El secret esoteric de sortilegis, rituals magics, exorcismes i conjurs està en la repeticio de formules, mallar i mallar, perque ahi radica la força oculta... i aixina es conseguix que el mal esperit o el dimoni abandone el cos huma o social (en el cas que explique).

El professor de filologia catalana Rafael Roca, parlant de Fuster i Lo Rat Penat, arrematava un articul (Levante-EMV, 23-11-2022: 48) en la desinformacio de sempre: “ja que és públic i notori com acabaren els seus dies Adlert i Casp: alimentant el secessionisme més retrògrad i acientífic”.

Lo de sempre ‘acientifisme’ i ‘retroces’ atribuit als que defenen-defenem l’autoctonia de la llengua valenciana. Ya se lo de la ‘romanistica internacional’ i lo de ‘totes les facultats de filologia del mon’... no cal que m’ho tornen a dir. No produix efecte perque m’esvara.

Comente lo del secessionisme i acientificitat perque no fa molt he acabat de llegir El valencianisme de Sanchis Guarner (2022), del professor i academic Abelard Saragossà, el qual analisa la gramatica de Sanchis de 1950 (la tinc fa anys). Entre les moltissimes bondats del gramatic diu que este considerava que la llengua depenia dels parlants (vaja, que la llengua es del poble, no com a ent abstracte, sino com a conjunt d’usuaris). I afirma que este plantejament es un signe de modernitat perque Sanchis s’alvançava uns lustres a les tendencies futures de la sociollingüistica.

A l’hora de determinar si una parla es llengua o no s’han de tindre presents els components socials i politics (cita l’autoritat de l’expert Toni Mollà, 2002) i tambe explica que la dellimitacio d’idiomes no te solucio llingüistica sino politica (cita l’autoritat de l’expert austriac Georg Kremnitz, 2008). N’hi ha molts mes...

En primer lloc, no es dificil trobar precedents a l’opinio de Sanchis en la produccio valencianista anterior a 1950, tant en la concepcio com en la practica (Lluïs Fullana, Josep Nebot, Gaeta Huguet –pare–, Lluïs Bernat...). Vullc dir, que ya teniem ‘moderns’ abans de Manuel Sanchis.

En segon lloc, tambe tenim ‘moderns’ posteriors. Ho oculten, pero estan ahi. El filolec Chimo Lanuza, entre uns atres, te publicats dos llibres de sociollingüistica (1983, 2001) en els quals aborda els problemes relacionats en la parla i els usuaris. La bibliografia, de coneguts especialistes, va des dels 70 fins als 90 del sigle passat. Pero en aquelles decades, la ‘sociollingüistica catalana’ anava per uns atres barrancs. No cal recorrer a Mollà ni a Kremnitz, que tambe...

I en tercer lloc, com es veu, a pesar de lo que assevere Rafael Roca, els valencianistes (‘secessionistes’ si ell vol) hem estat dient lo mateix que ara reconeix Saragossà en Sanchis i que afirmen Mollà i Kremnitz. ¡Mala pata!

No cal que li mencione al professor Rafael Roca els ‘reconeximents lexics’ o ‘morfologics’ que ha fet l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i que ya estaven en el programa d’investigacio cientifica (li agrade o no) del valencianisme; sens oblidar que la supressio oficial de la caterva de diacritics (2016-2018) que utilisava-utilisaven te un precursor singular i clarissim, dels ‘acientifics’, les Normes d’El Puig o de la RACV. ¡Mala pata!

I ells, contents i pagats, no, repagats.

Image: aledua.blogspot.com.