Que si, ya se que el futur es la digitalisacio, ya se que som una generacio a extinguir (els majors), ya se que es la lluita del menut Davit (l’individu) contra el jagant Goliat (la corporacio), ya se que al remat se n’eixiran en la seua... perque volem.
Ya s’ha arreplegat mes de mig millo de firmes per a exigir canvis. Hi ha promeses del govern i de reunions en la patronal bancaria. Res, no trauran mes que bones paraules i fum. La banca nomes vol a les persones, majors o jovens, nacionals o estrangers, digitals o analogics, en carrera o sens estudis, per a que els paguem la festa, com els pagarem el rescat en 60.000 millons d’euros quan no podien tirar cara l’aire. ¡Qué bons erem els ciutadans!. ¡Qué bo era l’estat!. ¡Quín balsem els diners publics!. ¡Quína delicia l’intervencionisme –‘comunisme’– governamental!. ¡Qué poques protestes –ninguna– dels ultraneolliberals defensors de les persones ni tampoc de la ‘derechita cobarde’!
Els politics en quan oloren conflicte i fuga de vots es posen en marcha arrastrant els peus (excepte els de l’extrema dreta que consideren que obligar als bancs es ‘comunisme’). La Generalitat mampren cursos, algunes oeneges tambe, alguns ajuntaments idem... tot per a reduir el badall digital, tot, manco posar firmes a qui toca... (¡a vore si em quede sense la ‘catedra’ –cadira– postministerial o postdiputat).
Com ha denunciat el promotor de l’iniciativa ‘soc major, no soc idiota’, Carlos San Juan, no es tracta de fer cursets, simplement es reclama que t’atenguen en l’oficina i que no te cobren.
Hi ha una part del problema que es soluciona en instruccio, docencia, classes... pero n’hi ha una atra, la significativa, que s’oculta i es desplaça: el tracte huma (estic fart de que me diguen que tinc un assessor financer i de que me cobren dos euros per operar en la finestreta).
I no parlem del problema gros: el tancament de sucursals i la falta de servici en moltes localitats... i no es perque no guanyen diners... es perque tenen una gola enorme. Deixen sens atencio a una gran part de la gent (que ara ya no els importa gens ni miqueta) i a on la mantenen... reduixen el personal a la minima expressio (u o com a molt dos treballadors). I juguen en que el govern socialiste ‘nadiacalvinya’ (no la part ‘comunista’) fuig de la creacio d’una banca publica que oferixca prestacions, garanties i ocupacio... perque a on estiga el sector privat... no cal que entrem. Ya s’ha vist i es veu. Ara els hem de pagar per a que instalen caixers automatics en alguns municipis i envien el bancmovil algun dia al mes, pero nos preocupa molt moltissim la despoblacio (¡falsos!).
En acabant de treballar, d’anar al mege, de fer la compra, de vore un poc la tele, de fer el dinar-sopar, d’arreglar als chiquets, d’atendre alguns ‘uassaps’ o correus electronics, d’escurar, de posar la llavadora, d’enrecordar-te’n del sant de ta germana, de fer el llit... encara te queda temps per a fer-li la faena a l’atre, com eixa publicitat bancaria que te vol lliure... clar. Tu perts el temps i ells trauen el redit. ¡I tan lliure!
Lo dit, no vullc lliçons d’informatica, vullc que m’atenguen cara a cara perque estan treballant en els meus diners.
I nomes un parell d’eixemples de 2021: el BBVA guanyà un 256% mes que en 2020 i es tradui en 4653 millons d’euros i Caixabank multiplicà per quatre els beneficis de 2020 en 5226 millons d’euros (i despachà a 6400 treballadors)... dos remijonets per a comprar cacaus i tramussos.
No s’han preguntat mai ¿per qué aço no passa en els coches?, ¿sera perque si no tens servici de reparacio de la marca ningu te compraria els vehiculs?
Imagens: theobjective.com, Blog de Diego Armari
Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.