En un principi, pareix que els homens primitius advertiren la successio de les estacions, especialment la calor (estiu) i el fret (hivern), que son les epoques marcades en el calendari: ni la calor ni el fret se’l mengen les rates (JC2), –variants: la calor i [original: ni] el fret no se’ls [original: se’l] mengen les rates (EA), el fret no se’l mengen les rates (AF), el fret i la calor no se’ls mengen les raboses (AA)–, la calor i el gel no es queden mai en el cel (JB2), el fret porta prunyons i la calor, suors (JC2). Ademes, descobriren que podien contar el transcurs del temps, els anys, per la repeticio d’estos cicles. El comput es perfeccionà mes tart en la particio en quatre fases.

Per una banda tenim les estacions astronomiques, marcades per quatre situacions de la Terra en l’eliptica que descriu en torn al Sol. Es tracta dels equinoccis, quan la nit es igual que el dia (primavera d’estiu –19-21 de març–, primavera d’hivern –21-24 de setembre–), i dels solsticis, quan el nostre planeta està mes prop del Sol o mes alluntat (d’hivern –21-22 de decembre–, d’estiu –20-21 de juny–), que dividixen l’any en periodos en torn als 90 dies (que no es corresponen en els mesos exactes). Per una atra es troben les estacions meteorologiques, lligades a les temperatures i que tambe en son quatre, pero agrupades de tres en tres mesos. Estes son molt mes convencionals i varien per diversos factors com l’altura o la condicio d’interior o litoral d’un territori.

Encara que oficialment cada temporada dure un trimestre, la realitat meteorologica i climatica no es aixina. En la nostra latitut, l’estiu s’allarga molt, clarament quatre o cinc mesos, mentres que l’hivern es prou mes curt, un mes o dos, en llaugeres variacions entre la costa i la montanya.

Tradicionalment, els transits entre les principals estacions els hem denominats primaveres (d’estiu i d’hivern), curtes, en l’interior, o breus, en la costa (Moreno, 1999: 59). La primera manté el nom, pero els normativisadors han substituit la segona per ‘tardor’ (un catalanisme, encara que el porte el diccionari de Fullana) (1).

El nostre clima es templat, perque la peninsula Iberica se situa en esta franja de l’esfera terraquea, i dins d’ell es troba la variant mediterranea que es caracterisa per uns estius secs i en altes temperatures, uns hiverns tambe secs pero en major diferencia termica entre costa i interior (gelades i nevades), i unes primaveres a on es concentren les principals pluges (abril-maig i octubre-novembre) (Moreno, 1999: 59-63).

En les terres valencianes, el refraner arreplega o trasllada l’experiencia estacional mes marcada, per este motiu hi ha moltes paremies referides a l’hivern (el fret) i a l’estiu (la calor), mentres que n’hi ha poques sobre les primaveres.

L’ESTIU

Es una estacio que en el nostre territori ocupa prou mes dels tres mesos ‘oficials’, s’esten des de maig fins a setembre-octubre i representa la festa, l’alegria, l’expansio, la vitalitat... en estiu, tot lo mon viu (AF) (JC2), –variants: en l’estiu, tot el mon viu (AG), a l’estiu, tot lo mon viu (VP), a l’estiu, tot el mon viu (MC), a l’estiu, tot hom viu (CR), en estiu, tot hom viu (JM1) (2), en estiu, tot home (cuc) viu (JB2), en estiu, tot cuc viu (JB1), en l’estiu, tota cuca viu (AG) (3), en l’estiu, tota cuca (tot cuc) viu (JB2), en l’estiu, tota cuca viu, en l’hivern, tota pert son govern (EA), en l’estiu, tota cuca viu, en l’hivern, tot pert govern (JA), en l’estiu, tota cuca fa son niu (EA)–, en l’estiu, tot reviu (JC2), a l’estiu, la formiga ix del niu (MC).

I sabrem que es estiu per les migracions d’aus: apleguen les oronetes, l’estiu damunt (JA), pero hem d’estar prevenguts perque una oroneta no fa estiu (JA) (JC2), una flor no fa estiu, ni dos, la primavera (JB2), (referint-nos metaforicament a que una prova, una mostra, un fet, una conducta, no nos servixen per a generalisar).

¿Cóm es esta epoca?, en l’estiu, el ponent deixa caliu (JC2), en estiu, pols i en hivern, fanc (JC2), estiu caloros, hivern rigoros (JA) (JB2), oroneta matinera, estiu caloros (JA), qui mal passa l’estiu, pijor passarà l‘hivern (JC2). I ¿qué no es solucio?, en estiu, menjar calent no es massa bon aliment (JB2). 

El refraner nos alerta de la volatilitat o inconsistencia d’algunes coses: coixera de gos, pluja d’estiu i plor de bagassa, pronte passa (JB2), –variant: pluja d’estiu i plor de bagassa, pronte passa (EA) (JC2)–, pluja d’estiu i plat de bagassa, en un punt passa (JC2) (4).

I nos fa unes atres advertencies: a on has passat l’estiu, passa l’hivern (JC2), (PE) (5), a la vora del riu no faces niu, ni en hivern ni en estiu (JC2), –variacio: a la vora del riu no faces niu, ni d’hivern ni d’estiu (JB2)–, encara que si no hi ha mes remei: vora riu, no faces niu, i si el fas, fes-lo en estiu (EA), –alternativa: a la vora del riu, no faces niu, i si el fas, fes-lo en estiu (EA) (JM1) (JB2) (6)–. I encara en els ‘nius’ i els ‘rius’, hem de seguir el comportament d’uns experts, perque se’ls supon mes espavilats: a on els flares facen niu, ves en l’hivern i en l’estiu (JC2).

Mes advertencies respecte a la conveniencia de fer les coses quan toca i ser previsor: qui en l’estiu sesteja [original: siesteja], en l’hivern se remeneja (MP), qui a l’estiu ombreja [original: sombreja], a l’hivern famoleja (JC2) (el DCVB el situa tambe en Morella, v. estiu), qui no treballa la terra quan fa fret, en l’estiu passa la ma per la paret (EA), qui s’afanya en l’estiu, be passa l’hivern (EA).

Hi ha poques mencions al mon agricola: rave [original: rabe] d’estiu cou com a caliu (CR) (EA) (JB2), la brossa de l’estiu mor en l’hivern (JC2), –variant: la brossa d’estiu mor a l’hivern (JA)–.

Per a arrematar, algunes curiositats sobre la vida marital o familiar: el que es casa en estiu se casa dos vegades (JC2), (referit a les relacions sexuals en la parella, en estiu, per casar-se, i en hivern, perque fa fret), en l’estiu, la figa es per al piu (JB1), (s’explica a soles), en casa de ton germa, no vages a estiuejar (JB2); a la condicio dels homens: l’home valent, en l’estiu fresc i en l’hivern, calent (JC2); als comportaments estranys, el que en estiu d’hivern va, ya me dira com li va (VP); o un consell interessant: la merda en l’hivern calfa i en l’estiu tapa (JC2), (es dir: tot te alguna utilitat en esta vida) (7).

NOTES

1. Sobre la primavera d’hivern Enric Valor opinava que “Tanmateix, la llengua literària no empra tal grup nominal, considerat avui com a vulgarisme. En poesia, s’ha emprat molt AUTUMNE, però el seu ús no ha eixit de la llengua poètica” (Valor, 1971: 172). Pero n’hi havia una atra en competicio: “en àmplies zones de les contrades septentrionals, s’usava des d’antic la forma TARDOR [...] es propagà a tot el territori i fou gratament acollida per tots els literats, incoent-hi els valencians [...] Hi ha el bellíssim derivat TARDORAL” (Valor, 1971: 172-173).

A pesar de dir que esta expressio es coneguda en catala, preferix ‘tardor’ i aixina es confirma en els registres del CIVAL de la AVLl. Absencia total de ‘primavera d’estiu’ i ‘primavera d’hivern’, pero sobreabundancia de ‘tardor’ i derivats. Una mostra de discriminacio idiomatica sense fonament, perque posat a considerar que es un vulgarisme, tambe ho son ‘poal’, ‘taula’, ‘cuixot’ o ‘vitet’.

2. Es casi segur que (CR) copiara d’un atre i que (EA) copiara de l’anterior. No crec que l’expressio ‘tot hom’ estiguera viva, com pot vore’s en els refrans similars d’una atres autors. El DCVB confirma, per a Valencia, “tot lo mon viu”.

3. El terme ‘cuca’ es referix a qualsevol classe d’animal, es un generic (com ‘tot lo mon’).

4. “plat de bagassa” de (JC2) no te massa sentit, sera una deformacio de l’antiga ‘plant’ (= plor, llament, dolor, pesar) al perdre’s el significat de la paraula. Es la forma que du el DCVB en el refra per a Valencia: pluja d'estiu i plant de bagassa, en un punt passa. Observe’s l’expressio ‘en un punt’ = ‘en un moment’, ‘en un instant’; tambe tenim una atra construccio pareguda, ‘a cada punt’ = ‘a cada moment’, ‘de forma reiterada’, ‘constantment’.

5. (PE) porta: on has passat l’estiu, passa l’hivern, pero casi segur, eixe ‘on’ sera una reescritura de ‘a on’.

6. (JB2) escriu, per castellanisme, “i si ho faç”, en conte de “i si el faç”.

7. (MC) porta: paraules d’estiu, segons qui les diu (la credibilitat d’una informacio està relacionada en la persona que la diu), pero tinc dubtes perque el DCVB el dona per a “Costa de Llevant”, Catalunya, i este recopilador es u dels que mes ‘reescriu’ lo que supostament ha arreplegat.

Imagens: Enric Calvo, pixabay (Tomasz Marciniak)

www.inev.org