Si be es cert que si anarem mes arrere, trobariem que a principis del s.XI, en territori valencià, Valencia, Xativa, Denia i Alpont, foren ciutats, caps de territoris, que s’independisaren del califat de Cordova, en diferent sort i duracio, considere molt mes important demostrar que el territori ocupat pels actuals valencians es un espai concret i delimitat, des d’epoques remotes, per estar ocupat per un poble diferenciat. Un regne, no es mes que un territori que te rei privatiu. Es molt mes important el poble que el regne.

Johann Jakob Reiske (1716 - 1774) fon un erudit pioner en filologia arap i bizantina. Transcriu del grec l’obra “De ceremoniis” de l’emperador bizanti, Constanti VII Porfirogeneta (905 – 959). En la p.652 de "Constantini Porphyrogeniti. De cerimoniis aulae Byzantinae. libri duo", referent a l’any 949 escriu: “...Videtur Romanus Lecapenos expeditionem contra Cretenses Saracenos animo agitans in societatem belli regem aliquem Christianum in Hispania, forte Arragonium, sollicitare voluisse, qui e mari mediterraneo eos adorietur, aut regulum Valentiae Muhammedanum armis vexaret, eotque prohibiret, ne ille Saracenis Cretensibus, suis civibus, succurreret. Saraceni enim Hispani e regno Valentiam Cretam imperante Teophilo rapuerant....”, que vol dir aproximadament que “Romano Lecapenus, degut a l’expedicio contra els sarrains de Creta, volgue associar-se per a la guerra en algun rei cristia en Hispania, qui assaltaria per la mar al reieto mussulma de Valencia per a impedir que socorreguera les ciutats dels sarraïns de Creta, sent que els sarraïns hispans del regne de Valencia havien capturat Creta mentres manava Teofil” ¿Per qué individualisa Reiske als musulmans que havien conquistat Creta diguent que eren del regne de Valencia?

L’any 902, tingue lloc la conquista de Mallorca. Abel Soler, en “La conquesta de Mallorca per Musulmans de Xarq al-Andalus i la toponimia balear.”, troba “una relació de 108 topònims antics -estrats tardolatí i aràbic-”, de possible influencia valenciana. Afig que “La majoria dels noms de lloc peninsulars, homònims més o menys exactes, es concentren a le comarques de València –Sagunt (25), la Vall d’Albaida-la Safor (23), La Plana- el Baix Maestrat (26) i la Marina de Dénia (13)”. Alguns dels toponims valencians de Mallorca son: Alacant (l’Alacantí) -            Alacantí (Mallorca); Serrella (serra del Comtat) - Serrella (Mallorca); Cocentaina (el Comtat) - Rafal Constantiní (Mallorca); Muro (el Comtat) - Muro (Mallorca); Senija (La Marina) - Sanitja (Menorca); Vernissa (La Marina) - Vernissa (Mallorca); Teulada (La Marina) - Teulada (Mallorca); Elca (Salem, la Vall d’albaida) - Benihelca (Mallorca)…

Abderramán I, fon el creador de l’emirat de Cordova, independent politicament de Bagdad, governant des de 756 fins a 788. Dels tres fills que tingue, Sulayman, Hisham i Abd Allah, el succei, Hisham, qui morí l’any 796. El nou emir fon Al-Hakam, fill de Hisham. Pero, Ibn Hayyan (987-1075), citant com a font el “llibre primer” d’al-Jazaini diu que “cuando les llegó la noticia de la muerte de su hermano Hisam en Al-Ándalus, fue 'Abd Allah quien se apresuró a cruzar el mar y entrar en dicho país, quedándose en la cora de Valencia, su región superior, a residir entre sus bereberes con toda su parentela e hijos, entregado a promover la sedición”. Citant com a font a al-Razi, (¿? – 890) escriu que s’instalà “…en la cora de Valencia entre los bereberes, quienes se pusieron a su lado haciéndose sus partidarios”. Per eixa rao, les fonts es referixen a 'Abd Allah com “al- Balansi” o “el valencià”. Sabem que “al- Balansi”, al front de la cora de Valencia, dominà Osca, pel nort s’anexionà fins a Girona, i pel sur, Tudmir. S’atrevi inclus a demanar ajuda a Carlesmagne, a canvi d’entregar-li Barcelona. Els “Annales regni francorum”, nos donen noticia de la seua presencia en el palau d’Aquisgran l’any 797: “Et in Aquis palatio Abdellam Sarracenum filium Ibin Maugem regis…” Finalment, a partir del text d’al Razi, sabem que l’any 803, Abd Allah “se acogió a Valencia y estableció en ella, dejando de promover sedición y entablando correspondencia con el emir Al-Hakam…con las condiciones de que recibiría una pensión mensual de mil dinares y habitación de por vida en la ciudad de Valencia, donde estaba, sin moverse de ella ni serle impuesta la visita a la capital (cordobesa)” (Almuqtabis II-; traducció de Mahmud Ali Makki i Federico Corriente)

Joaquín Vallvé i F. Ruiz Girela, en “La primera década del reinado de Al-ḥakam I, según el muqtabis II, 1 de Ben Ḥayyān de Córdoba” parlen de Abd Allah, diguent-li “virrey de Valencia” (p.31), “…virrey en todo el Levante español con sede en Valencia y gobernando con plena autonomía”. Comprovem l’existencia d’un territori, “la cora de Valencia”, com a entitat que ya es presenta com autonoma en plena epoca de l’emirat de Cordova. ¡Mare, si els catalans pogueren presumir d’autonomia quan encara ni existien! ¡La llanda que nos donarien!

Leovigilt, fon un rei visigot que governà entre els anys 573 i 586. Era de religio arriana. El seu fill Hermenegilt, que era catolic, s’alçà contra son pare. El Chronicon de Joannis Biclarensis (n ap 540), nos informa de que el privà del regne enviant-lo a l’exili a Valencia: “Leovigildus rex filio Ermenegildo ad republicam commigrante, Hispalim pugnando ingreditur: civitates et castella quas filius occupaverat, cepit et non multo post memoratum filium in Cordubensi urbe comprehendit et regno privatum in exilium Valentiam mittit” Puix be, Leovigilt, acunyà una moneda que era un trient d’or de 20 mm de diametro i un pes de gram i mig, en l’anvers de la qual es troba el perfil de Leovigilt i la llegenda “REX VALENTA”. En el revers, hi ha una creu sobre grades i la llegenda “LIVVIGILDUS”

Per a qui dubte de que “VALENTA” es “VALENTIA”, hem de saber que en les monedes de Leovigilt, els grups vocalics es reduixen a una sola vocal. Aixina, “CAESARAUGUSTA”, s’escriu “CESARACOSTA”

Les referencies a la moneda son variades i antigues: En el llibre “Dissertation historique sur les monnoyes antiques d'Espagne” (1725), en “Monnoyes d’or de Rois Goths qui on regné en Espagne tirées du Cabinet du Roy de France”, en l’apartat de “Leuvigilde”, “Valence” tenim: “3. LVVIGILDUS CNO, une croix. Rev. VALENTIA REX, son buste mon”. En la p. 285 del “Tomo quarto” del “Diccionario numismatico general” escrit per D. Thomas Andres de Gússseme, i publicat en 1776, es troba la descripcio de la moneda que fa 9 de Leovigildo. Diu: “REX. VALENB. Busto, ut suprà * Ono. LIVVIGILDVS. Cruz sobre tres gradas, y a los lados: A y Ω.”. En el llibre editat en 1793, “Lexicon universae rei numariae veterum et praecipue Graecorum ac Romanorum” de Johann Christoph Rasche, en la p. 654 del “Tomi quinti pars posterior” escriu: “VALENTIA in numis Regum Gothorum in Hispania. 1. VALENTIA PVS (sic loco PIVS) vid Chintila. Lex. n T. I.P.ll.512.- 2. REX VALENB. vid. Leovigildus. Lex n T. I.P.ll.1606. n.9) Gusseme VI p.481”. En la p. 328 de “Revue numismatique” publicada en 1854 per la “Société française de numismatique” llegim: “Una pièce fort curieuse est cell que Le Blanc a publiée (p. 32 nº 2), et dont Florez (qui ne l’avait pas vue) discute la légende p. 189 d’après Le Blanc et Mahudel. On lit d’un côté, sur l’exemplaire de cette pièce que possède le Cabinet de France (pl. XIII, nº 40), VALENTA + REX, de l’autre LIVVIGILDUS; le type n’est plus celui de la Victorie, mais la croix portée sur les degrés, aux deux côtés de laquelle on croit apercevoir les vestiges de l’A et de l’Ω. Il reste ONO du différent impérial…”

Suinthila (621-631), Khinthila (636-639), Egica i Witiza (698-702) tambe acunyaren moneda en Valencia, pero el primer rei que apareix en l’historia com a “Rei de Valencia”, fon Leovigilt. S’havia alvançat 7 sigles a Jaume I. Qui ultimament ha estudiat la moneda en questio, aportant senyes interessants, ha segut Miquel Ramon Martí Matias.

A pesar de tot lo dit, es evident, que tampoc no s’ha que minusvalorar l’obra de Jaume I. Fa poc, Eduard Mira, comissari de l’Any de Jaume I declarà que “Aunque los valencianos tenemos orígenes remotos, hay un antes y un después de la llegada de Jaume I”. Serà interessant escabussar-nos en els origens remots de l’actual poble valencià. Vorem com Leovigilt tampoc no fon el primer rei del nostre poble.

www.inev.org