MANIFESTACIONS PÚBLIQUES 

En (De Albiñana...) Vicente Ramos insistix en detallar-nos lo que varen ser algunes de les manifestacions públiques entra dels interessos que perseguien els polítics pancatalanistes. O siga, la majoria dels que integraven el “Plenari” i dels que posteriorment es varen conjurar per a confeccionar l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. I nos diu…

“Manifestacions Públiques. Durant el curt i divertit febrer, dos grans grups de manifestants es varen passejar i vociferaren pels carrers de Valéncia. Un, el huit, organisat per pesoistes i comunistes; un atre, el dèu per la “Coordinadora Nacionalista i d’Esquerres del País Valencià”. Aquells arboraven la bandera del 151; estos abominaven tant del 151 com del 143 (es referix als artículs de l'estatut d'autonomia que devien aplicar-se a la Comunitat Valenciana). (No es varen pronunciar sobre el 144.) “Les vies constitucionals –varen dir els segons- són vies mortes per al nostre autogovern. En la falsa polèmica 143-151, el bloc reformiste, (dreta i esquerra) pretén fer-nos entrar en el joc constitucional per a ofrenar noves glòries a Espanya (…). Nosatres no volem construir Espanya: volem reconstruir el nostre País. Estos paisans que no espanyols estaven encapçalats, entre uns atres, per Francisco de P. Burguera, Vicente Ventura, Jorge Olcina, Carlos Dolç, Francisco Candela, Vicente Badía Marín… ¡Tots molt adictes a la Constitució!

Esta és una prova insignificant de les manifestacions galliponteres que vindrien despuix, tant per estaments o seudopartits catalanistes, disfrassats en l'oreig del valencianisme polític, com d'organisacions valencianistes, entre les que més es va distinguir va ser la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia.

Totes les manifestacions que s'han convocat pels estaments pancatalanistes en la nostra ciutat i en unes atres del restant de la comunitat, han segut organisades per a defensa de l'estatut, pero d'una defensa orientada a que nostra comunitat, el nostre Regne de Valéncia, no fora absorbit dins de l’estrafalari proyecte dels Països Catalans. O siga, pancatalanisme pur i dur.

Les manifestacions organisades dins i fòra de l'àmbit de la nostra Comunitat convocades per les entitats culturals valencianistes, que no pels partits polítics, que en tota la seua existència democràtica jamai han organisat, ni tan sols convocat manifestació alguna dirigida a la defensa de les nostres senyes d'identitat i de la nostra història com a poble diferent i diferenciat del restant dels d'Espanya.

De totes les manifestacions les de major presència de ciutadans han segut les convocades per les entitats valencianistes, en les que no fa falta pagar ni autobusos ni entrepans per a que la gent es bolque en nutrir les mateixes. Pel contrari, les pancatalanistes sempre s'han distinguit per l'escàs número de participants a pesar de que han segut portats en autobusos, fins i tot de Catalunya, i en el menjar pagat. Molt soroll, pero poques anous.

Les manifestacions valencianistes sempre han segut agraviades en la presència de bon número d'efectius de la policia nacional que, tant d'uniforme, com de paisà, sempre han estat atents a qualsevol malifet que poguera produir-se, tant a favor del motiu de les manifestacions com en contra de les provocacions d'elements pancatalanistes que sempre han rondat pels recorreguts autorisats prèviament pels delegats del govern d'Espanya.

Els valencians, els que defenem les nostres senyes d'identitat i per a lo que nos hem manifestat, sempre estem denostats. La policia actua contra nosatres, en ocasions, excessivament. Els mijos de comunicació no es fan eco del gran número de manifestants a favor de la causa valenciana i els estaments comunitaris, o siga el govern autonòmic, siga del color que siga, jamai s'han fet resò de la veu del carrer.

Molt al contrari, sempre han contribuït econòmicament en les organisacions catalanistes quan les entitats valencianistes, -les beligerants, clar, les manses encara que poc han arreplegat algunes molles-, jamai han obtingut ni ajuda ni reconeiximent a la llabor reivindicativa i de la defensa de la nostra història i de la nostra llengua valenciana.

A pesar d'això. A pesar del gran PP i PSOE, els dos netament catalanistes i culpables de la difícil situació per la que hui travessa la nostra Comunitat, tant en l'aspecte econòmic, com, en el que més adolix als valencianistes, a l'aspecte cultural. La traïció és constant, l'ofensa als valencians és total i l'immersió llingüística que els nostres fills i nets estan sofrint encara en els centres escolars, universitats i totes aquelles institucions que depenen del govern autonòmic, és l'objectiu més significatiu de la colaboració incondicional que els nostres polítics oferixen als seus “socis” catalans.

Els valencians que sempre han nutrit les manifestacions valencianistes, el vot en les urnes sempre s'ha decantat pels dos partits majoritaris: PP-PSOE-PSPV.