Giner

1

Es una paraula ‘simbolica’, general en valencià actual, tan antiga que ya es documenta en el sigle XIII (1). La quimera que desperta en el catalanisme idiomatic fa que la substituixquen sistematicament per ‘gener’ (que tambe te tradicio en la nostra lliteratura classica). Esta censura ha segut denunciada des de fa anys pel valencianisme i ara el genuïnisme reivindica formalment la seua correccio (2).

El segon rei romà, Numa Pompili, es el que juntà els dies que hi havia sense mes fins al solstici d’hivern i creà ‘giner’ i febrer’, que es convertiren en el primer i en el segon respectivament i desplaçaren als anteriors, març i tots els que anaven darrere. Al mateix temps, per unes atres raons llegals i estrategiques, traslladà el principi de l’any a giner.
Procedix del llati ianuarius (mes concretament de la forma vulgar ienuarius), el qual deriva del deu Janus. Era la divinitat de les portes i de les entrades, dels començaments i dels acabaments, i tenía dos cares que miraven simultaneament a l’any vell i al nou (al passat i al futur). Se’l representava en una vara i una clau.

Mamprenem per un aspecte prou conegut. Te fama i trobe que mereixcuda la llum de la Lluna: la lluna de giner es la mes clara de l’any i mirar-la no fa dany (MC), la lluna de giner es la mes clara de totes (AA), la lluna de giner, de l’any la mes clara es (JB2), i es completa en comparances o referencies amoroses: no hi ha lluna com la de giner, ni amor com el primer (JA), d’amors, el primer, de llunes, la de giner (MC); la lluna de giner, l’amor preve (JB2).

N’hi ha unes atres epoques en les quals es necessita l’aigua, pero per la cantitat de sentencies pot ser que giner s’emporte la palma. Per una banda tenim les mencions generiques a la bondat de les precipitacions per a les distintes collites: la pluja de giner tot l’any va be (JA), aigua en giner, tot l’any va be (EA), l’aigua de giner sempre va be (JB2), aigua de giner, per a tot el camp va be (MC), la pluja de giner al camp sempre fa be (JB2), aigua de giner, cada gota val un diner (MC), pluja de giner, cada gota val un diner (EA), la pluja de giner val els seus diners (JA), giner amerat, mig any assegurat (MC), neu de giner, tot l’any va be (MC); pero tambe s’especifiquen els beneficiats (o perjudicats): la pluja de giner fa ric al vinyader (JB2), plogudes en giner, alegren al colliter (JA), aigua de giner mata a l’usurer (MC), –variant: l’aigua de giner mata a l’usurer (JB2), com que els llauradors tindran bones collites... no podra fer negoci–, trons en giner, gra al graner (AA), –variant: trons en giner, fica siges al graner (segons el DCVB en Benassal, v. gener)–, pluja de giner, blat en la sija i vi en lo celler (EA), aigua de giner ompli botes i graner (EA), –alternatives: l’aigua de giner ompli les botes i el graner (JB2), aigua de giner ompli botes i graners (MC)–, giner mullat, bo per al camp, mal per al ramat (MC) (3).

Es mes, hi ha alguna advertencia: l’aigua de giner, millor que la de febrer (JB2), –variant: aigua de giner, millor que la de febrer (MC)–, no es bon giner si no deixa les basses plenes per a febrer (EA).

Desconec la motivacio, pero alguns refrans troben irrellevant la pluja en este mes, provablement perque es millor en la primavera: aigua de giner, poc de blat al graner (JC2) (el DCVB tambe el documenta per a Morella, v. gener), el que rega en giner ni ompli la taleca ni fa paller (JC2), giner sec, graner ple (JA), o inclus negativa: massa pluja al giner, mala anyada solen [sol] fer (EA), si plou per Sant Antoni (17 giner), ¡pluja de dimoni! (JB2).

A pesar de lo expressat per algunes paremies de decembre respecte al fret, els propis d’este mes apunten una caracterisacio termica ben distinta: giner gelà a sa mare en el llavaner (JC2), –alternativa: giner gelà a sa mare en lo llavaner (AF) (el DCVB el dona tambe per a Castello, v. gener)–, giner es el primer, si ve fresc es bon cavaller (MC), giner, fret o temperat, passa’l ben abrigat (MC), per giner, tanca la porta i encen el braser (MC), –variacions: en giner, tanca la porta i encen el braser (JA) (JC2) (el DCVB el documenta tambe en Castello, v. gener), en giner, tinc ences el braser (EA), en giner, tin ences el braser (JM1), en giner, tin ences lo braser (el DCVB el dona per a Valencia, v. gener), en giner, encen el braser (JM3)–, giner gelat, febrer aiguat (JA), en giner, es gelen les bledes en el calder (JB2), no es bon giner si no gela l’aigua en el calder (JB2) (4), si al giner la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta (segons el DCVB es diu en Vinaros, v. gener).

Les mencions als sants tambe nos indiquen cóm es la meteorologia: els sants de giner porten capa i barret (MC), (son sant Antoni i els Reixos, perque sant Vicent –22 giner– es representa jove i sense barba), per Sant Antoni, fa un dia de dimoni (MC), a Sant Antoni, pluja o neu (AA), per Sant Antoni, vent o pluges (JC2), gelades per Sant Antoni, arruixades per Sant Llorenç (10 agost) (JB2), per Sant Vicent, cessen les gelades i venen els vents (EA), (es un poc aventurat afirmar aço a finals de giner, perque en febrer encara fa molt de fret i pot gelar).

I acabem l’orage en uns bons consells: en giner, no tragues el morro al carrer (JC2), –variant: en giner, no es trau el morro al carrer (segons el DCVB es diu en Callosa, v. gener)–, si en giner fa lluna blanca, fica en el llit una atra manta (JB2).

La naturalea va canviant: el bon armeler florix en giner (JB2), l’armeler florix primer (MP). S’ha d’anar molt espai perque la floracio en este mes pot ser enganyosa a causa de les gelades: de la flor de giner, ningu ompli el graner (MC), per giner flors, per maig dolors (MC).

Qui conega el mon rural sap que l’activitat en este mes es poca: en giner, gita’t en lo paller (JM1), per giner, no sigues matiner (MC), –variant: en giner, no sigues matiner (JC2)–, a giner, la palla en lo paller (EA), en giner, el millor ofici es pasticer (JB2). Hi ha qui pot tindre sort: el qui treballa el dia de Cap d’Any, treballa tot l’any (JA), si files en Cap d’Any, filaras tot l’any (JB2), pero tambe hi ha referencia als malfaeners: el qui no treballa en tot l’any, treballa el dia de Cap d’Any (EM), –variant: qui no treballa en tot l’any, treballa el dia de Cap d’Any (AF)–, passat giner, lloga ton llogater, i si faena vol fer, no et dolga el diner (EA), –variant: passat giner, lloga ton llogater, i si faena vol fer, no li planygues el diner (el DCVB el dona per a Albaida i Altea).

Hi ha constatacions diverses sobre l’inutilitat d’alguns treballs: sembrat de giner no ompli el graner (el DCVB el localisa en Altea, v. gener); les previsions: qui té bon giner, passa mal febrer (el DCVB el dona per a Olocau, v. gener); lo mal que es pot passar: qui ni pa ni oli te passa un mal giner (JB2), o referencies metaforiques a que les reserves d’aliments estan a la mitat i les collites vinents tambe: Sant Antoni de giner, mija palla i mig paller (EA) (JA). Inclus trobem mencions a la salut: tos de giner alegra [alegria] per al fosser (JB2), (podria ser: tos de giner alegra al fosser).

La vida d’alguns animals te son lloc: a Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni (EA), –alternativa: per Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni (JB2)–, (en giner i febrer es l’epoca d’emparellament d’esta especie), giner es el mes dels gats (JC2) (PE), estar mes mogut que un gat en giner (EA) (EM), estar u com els gats en giner (EA), (es el temps de zel d’estos felins), en giner, cada ovella en el seu corder (JB2), de giner, ni ovella ni corder (JB2), (perque durant el fret no crien els animals), en giner i febrer no hi ha cap gos coniller (JB2) (tambe en Alcoi, segons el DCVB, v. gener), (pot ser que les cries d’estos mesos no siguen caçadores o que el fret faça que persones i animals preferixquen la casa al camp), el cuc de giner ompli el graner (JB2), (creença en que els cucs dels cereals poden ser utils al creiximent de la planta).

Les alusions als animals de ploma son abundants. Com que en estos mesos son mes dificils d’acampar...valen molt: poll de giner, ploma a diner (JM1) (JM3), pollastre de giner, cada ploma val un diner (EA), –variacions: pollastre de giner, cada ploma val uns diners (JB2), galls (pollastres) de giner, cada ploma val uns diners (JB2)–. Es tambe quan es repren la posta de les gallines (quan va allargant el dia, perque son sensibles a la llum solar): polls de giner, ous al paller (PE), polls de giner, a pondre al paller (JC2), pollets de giner ponen en el paller (JB2), lloca de giner, ous en lo paller (EA), en giner, ous en lo paller (el DCVB el dona per a Valencia, v. gener), a mig giner, cada gallina al seu galliner (JB2), al giner, la gallina al seu lloquer (el DCVB el localisa en Castello, v. gener), el pollet de giner puja en son pare al galliner (JB2) (com que les cries no tenen res que fer pel fret, van en son pare) (5).

No falten les mencions a la duracio del dia (que hem vist in extenso el mes passat): per Any Nou, allarga el dia un pas de bou (MC), per Sant Vicent de la roda, el dia allarga una hora (MC) (6), ni tampoc evidencies: a Cap d’Any, escomença l’any (EM).

Abans d’acabar, el refraner nos recorda que no sempre es festa i s’ha de treballar: no es cada dia Santa Maria (1 giner) (EA), o que durant tot l’any: de giner a giner, els diners son del banquer (JC2), giner es el mes primer i abril el que obri el toril (EA). I nos queda l’expressio: tindre mes barbes que sant Antoni (EA), un sant molt barbut.

I per a arrematar, una mencio a una tradicio ben antiga i valenciana: dels porrats de giner, San Antoni es el primer (JC2) (MC) (7). Abans està el de Santa Llucia (decembre) i en acabant en vindran uns atres: San Vicent, Sant Blai, Sant Macia, Sant Sebastia, Sant Llorenç... sens oblidar: any nou, vida nova (JM3).

 

NOTES
1. En una forma mes primitiva (yannair o yannir < jenuarius / januarius) apareix usat per l’erudit valencià Ibn Jubair que mori en 1217 (Peñarroja, 1990: 286).

2. FONTELLES, Antoni (2020), El genuïnisme i l’autoodi, Valencia, Mosseguello.
GIMÉNEZ, Leo (2016), El valencià és fàcil, s. ll. [Alzira], Reclam.
GIMENO, Manuel (1997), El lexic valencià proscrit a través dels classics, Valencia, Lo Rat Penat / Institut Valencià de la Joventut.
LACREU, Josep (2017), Pren la paraula, Valencia, Àrbena.
El despreci cap ad esta paraula popular, correcta i classica, apareix en part dels autors que utilise per a la confeccio del refraner mensual: Alexandre Agulló (AG), Paco Esteve (PE), José M. Aparicio (JA) i Miguel Cervera (MC), els atres usen ‘giner’. Per supost, i ho aclarixc, com que estos han ‘reescrit’ el terme, yo l’he ‘restituit’, en la seguritat de que els parlants usaven ‘giner’ i no ‘gener’. Ho he fet mes voltes, com per eixemple l’inexistent popularment ‘amb’. Servint-me de la mateixa llibertat dels compiladors a l’hora de ‘reescriure’ lo que senten, l’he ‘restituit’ a ‘en’.

3. Hi ha alguns refrans dubtosos –aigua de giner prenya l’oliver (MC), l’aigua de giner prenya l’oliver (JB2), l'aigua del giner emprenya l'oliver (el DCVB el localisa en Calasseit, v. gener), qui cull l’oliva abans de giner, deixa l’oli en l’oliver (JB2) (EA), l’aigua de giner posa oli en l’oliver, lo gra al graner i el vi en lo celler (EA)–, perque ‘oliver’ no figura com a l’arbre en DRACV02, DRACV04, López (en linea), Valor (1990), pero si que consta en Ferrer (1970), DNV (en linea, i remet a ‘olivera’), i el DCVB nomes dona fonetica per al catala. En alguns atres refrans tambe sospite que hi ha ‘repeticio’ (copia), pero els autors no donen cap d’orientacio (bibliografia) sino que afirmen haver-los ‘arreplegat’.

4. No trobe que el següent refra siga original d’aci: la calor de Ramis, que s’aventava en giner (EA).

5. No crec que siga valencià (pareix una traduccio del castella): en San Anton, ous a monto (JB2).

6. Els següents refrans estan comentats en l’articul “Dies curts / dies llarcs”: pels Reis, [el] dia creix i el fret naix (JB2), pels Reis, ase es qui no ho coneix (JB2).

7. El porrat (en algun cas ‘torrat’, per confusio) es una fira que se celebra en motiu d’un sant, normalment en l’ermita, iglesia o santuari a on se’l venera. Antigament hi havia molts comestibles: chufes, tramussos, torrat –cacau, cigrons, avellanes, armeles, dacsa-paniç, faves, pipes...– prunes seques, albercocs secs, figues seques, torrons, faves bollides, dolços... En l’actualitat encara es poden comprar la major part d’estos aliments i s’ha ampliat l’oferta a uns atres productes, un mercat i atraccions. Esta es la descripcio de principis del sigle XX que feya Joaquim Marti (1908): “unes quantes paradetes de medalles, escapuláris, estampetes, castanyes, torrons, confits, peladilles, torrát y atres golosíes ó llepolíes pròpies del temps, ademés de botijes, peròls, caçòles, plats, jocolateres, giulits [chiulets], porronets y escuraetes dechiquetes” (Tipos y modismes, I, 186-187). L’orige es molt antic i es vincula als romans, als moros o a la conquista del regne en el sigle XIII. L’investigador valencià Agusti Galbis el relaciona en costums paganes. En una obra de finals del XVI se’n mencionen 13 en Valencia (3 en decembre i 10 en giner-febrer), tots corresponen a sants de la primitiva iglesia cristiana, martirisats entre els sigles III-IV, venerats des d’abans de l’invasio musulmana (excepte un cas) i n’hi ha constancia d’algunes de les celebracions. Les saturnals romanes (festejos en honor a Saturn, a mitant de decembre) se corresponen en el periodo inicial dels porrats, el primer, santa Llucia (13 decembre) i el darrer, santa Apolonia (9 de febrer). El final es el 9 de febrer perque la quaresma pot començar el 10 donat que es variable. Ell conclou –per esta i unes atres raons– que l’antecedent son les saturnals, un orige pagà a pesar d’estar associades a un sant cristia.
Hui encara se’n conserven molts coincidint en alguna festivitat, dins o fora del marc temporal primitiu: (porrat de) Sant Antoni (Beniopa-Gandia, Castello de Rugat, Benirredrà, Oliva, La Font d’en Carroç, Alacant, Elig, Valencia, Xixona), Sant Blai (Potries, Albal), Sant Sebastia (Xixona), Sant Macia (Rotova), Sant Llorenç (Tavernes de Valldigna), Sant Abdo i Sant Senent, els sants de la pedra (Alqueria de la Comtesa), Santa Barbera (Moncada), Crist (en Torrent de Fenollet, pedania de Llanera, primer divendres de març), Sant Francesc de Paula (Alaquas), Sant Vicent de la roda (Valencia, Guadassuar), Sant Valer, (Valencia, en Russafa), Mare de Deu de Campanar (Valencia, en Campanar), Sant Gil (Enguera), Sant Pasqual (Genoves, Burriana, Vilarreal), Sant Miquel (Lliria), Santa Llucia (Denia), Santa Ana (Albal)...

8. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.

9. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Paco Esteve (PE), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).

www.inev.or

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.