SIGLE XX

 15) febre (1911, Daniel Martínez, CIVAL)

 16) febre (1920, Jesús Ernest Martínez, CIVAL)

 17) febre (1926, 1930... Carles Salvador, CIVAL)

 18) febre (1935, 1945, 1950, Xavier Casp; febra, 1981, CIVAL)

 19) febre (1935, 1938... Josep Giner preferix ‘febre’ a febra’, CIVAL)

 20) febre (1951, Rafael Villar, CIVAL)

 21) febre (1951, 1968... Manuel Sanchis, CIVAL)

 22) febre (1952, 1959... Joan Valls, CIVAL)

 23) febre (1953, Miquel Adlert, CIVAL)

 24) febre (1956, 1958, 1961... Vicent Andrés Estellés, CIVAL)

 25) febre (1956, 1964... Joan Fuster, CIVAL)

 26) febre (1963... Enric Valor, CIVAL)

 27) febre (1964, Carmelina Sánchez, CIVAL)

 28) febre (1967, Maria Beneyto, CIVAL)

 29) febre (1972, Martí Domínguez, CIVAL)

 30) febre (1980, Josep Lluís Seguí, CIVAL)

 31) febre (1981, Joan Francesc Mira, CIVAL)

 32) febra (1988, Vicent Josep Escartí, CIVAL)

I ara les explicacions: A) es una seleccio de citacions, n’hi ha moltes mes, tambe dels sigles XVI i XVII, en el sentit de la parla actual; B) les mencions de ‘febre’ antigues son totes, les 4 que n’hi ha; C) es observable quína es la tradicio primitiva, classica i moderna de la llengua valenciana; D) gracies als diccionaris historics es veu a ón es troba el trencament de la tradicio i l’aparicio de la forma catalana: Teodor Llorente; E) l’abundant citacio del sigle XX es per a que es veja l’expansio del catalanisme, no he referit la muntonada d’autors actuals que hi ha en el CIVAL i que usen ‘febre’.

Mes explicacions. Deixem de banda a Jaume March perque porta les dos, ¿provablement per recort de la forma propia i de la que sentia entre els coetaneus del regne?. Del llibre de cuina de Sent Sovi (1313), no soc expert i no vaig a fer cap de tesis, n’hi ha dos eixemplars, l’edicio citada pel CIVAL es de 1952, del catala i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Lluís Faraudo de Saint-Germain; ademes, en les mencions apareixen neutralisacions vocaliques (‘derreria’ per ‘darreria’ i ‘coura’ per ‘coure’), grafies estranyes (‘ametllat’ per ‘ametlat’ o ‘amelat’) i hipercorreccions (‘metllo’ per ‘melo’), elements que tambe me fan deixar-lo entre parentesis.

Pot ser que hi haja algun membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (com el professor Abelard Saragossà) que crega que l’abundant us, casi unic, contrari a la tradicio, a la correccio i a la parla general valenciana siga degut als ‘efluvis’ del noucentisme catala que mes d’un sigle despuix encara circulen per montanyes i valls valencianes.

No, yo no crec que siga est el motiu. Com sempre, com diu el refra: pensa mal i encertaras, la rao es pur i dur (pan)catalanisme (acompanyat d’un rallet d’autoodi) del qual van sobrats en la Generalitat (Valenciana) i tambe en aquells que han autorisat el doblet (la AVLl, en el seu diccionari normatiu en linea ‘febre’ remet a ‘febra’, cosa que no impedix l’us generalisat del primer en detriment del segon).

Ya sabem que la febra es un sintoma del refredat, si este no es cura pot degenerar en neumonia i si no la tractem esta pot conduir a la mort. Es clara l’analogia, ¿no?

Image: twiter