Des de la revolucio francesa el fonament de l’estat implica la divisio dels tres poders: llegislatiu, eixecutiu i judicial. Del llegislatiu –l’unic democratic i sobre el que els ciutadans tenim influencia real– deriven de forma reglamentada l’eixecutiu i el judicial, independents en el funcionament pero dependents en la composicio dels partits politics als que otorguem el nostre vot.

Reflexionare sobre el desori provocat per la no renovacio del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la nocivitat d’un ambit de l’estat que va per lliure una volta elegit. Han estat en funcions vora cinc anys i mig, en una situacio illegitima, sense vergonya i donant lliçons de moral i d’etica. I cobrant. El PP ha bloquejat el nomenament dels substituts per multiples i variades excuses i raons, pero basicament perque no volia perdre la majoria que tenía, derivada de la majoria llegislativa que permete l’ultima renovacio (politica), acceptada pel PSOE. En este temps, en majoria conservadora, el CGPJ ha estat fent i desfent lo que ha volgut i s’ha pronunciat sobre lo divi i lo huma, li corresponguera o no. Ha segut un instrument del PP contra el govern del PSOE.

¿Per qué es important est orgue?, perque es el que vigila als juges i el que nomena caps de sala, i la justicia es cega, pero els juges no.

La falsa despolitisacio de la justicia es el pijor remei que pot hi haure: que els juges elegixquen als juges. Si ferem cas a les veus despolitisadores estariem creant en l’estat un ambit intocable que supostament nomes respondria a la llei... pero com esta es interpretable pels propis afectats: ¡ya tenim el burro en l’herba! D’esta manera es crearia un poder endogamic intocable. L’eixemple mes aberrant es l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que, gracies al sistema de renovacio per cooptacio, s’ha convertit en una institucio monolitica casi irreformable. I aço no pot ser.

¿Hi ha solucions?, si, des de la tria directa (eleccions a juges, ¿per qué no?) a un metodo molt senzill que conjuga la politisacio i la sort. Si el CGPJ te 30 membres, els Congres dels Diputats, d’acort en les representacions obtengudes, en propon 50 i un sorteig en trau 30, d’esta manera es conjuga la necessaria politisacio en l’aleatorietat imprescindible. Es molt dificil que els 6 proposts per un partit ixquen tots. Ademes aço es combinaria en el cessament automatic quan acabe el manament... sense periodo ‘en funcions’. Est es fara per davant, p. e., cinc mesos abans d’expirar, el Congres elegirà als substituts i el dia que toque uns cessaran i uns atres mamprendran.

Per cert, hauria d’haver una comissio independent dels juges i del CGPJ que els poguera sancionar... ¿quàn el CGPJ sanciona a un juge? Quan sa conducta es escandalosa, perque ‘gos no menja gos’. Desconfie de les investigacions internes de qualsevol organisme, per cada cas irregular descobert, provablement n’oculten nou.

No poden hi haure organismes judicials integrats per membres vitalicis... la parcialitat està assegurada. Ahi tenen la barrabassada del Tribunal Suprem d’Estats Units que ha declarat immune (juliol 2024) al president del païs quan actua ‘oficialment’... com el nostre rei.

Quan es parla d’independencia judicial i del govern dels juges, nomes s’ha de vore la causa contra Begoña Gómez, l’esposa del president Pedro Sánchez. Lo que està fent el juge no te nom. Hi ha sentencies del TS que prohibixen obrir juïns basats en titulars de prensa. La Fiscalia Europea li ha llevat part dels assunts. L’Audiencia Provincial li ha llimitat les qüestions que pot vore, i quína ha segut l’eixida: iniciar una causa general o prospectiva; segons ha dit el juge està investigant la conducta de Begoña Gómez des de que es dona del president ‘per si’ ha comés algun delit. Per a entendre-mos, es com si a mi m’investigaren des de que estic jubilat... per si he delinquit. No, un juge ha d’investigar algun fet concret sospitos no un periodo de temps o una situacio generica. I ¿a ón està el CGPJ i la seua vigilancia?

Per a arrematar, acceptare que els juges trien als juges que els governen quan el mateixos que ho reclamen conseguixquen que els treballadors trien als seus caps, que els soldats trien als seus sargents i generals, que els religiosos i els fidels trien al papa, que els alumnes trien als seus professors, que els compradors trien als propietaris dels supermercats... ¿veritat que aço ya no agrada tant?

Defenc l’imperi de la llei, pero no accepte la dictadura dels juges.

Imagens: elcorreo.com, theobjective.com.