A voltes me pregunte si val la pena continuar defenent la ‘personalitat valenciana’ si a una gran, enorme, massa del ¿nostre? ¿poble? li importa ben poc. Lo de sempre, la flamerada i para de contar.

Pero ho repense i dic, continuare... per responsabilitat personal.

¿Ara qué ha segut?, que “La BNE [Biblioteca Nacional de España] pone voz a los grandes manuscritos iluminados de la literatura catalana” (nota de prensa, BNE, 8-4-2021). Els ‘aveuats’ (als que han posat veu, actors i actrius catalanes, com Josep María Flotats, Lluís Pascual, Rubén de Eguía, Clara de Ramón i Ruth Llopis) son Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell, (Anselm Turmeda, malloqui), Jaume Roig o l’autor del Curial e Güelfa. Com es pot observar... ¡catalans!

Esta activitat s’integra en l’exposicio “La luz de la Edad Media en la literatura catalana”, comissariada per Josefina Planas, i que es pot vore del 19 de febrer al 22 de maig (2021) (nota de prensa, BNE, 18-2021). Inclou a Francesc Eiximenis (que passà una part de sa vida en Valencia i aci escrigue), Lorens d’Orleans, Matfré Ermengaud (trobador de Beziers i que compongue un “inmenso poema en occitano”, pero s’expon una versio ‘catalana’), Francesc de Pertusa, Ramon Llull i algun atre.

Tambe figura el codex de Publi Valeri Maxim... “La traducción al catalán del texto de Valerio Maximo fue elaborada por el dominico Antoni Canals [...] un conjunto de manuscritos iluminados que tienen como denominador común el uso de la lengua catalana o, como es el caso del ejemplar latino de Valerio Máximo (mss/7540), haber servido de base para elaborar la versión catalana de 1395” (nota de prensa, BNE, 18-2-2021).

Hem topetat en pedra. No m’estendré en que Martorell distinguia la ‘llengua valenciana’ i no la denominà ‘catalana’, pero es que el dominic valencià ¿oblit? Antoni Canals especifíca en el prolec del Valeri Maxim: “perque yo amanament del vostra senyoria ell [el he] tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana axi com he pogut jatssessia q [que] altres lagen tret en lengua cathalana”. I diu lo que diu, independentment d’explicacions de lo que volia dir el frare i de si n’hi ha o no diferencies significatives en el catala...

I dos...

La presidenta de Madrit-Espanya, Isabel Díaz Ayuso (IDA), no es sant de la meua devocio, durant tota la pandemia ha actuat com els dirigents independentistes catalans en el ‘proces’, sempre arrastrant els peus, sempre provocant a l’estat, sempre discrepant, sempre descollant... pero ara com ad ella no li ixen els numeros en la gestio del covid-19 no ha tengut mes idea que dir que Madrit-Espanya nomes pot comparar-se en les gran capitals europees pero no en Valencia “capital de provincia”. Mal que nos pese, nosatres hem segut durant un mes els primers en contagis, teniem la pijor situacio... pero en esforç i sacrifici ara estem millor que ninguna autonomia... i es aixina. Alla cadascu en les seues decisions i irresponsabilitats.

Lo curios es que immediatament, perque tocava, han eixit els ‘botanics’ a retrucar-li. Ben fet. No hi ha lloc per a la ‘comprensio’ de l’insult manifestada pels dirigents populars valencians... perque se mire per a on se mire es un despreci. I ve a conte, perque la mateixa rapidea de resposta hauria esperat –vana i inutil espera– dels mateixos ‘botanics’ a l’hora de posar punts sobre les is a la Biblioteca Nacional d’España i l’exposicio a on sumergix els nostres autors classics com a catalans o particeps de la lliteratura catalana. ¿Algu pensa que John Ford (nortamericà) es un cienasta britanic, que Franz Kafka (austrohongares) es escritor alema, que Diego Rivera (mexicà) es un pintor espanyol...?

I tres...

A principis de març (2021) es debate en el Congres dels Diputats una proposicio no de llei per a promoure l’igualtat de les llengües distintes al castella i que es garantisara l’us en el Congres, en els tribunals i en RTVE. La presentaren i l’apoyaren Unidas Podemos, ERC, Bildu, Junts, PDeCAT, CUP, PNV, BNG, Más País i Compromís. I en l’iniciativa es reconeixien ademes l’asturia i l’aragones... a banda del gallec (no digueren ‘portugues’), euskera i catala (ni qué dir que el ‘valencià’ estava fora de joc).

La proposta no ixque avant perque votaren en contra PSOE, PP, Vox i Ciudadanos.

Lo curios es que els intervinents defensors de la llei utilisaren en total normalitat el terme ‘Països Catalans’... com si estigueren parlant d’una taula, d’un pi o d’un carranc... i no se sap –o no se– que els opositors (alguns molt ‘valencianistes’) obriren la boca per a retrucar als ponents que els PPCC no existixen i son un invent... silenci... el mateix silenci dels ‘botanics’ i de la societat pantalla, de l’Acadèmica Valenciana de la Llengua i dels seus adalits.

Alguns portem anys defenent publicament la ‘personalitat valenciana’ mentres que els adversaris –els dels ‘països’– i els ‘nostres amics’ –els ‘valencianistes’– nos oculten i nos censuren cada dia... i ara estos corren escarotats perque la Biblioteca Nacional de España fa una exposicio en autors valencians com a catalans... porten decenis fent-ho... pero els de la ‘flamerada’ –ho dic pels que ara s’escandalisen– preferixen les capelletes, les sectes i la censura. Alla ells. M’agradaria pensar com M. Gimeno (articul penjat aci el passat 9-4-2021) i que els valencians no tardaran en despertar-se... dic que m’agradaria, perque es una ilusio...

www.inev.org