB2), per decembre, tremola el vent i l’home mes valent (MC), en decembre, gelades i sopes escaldades (JB2), en decembre, es gelen les canyes i es torren les castanyes (JB2).

Tambe n’hi ha moltes referencies a l’orage de Nadal: per Nadal, fret com cal (JA) (JC2), neu en Nadal, salut per a tot l’any (JB2), el fret pot entrar de repent, entre Nadal i els Inocents (28 decembre) (JB2), quan Mariola es posa barret, Nadalet nos vindra nevadet (AA), molta pluja per Nadal, alegria per a tot l’any (JB2), la pluja abans de Nadal, per mija pedregada val (JB2), si no plou d’aci a Nadal, ploura de Nadal en avant (JC2).

Els refrans no son, a voltes, una mostra de coherencia i es dificil creure que tots son de veres al mateix temps: fins a Nadal, la manta no cal (JC2), fins a Nadal, calces no cal (EA), fins al dia de Nadal, no es hivern de veritat (JB2), de Nadal cap a alla, calces no caldran (EA), de Tots Sants (1 novembre) a Nadal manta no cal, i de Nadal cap alla fret ya no en fa (AA) (està comentat en “Novembre”), si en Nadal hi ha lluna blanca, posa-li al llit una atra manta (JB2) (1).

La falta de sol comporta recomanacions com la següent: la bugada de Nadal s’eixuga en lo fumeral (EA), –variant: la bugada de Nadal s’eixuga en el fumeral (JC2)–.

Com ya he dit al principi, es una epoca de reduida activitat agricola, pero el refraner arreplega l’importancia que te, des d’antic, un producte com l’all, de significades propietats culinaries i terapeutiques: a Nadal, l’all en el bancal (AA), –alternatives: a Nadal, l’all al bancal (MC), a Nadal, l’all en lo bancal (EA), per Nadal, l’all al bancal (PE), en Nadal, alls en el bancal (JB2)–, i encara n’hi ha mes: els alls, per Nadal, eixits i per Sant Joan (24 juny), collits (JC2), els alls, fora [de] casa per Nadal i ya dins, per Sant Joan (JC2), i una advertencia: si vols all coent, sembra’l per l’advent (JA) (2) (3). Hi ha poc mes que les mencions d’este bulp: bona vista vejam, naps en advent (EA), cada cosa en son temps i els naps en advent (CR) (JM1), –variant: cada cosa en el seu temps i els naps en advent (JB2)–.

N’hi ha alguns treballs que s’han de fer en hivern: fins que no aplegue Nadal, no et poses a esporgar (JA).

En la ganaderia (i uns atres animals) les recomanacions populars son paregudes a l’agricultura: per Nadal, cada ovella al seu corral (JB2), –variants: per Nadal, cada ovella a son corral (EA), a Nadal, cada ovella en lo seu corral (EA)–, per Nadal, cada gallina al seu corral (JA), per Nadal, perilla el gall (JA) (MC), obviament perque servia d’aliment en estes festes, i un atre que tenía la mateixa funcio: per Sant Tomas (apostol, 21 decembre), agafa el porc del nas (EA), per Nadal, el porc en sal (JC2), per Nadal, lo porc en sal, per Pasqua (març-abril) al foc (EA) (4).

Com que hi ha poc que fer, el refraner nos mostra eixos retalls de vida mes centrada en la casa: el mes de Nadal, o al llit o al fumeral (JB2), a Nadal, bon capçal (EM), per Nadal, en casa i prop de la brasa (JB2), per Nadal, feliç sera qui en casa está (JA), ni en decembre navegar ni en agost caminar (JB2), pel Nadal, carn i fustes fora de la mar (MC), (per a unes atres paremies que relacionen Nadal i Pasqua, v. “Març”), per Sant Silvestre, estira el burro del cabestre (JB2), (desconec el significat).

Aixina com en uns atres mesos no son habituals les mencions al menjar, aci es al contrari: el forn en Nadal no para un instant (MC), forn per Nadal no te descans (JA), els dolços de Nadal son millor que en tot l’any (JC2), per Nadal, coques i per Sant Joan (24 juny), bacores (JC2) (AF), –alternativa: a Nadal, coques, i a Sant Joan, bacores (EA)–, castanyes per Nadal, saben (5) be, pero es partixen mal (JA), el vi de Nadal ni emborracha ni fa mal (JB2), (no es que siga inocua esta beguda, es el fet de lo excepcional el que li lleva importancia... una vegada a l’any), qui menja raïm en fi d’any te diners tot l’any (JB2).

Anem arrematant en les referencies temporals que situen les festes: de la Purissima (8 decembre) a Nadal, desset dies cabals (PE), en la variant: de la Purissima a Nadal, dihuit dies per igual (JB2), (obviament, la diferencia està en si es conten els dos dies, principi i final, o se’n conta u), per Sant Silvestre (31 decembre), agarra l’any i ves-te’n (JA), Sant Silvestre porta l’any del cabestre (EA) (JA), Sant Silvestre porta les bruixes del cabestre (EA), (les nits de Sant Silvestre i de Sant Joan estan relacionades en les bruixes i aquelarres), de Nadal a Nadal, un any va (JA), per Sant Tomas, tempores (6) davant i tempores detras (7) (EA).

Referit tambe ad este darrer sant tenim l’expressio: tindre la bossa de sant Tomas (apostol) (EA). Segons el DCVB, que la documenta en el Maestrat i Valencia, s’aplica a la persona que està disposta a ajudar economicament a qui li ho demane.

Encara que li he dedicat un articul a la llargaria del dia (es publicarà proximament: “Dies curts / dies llarcs”), aporte el que es un compendi del saber popular: a Santa Llucia, un pas de puça, a Nadal, un pas de pardal i a Sant Vicent de la roda creix el dia una hora (VP) (8).

Tanque el recull del mes en un refra molt conegut: qui no treballa en tot l’any, treballa el dia de fi d’any (JB2), en una atra variant: qui no treballa en tot l’any, treballa el dia de Cap d’Any (AF). L’explicacio per a les dos versions es la mateixa, es referix a la persona malfaenera i que vagueja, pero per desgracia li costa pencar en un dia festiu ben senyalat, el final o el principi de l’any.

 ¡Bon any!

        
NOTES
1. Està clar que les condicions termiques i meteorologiques son ben distintes entre la costa i l’interior, el pla i la montanya, del nostre regne, pero no justifiquen la gran variacio dels refrans o la contradiccio, perque fret en fa en tot el territori en decembre i, especialment, en giner i febrer.
2. Si en decembre hi ha mencio a l’all, est es ‘coent’, perque l’all ‘fi’ es el que es plantava en novembre, com ya hem vist el mes passat.
3. L’advent es el primer periodo de l’any lliturgic cristia i està dedicat a la preparacio de la venguda de Jesus, el naiximent. L’integren els quatre dumenges anteriors a Nadal, el primer dels quals se situa entre el 27 de novembre i el 3 de decembre, per este motiu dura entre 22 i 28 dies.
4. La matança del porc es un event comu a tota la peninsula i molts atres països europeus. Era casi festiu perque servia per a assegurar a la gent aliment durant molts mesos (ya se sap que del porc s’aprofita tot). Normalment es prolongava dos o tres dies, segons les costums i els participants. Encara es manté si be s’extremen les mides sanitaries.
Es realisava en els mesos d’hivern o mes frescs (entre novembre i febrer), com es constata en alguns refrans del passat mes de novembre. S’aprofitava el descens de les temperatures per a evitar que mosques i mosquits atacaren i infectaren els productes que s’elaboraven i que estaven a l’aire lliure.
Es un element etnocultural que, provablement, no servirà de prova als defensors de la comunalitat cultural (els PPCC) perque no es privatiu, com tantissims atres, de la seua entelequia.
5. Pot sonar a castellanisme el significat de ‘tindre gust a’, ‘ser agradable al gust’, pero no ho es, hi ha abundant documentacio antiga valenciana que arreplega esta accepcio. En l’actualitat usem l’expressio ‘fer gust a’.
6. En l’Iglesia Catolica son uns periodos breus de penitencia colectiva al final i al principi de cada estacio per a donar gracies a Deu pel bens obtenguts i pels que s’espera obtindre. L’institucio de les tempores data del sigle III i l’hipotesis es que substitui les fires paganes de la collita, de la sembra i de la verema. Les mes antigues es realisaven en setembre i en decembre. En el nostre cas el refra concorda en la penitencia corresponent a l’hivern.
7. La forma ‘detras’ no es un castellanisme. Es un derivat de ‘de + trans’. En l’antiguetat està documentada en diversos autors valencians (Joanot Martorell, Antoni Canals, Vicent Ferrer, Ausias March) i en l’actualitat es conserva especialment en la zona septentrional de Castello.
8. Una curiositat, Nadal en valencià es masculi i es nom d’home, mentres que en castella Natividad es femeni pero no es exclusiu nom de dona, tambe n’hi ha homens.
Respecte a l’us de la mayuscula o minuscula en Nadal / nadal, he donat per entes que el singular es sempre la festivitat i en conseqüencia porta mayuscula, mentres que si es prenguera com a periodo de temps (en singular o en plural), aniria en minuscula.
9. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.
10. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Paco Esteve (PE), Antoni Fontelles (AF), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).

Image: Enric Calvo

www.inev.or