La qüestió dels quimèrics “Paisos catalans”, de la “Gran Catalunya” o de la “Nació catalana” no és un tema nou, ni banal; ni tampoc una paranoia d'alguns ciutadans valencians, com calificà un polític valencià, que ha tingut poder en la Comunitat Valenciana. Al respecte, a finals de maig de 2018, el president Ximo Puig reiterà que “estem disposts a sumar en el govern català en temes culturals”. Dit polític, després de pedre les últimes eleccions autonòmiques ha segut gratificat en un retir dorat en París- ciutat d’amor o capital de la moda- com embaixador ante la OCDE, en coche i residència oficial. 

En 2023, una resenya publicada de LAS PROVINCIAS afirmaba: el president de Catalunya i dirigent d'ERC, Pere Aragonés, estigué en els Premis Octubre que organisa l'editorial Tres i Quatre, per a assistir a uns guardons lliteraris de lliteratura catalana en Valéncia. Atres presidents de Catalunya com el convergent Jordi Pujol i el socialiste Pascual Maragall també havien acodit en edicions anteriors.

Les empreses d’Eliseu Climent que impulsen la catalanizació en la C.V. a través d’Acció Cultural del País Valencià només en 2023 rebreren casi un milló d'euros repartits en dos ajudes, una de 212.000 euros i una atra de 658.761. Al marge, la Generalitat de Catalunya contribuí en el seu dia a sufragar l'hipoteca de la sèu d’Acció Cultural en Valéncia. 

En el seu dia, el President de la Generalitat catalana, Jordi Pujol, calificà el treball de Climent com “els fruts d'un esforç que formaran part per a sempre del patrimoni del nostre país, la nostra cultura i la nostra llengua” i E. Climent manifestà: “des de cada u dels Paisos Catalans hem de reemprendre el procés de cohesió de la nostra nacionalitat comuna”.

Nos preguntem: ¿els països catalans són un realitat o una ficció? Creguem que eixa entelequia és una distopia o representació d’una societat futura imaginaria i negativa.

L'escritor i polític valencià Vicente Blasco Ibáñez, en 1907, arremetia contra les ambicions de certa burguesia catalana, i es preguntava: ¿Pensen els catalanistes que Valéncia és terra òrfena de voluntat i de caràcters?; ¿Quin eixemple imiten, puix, els catalanistes en intentar ací un desembarc?; ¿Qué se'ls ha perdut ací, si ningú els crida, ni els necessitem ni són útils a Valéncia?

El polític Solé-Tura, apuntà que el català Prat de la Riva allumenà visions imperialistes que responien a les aspiracions profundes de la burguesia catalana i que eren el corolari llògic de la teoria i la pràctica nacionaliste, erigint-se en un caudill d'un nacionalisme raciste i místic burgués, propi d'un sentiment supremaciste.

La pretensió de configurar esta anticonstitucional entitat política i cultural és una obsessió persistent d'alguns sobiranistes i independentistes catalans que actuen en connivència expressa en sectors de població d'atres territoris confrontants, entre ells en un sector de la població valenciana radicalisada i ideologisada que durant anys està gestant i vertebrant esta idea. S'està passant de la denominació de “País Valencià” a “Paisos Catalans” i d'una concepció de “Autonomia” a una pretesa “Independència o Separatisme polític”.

El 18 d'abril de 2013 arreplegava el diari Las Provincias que el líder d'Esquerra Republicana Catalana, Oriol Junqueras, impartí una conferència en la Facultat d'Història de l’Estudi General-Universitat de Valéncia, titulada “Catalunya independent… ¿i el País Valencià? En la seua dissertació afirmà que el procés iniciat en Catalunya calarà en el “País Valencià i per supost en el Principat”.

La prensa valenciana publicà que l'artícul 13 de la proposta de la Constitució catalana, redactada per la plataforma “Constituïm”, oferix donar la seua nacionalitat als valencians, pels nexes culturals i llingüístics que tenim en ells. Ni que fórem apàtrides. El text definix a Catalunya com una república i rebuja l'oficialitat de castellà. Això sí, este idioma tindria “un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural”.

Després de les desafortunades declaracions fetes el 3 de setembre de 2025 de l’actual ministre socialiste d’Assunts Exteriors, José Manuel Albares, negant a la llengua valenciana el mateix reconeiximent oficial en Europa que es pretén donar a atres llengües constitucionals de l’Estat, ignorant l’Estatut d’Autonomia de 1982, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ha recordat en un comunicat el seu posicionament respecte al nom i l’entitat de la llengua valenciana i ressaltat la veritat històrica d’una realitat llingüística i lliteraria de segles.

LAS PROVINCIAS. Tribuna. Publicado el sábado 13 de septiembre 2025, p. 39

Image 1: Xerram es mallorqui