En motiu de l’aniversari de Blasco Ibáñez, s’estan produint en les últimes semanes gran cantitat de actes en casi totes les entitats oficials i privades valencianes. Just és que els valencians recordem la llabor de quins nos precediren, aplaudint-la si en ella donaren llustre a la nostra cultura, com és patent que lo escrit per Blasco li’n donà, portant el nom de Valéncia a tots els racons del globo.

Les seues obres, numeroses i d’indiscutible calitat, aprofitaren per a donar a conéixer nostra terra, costums, virtuts i també nostres defectes -que bo és contar-ho tot per mor de la equanimitat-, a una ingent cantitat de llectors en múltiples idiomes. Sabut és que la producció lliterària de Blasco  ha alcançat les més altes cotes en traduccions; al menys algunes de les obres com “Sangre y arena” o “Los cuatro jinetes del Apocalipsis”, conten en traducció inclús en esperanto.

Com no podia ser d’un atre modo, entre els actes culturals, ademés de conferències, exposicions, passes de película, i mostres diverses, algunes editorials estan reeditant part de les seues noveles més conegudes. Donada la circumstància de que don Vicente tot ho edità en castellà -salvo algun conte breu que ho fon en valencià i no precisament per pròpia ma-, les mencionades reedicions s’estan fent en sa majoria en nostra llengua vernàcula, puix que és sentir general que obres de tanta calitat deuen figurar també en nostra dolça llengua. Yo mateix he traduït, entre atres, “Arroz y tartana” que, editada per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, serà presentada al públic el pròxim dos de març en els actes programats per al Dia de la Llengua i la Cultura Valencianes, a celebrar en el Saló del Consolat del Mar de la Llonja de Valéncia.

Ve açò a conte perque segons notícies fins a mi arribades, alguna entitat no poc coneguda “ficada a valenciana” ha utilisat per a traduir a Blasco, de castellà a valencià, el traductor SALT, ferramenta oficialisada pels ents culturals que nos governen. I tal notícia de ser certa i materialisar-se, estic segur de que faria remoure’s a Blasco en la seua tomba.

Per a que puguen vostés apreciar cóm treballa el traductor referit, transcric a continuació una vintena d’expressions, tal com el SALT les ha traduït, a resultes d’una prova per  mi efectuada en el mateix, facilitant-li un parell de folis en castellà extrets d’una publicació qualsevol:

agobiante = aclaparador;  fugar-se = escapolir-se;  mucho rato = molt d’estona;

repiqueteo = tritllege;  estropearse = espatlar-se;  lo fusila = l’afusella;

un chapuzón = un capbussó;  jovencita = jovençaneta;  desarrollar = desenvolupar;

una palmada = una dinyada;  con retintín = amb renegret;  bichitos = bestiolets;

¿Qué haces? = Què feixos?;  torpeza = malaptesa;  troceado = esbocinat;

sentado = assegut;  lo pillaremos = l’enxamparem;  rasgaba = esquinçava;

amontonar = amuntegar;  escueta = escarida;  te vas a enterar = et vas a assabentar.

Ademés de tan estrany vocabulari, el SALT no contempla l’artícul neutre “lo”, ni coloca una “ch” ni una “y” en cap de lloc, trabuca les preposicions “a” i “en”, confon els verps “ser” i “estar” i perpetra algunes atres “bonicors” que fan suar al llector.

¿S’imaginen a Blasco rellegint la seua “Entre naranjos” per eixemple, en acabant d’haver-la passat per tal traductor?

I ara em pregunte: ¿de veres la Conselleria d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana vol impondre este “valencià” en nostre poble?

Des de temps prou arrere yo temia que la llepra forana vinguera a corroure-nos a imitació dels cucs que devoren la poma, pero molt encertadament un amic meu que fon alcalde de Valéncia em dia: “no t’equivoques Negre, no pretengues vore a l’enemic només fòra, perque el cuc està dins de la poma”. I no s’equivocava.