No hi ha unanimitat respecte a l’orige del terme. Son varies les teories. Hi ha qui afirma que procedix de Iunius Brutus, el fundador de la republica romana i u dels assessins de Juli Cesar. Uns atres el relacionen en la deesa Juno, germana i dona de Jupiter i tambe divinitat del matrimoni i reina dels deus. I hi ha qui el fa derivar del llati ‘iunior’, com un homenage als jovens (ya que maig està dedicat als ‘majors’, a Jupiter)

Se’l representa per un segador de fenaç (una image molt propia de l’epoca) i era el mes de les bodes (com maig es hui el de les comunions).

Comencem per lo mes tipic: bona vista vejam, bacores per Sant Joan (24 juny) (JM3), en Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures (JB2) (JM1) (JM3), –variants: a Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures (AA) (EA) (EM) (JA) (MC), per Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures (JB1), per Sant Joan, bacores, verdes o madures, pero segures (JC2) (PE), per Sant Joan, bacores (AF)–

I continuem per l’activitat agricola. Ara si, ara es l’epoca de segar: en juny, corbella al puny (JC2), –variants: en juny, corbella en puny (AF), a juny, la falç al puny (AA) (JM1) (JM3) (PE), en juny, la falç al puny (EA) (1). Els refrans, a voltes, nos donen les dates recomanades o exactes d’estes faenes: sembraras quan podras i a Sant Joan segaras (EA), per Sant Joan, el blat fora del camp (EA) (JA), per Sant Pere (29 juny), el blat a les eres (MC) (2), de Sant Pere a Sant Joan, no faces l’era molt gran (JC2) (3). Tenim tambe algunes advertencies: el que no te palla feta per Sant Pere, que no l’espere (JC2), (en referencia a que si en esta data el forment no està creixcut, no te solucio), si vols collir blat, llaura per Sant Joan (EA), si vols tindre pa, llaura per Sant Joan (JB2).

Hi ha uns atres quefers senyalats: de Sant Joan a Santa Magdalena (22 juliol) es peixca la morena (JB2), el conill, per Sant Joan i la perdiu, per Nadal (24 decembre) (JB2), carbo, oli i sal, compra’ls per Sant Joan (JA).

Una dita referida a les relacions personals es: rinyes en Sant Joan, pau per a tot l’any (JB2) –variant: rinyes per Sant Joan, pau per a tot l’any (CR) (EA) (JM1) (JM3)–, en dos sentits, aludir a que era epoca de negociar els preus futurs de les terres entre arrendadors i llogaters-arrendataris i no donar importancia a lo que no en te.

I ¿de qué depen el llaurador? De l’orage.

Si hi ha una cosa temuda i perjudicial –i tenim unanimitat– son les pluges, segons el refraner: en juny, la pluja està llunt i si plou, cada gota, com el puny (MC) (4), pel juny, cada gota com el puny (EA), plogudes de juny, infortuni (JA), abans de Sant Joan, pluja beneida, en acabant de Sant Joan, pluja malaida (JB2) (5), l’aigua de Sant Joan no dona ni vi ni pa (JB2), –variants: aigua de Sant Joan no dona ni vi ni pa (JB2), si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou (JB2), pluja de Sant Joan lleva vi i no posa pa (EA), l’aigua per Sant Joan al pa i al vi causa mal (JB2), aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam (JB2), pluges de Sant Joan lleven oli, lleven vi i no donen pa (AA)–, la pluja de Sant Joan podrix la fruita en el camp (JB2).

Canviem el terç, sens abandonar la climatologia-meteorologia. En la nostra latitut ya fa molta calor i l’aigua de la mar te una bona temperatura (en abril en torn a 17-18 graus, en maig aplega als 21-22 graus i en juny els supera), per lo qual no nos podem resistir, en massa prudencia: per Sant Joan, el primer bany (JC2) (MC), –variant: en Sant Joan, el primer bany (JB2)–, bany per Sant Joan, salut per a tot l’any (MC), –variant: bany de Sant Joan, salut per a tot l’any (JB2)– (relacionat, clar està, en que l’higiene es bona per a la salut). Esta situacio termica es la que valída: en juny, vaig com vullc (EA) (MC), Sant Joan, Sant Joanet, lleva el fret i porta el cacholet (MC) (6) (se’n va el mal orage i aplega el bon orage).

Està clar, es veu, que sant Joan es el centre d’atencio per excelencia: qui de la montanya es vol enamorar, per sant Joan ha d’anar (JB2) (els païsages montanyencs son bonicos, pero en estes dates, fa mes goig), les herbes per Sant Joan tenen virtut tot l’any (MC), qui menja pomes abans de Sant Joan o les plora o les plany o les porta en el ventre un any (JB2) (provablement per verdes, pero hui en tenim de totes les classes i en totes les temporades); per Sant Joan, cuca i per San Bernat (23 juliol), gruga (7) (8) (per al valencià, segons el DCVB, v. gruga), no totes les pagues cauen per sen Joan, algunes cauen entre l’any (EA) (el DCVB, en un refra similar, explica que sempre hi ha oportunitat per a venjar una ofensa, be siga de forma immediata be mes tart); encara que hi ha alguna atra mencio festiva: de Pasqua Granada a Corpus Crist, un dijous de per mig (EA), tart i llunt, Corpus pel juny (EA) (el Corpus no s’escapa del mes i, metaforicament, podem pensar que hi ha coses que passen tart, pero passen).

Les referencies temporals a la duracio del dia tenen el seu apartat especial, pero aci en mencionare alguna: Sant Joan, el dia mes llarc de l’any (MC), i en compensacio, la nit de Sant Joan, la mes curta de l’any (MC). I a partir d’aci, el dia va minvant: de Sant Joan en avant, el dia es va acurtant (MC) (9), per Sant Pere (29 juny), el dia fa un pas arrere (MC) (10). Esta perspectiva es confirma perque ya es mira cap a final d’any: de Sant Joan a Nadal (25 decembre), mig any cabal (EA) (JC2).

Per a arrematar, el santoral marca el final del mes: Sant Pere i Sant Pau tanquen a juny en clau (MC) (primer sant Pau i despuix sant Pere, pero la rima...).

I no falten les supersticions (que s’han convertit en tradicio): qui encen foc en Sant Joan, no es crema en tot l’any (JB2). Aixina ho esperen els que ho practiquen.

Imagens: Enric Calvo (dibuix)

NOTES

1. Corbella / falç (consultes: giner 2021)

corbella
El diccionari en linea de López (DGLlV) explica que es la “Ferramenta en mànec de fulla més curta i més corbada que la falç, per a segar herba.”, en les següents modalitats: “Corbella de desbarbar o corbella serradora, és molt més gran que la corbella corrent de segar i servix per a segar les garbes d’arròs i separar les espigues o barbes del rastoll. / Corbella terrera o de colze, se caracterisa per tindre en l’extrem de la fulla [pel manec] una segona corba per a que es puga segar rant a terra. / Corbella canamera [canemera], per a segar cànem. / Corbella canyera, per a segar canyes.”.

Per la seua banda, segons el DCVB, “Els habitants de la Ribera d'Ebre i del País Valencià distingeixen la corbella de la falç: aquella és més curta i ampla i més corbada que la falç ordinària, i a més té dents, mentres que la falç d'aquelles regions no sol tenir-ne; la corbella serveix principalment per a segar herba, i la falç per a segar blat i ordi. Amb tot i això, també hi ha qui dóna el nom de corbella a l'eina de segar blat.”. Confirme que tambe per a segar arros, alfals, brossa, herba, o tallar canyes. I com a curiositat, en la comarca dels Serrans (castellanoparlant) tambe coneixen la ‘corbella’ per a segar el forment (Llatas, 1959, I, 179).

Dona com a variants: “Corbella desbarbadora (Val.) o corbella serradora (Alcoi): és molt més gran que la corbella corrent de segar blat, i serveix per a segar les garbes d'arròs i serrar-les. Corbella terrera o de colze: té a l'extrem de la fulla una segona corba perquè es pugui segar arran de terra (Plana de Cast.).”. I en l’Horta, tambe.

Segons el DCVB, practicament tota la fonetica de ‘corbella’ es valenciana (i algunes zones del sur de Tarragona) i dona com a sinonims ‘falç’ i ‘dalla’.          

El diccionari d’Escrig (1851) fa equivalent ‘corbella’ i ‘falç’, i igual que Raga (1998) que afig com a sinonim ‘falço’, pero que definix com una aïna mes chicoteta per a tallar canyots (de les tabaqueres o de la dacsa) o rebrots.           

Entre els derivats tenim ‘corbellot’ (el conec com una classe de corbella, prou mes gran); mentres que el DCVB i el DGLlV coincidixen en definir-lo com una especie de ganivet ample i corbat per a tallar llenya, podar o esporgar les palmeres i tambe com un ganivet gran. Es l’instrument per a segar alfals (DHIVAM, v. corbellot). Tambe es diu del rustic, llauro o treballador del camp (Escrig, v. corbellot), i te accepcions pijoratives: persona sense coneiximents, analfabet, persona curta d’enteniment, tarroç, sense modals, grosser (‘ser un troç de corbellot’) (DCVB, DGLlV, v. corbellot), o generiques (‘traure el corbellot’ = desembainar el ganivet) (DCVB, DGLlV). 

falç   
En el DGLlV de López es definix com “Ferramenta de camp, de fulla cóncava i esmolada, tallant o dentada, i mànec de fusta que servix per a segar; corbella. / Falç brossera, que servix per a tallar la brossa i que es denomina simplement com a brossera. / Falç de desbarbar, s’ampra per a desbarbar les garbes de l’arròs. / Falç canemera, és especial per al cànem.”.          

En el DCVB trobem este significat: “Eina consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la vora còncava, i posada al cap d'un mànec, que serveix per a segar les messes o tallar l'herba”, en les següents variants: “Falç brossera: la que serveix per a tallar brossa (Cast.). Falç de desbarbar: la que serveix per a desbarbar les garbes d'arròs (Cullera). Falç canemera: la que és especial per a segar cànem (Cast.). Falç esquerrana: la que té la fulla en posició inversa respecte del mànec, i va destinada als segadors esquerrans (Mall.). Falç bosquera: falç molt resistent per a tallar branques d'arbusts.”.Dona fonetica per al valencià (i variants en ‘fauç’ per al catala) i com a sinonim figura ‘corbella”.

Entre els derivats tenim: ‘falço’, ‘falçonet’, per a tallar arbusts (Escrig, DCVB, Raga, DGLlV, en cast. ‘podón’) o per a veremar (Escrig, DCVB, Raga, DGLlV, en cast. ‘hocino’, ‘honcejo’, i que el DGLlV diu que en alguns llocs es denomina ‘alfalço’). Est instrument no s’usa en valencià per a segar herba (segons el DCVB, esta accepcio es catalana).

Donada l’equivalencia, en determinats casos entre ‘corbella’ i ‘falç’, son acceptables els refrans: en juny, la falç al puny –que el DCVB matisa: “«Al juny, la falç al puny» (or., occ., bal.)”–, “«En juny, corbella en puny» (val.).” –DCVB, v. corbella–.

2. Mantinc en la ‘reserva’ la dita de (EA): per Sant Joan, les garbes en lo camp, per Sant Pere, les garbes en l’era (EA), si be la primera part es acceptable, la segona me pareix que no, perque l’unica manera de que rime ‘Pere’ en ‘era’ es mijant la neutralisacio de les vocals atones ‘e’ (pera) i ‘a’ (era)... i no es propi del valencià.

3. Pareix anomal: de Sant Pere a Sant Joan, no faces l’era molt gran (JC2), per l’inversio de les dates, 29 juny-26 juny, hauria de ser al reves, pero trobe que obedix simplement a la rima ‘Joan’ – ‘gran’. En tot cas, nos recomanaria anar espai en les pluges o tronades inesperades.  

4. L’original de (MC) diu ‘lluny’, casi segur que els informants diuen ‘llunt’.

5. He restituit en (JB2) ‘en acabant’ a on l’original diu ‘despres’, perque la gent dira ‘despues’.

6. L’original de (MC) escriu ‘caxolet’, que yo he adaptat en ‘cacholet’. Es referix a una classe de capell d’ala, com els dels gangsters en les pelicules.

7. Sant Bernat martir (Carlet, 1135 - Alzira, 1181) naixque com Ibn Ahmad al-Mansur. Fon el segon fill (de quatre) de l’emir de la taifa de Carlet, Al-Mansur, i educat en la cort de Valencia quan governà Muhammad Ibn Mardanis, perque era de son llinage.

Es traslladà a Barcelona en 1156 com a embaixador en la cort aragonesa. Es converti al cristianisme en el monasteri de Poblet, es batejà (en el nom de Bernat) i ingressà en l’orde del Cister. En 1181 va tornar a Valencia i intentà evangelisar a la seua familia, cosa que consegui en ses germanes Zaida (Maria) i Zoraida (Gracia). Llavors ya regnava son germa, Al-Mansur, que ordenà la persecucio i martiri dels tres el 20 d’agost de 1181. Hui es patro de Carlet i d’Alzira.

8. La metamorfosis mes complexa dels insectes passa per uns estadis: ou, larva-nimfa-gruga, buba-crisalida i imago-adult; en el nostre cas, la paremia te un significat lliteral, l’evolucio que patix un bichet en tan poc de temps (un mes, de Sant Joan –24 de juny– a Sant Bernat –23 de juliol–), en sentit figurat, nos explica que tot pot canviar molt rapidament.

9. L’original diu ‘endavant’ pero he restituit la forma valenciana ‘en avant’ (per a ampliar es pot vore l’articul de Manuel Gimeno “¿Endavant? Villarreal C. F.”, publicat el 19-7-2019 en la uep d’Accio Nacionalista Valenciana).

10. L’original porta ‘enrere’, pero tenint en conte les freqüents ‘reescritures’ d’est autor, he considerat que el terme adequat es ‘arrere’. Cert que hi ha algun cas de ‘enrere’ a soles antigament i es abundantissim en autors moderns, pero ‘arrere’ està documentat de forma reiterada en la lliteratura valenciana i es la forma actual (CIVAL, v. enrere i arrere).

11. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.

12. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Antoni Fontelles (AF), Paco Esteve (PE), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).