Posar tots els ous en la mateixa cistella no ho aconsella ningun economiste i mes si la cistella es un garbell. Es lo que li ha passat a l’expresident de Cantabria Miguel Ángel Revilla que va plorant pels cantons no tant per l’indemnisacio que li reclama Joan Carles I per danys al seu honor, com perque se sent defraudat pel seu venerat i idolatrat monarca, en uns atres temps.

Ell, que presumia d’amistats reals de veres, s’ha trobat que el ‘amor de sa vida’ era lo que es, un pocavergonya, que ha vixcut a costa dels espanyols i que cada Nadal mos sermonejava en la tele sobre l’igualtat davant de la llei, la necessitat de ser bons i no se quàntes coses mes sobre la virtut i la familia. I que no s’oblide, portà la democracia...

Revilla es un personage que s’ha dedicat a anar per televisions i fer declaracions a tota hora per a mantindre viu l’ego i la fama de dir sempre la veritat. Ha acusat a l’emerit de defraudar a Facenda, de tindre millons ocults i de blanquejar diners. Cap d’estes conductes es falsa i totes s’han documentat. Pero la ‘pedreta’ s’ha topetat en un ‘cudol’. Joan Carles s’ha cansat i siga motu proprio siga aconsellat per les amistats i parentela que fan sendeta a Abu Dabi l’ha demandat i anira a juï.

I ara ve el quid. Els defensors acerrims de l’emerit, que els te i abundants, s’agarren a una paret llisa. Dic llisa perque l’argument que esgrimixen es que no hi ha cap de sentencia judicial culpant de tals delits al rei. Cert... uns han prescrit i d’uns atres està exent per la condicio d’inviolabilitat que tenía fins que abdicà.

En puritat els delits s’han provat en seu judicial, pero no hi ha hagut sentencia condenatoria per impossibilitat llegal. Aço, com es veu, no nega els fets, sino la responsabilitat personal, nega les conseqüencies penals.

Lo estrany es que l’emerit no s’haja querellat contra la princesa alemana a qui li ‘regalà’ 65 millons d’euros i que ha esblandit tot lo que ha volgut en la prensa. Curiosament tampoc ha denunciat a l’amant, Bárbara Rey, que tambe ha tengut i te la llengua solta i llarga.

Va contra el mes infeliç, pero el tir li eixira per la culata. Aço tornarà a airejar les infidelitats, la doble vida que portava i els negocis amagats que tenía i encara te en petromonarquies i en paraïsos fiscals. ¿A quí li fara un flac favor? A son fill en primer lloc perque en acabant de tants anys i de tants esforços per consolidar i netejar l’image de la corona –innecessaria–, ell li’ls desbaratarà en dos dies. I en segon lloc li fara passar una atre calvari mediatic a la dona, la que pareix que nomes era una tapadora. Pero ella en el pecat de complir el ‘paper’ d’esposa eixemplar porta la penitencia. Sense dubte es u dels ultims favors que li fara a la monarquia espanyola.

I ¿per qué entenc a Revilla? Perque yo tambe tingui una experiencia similar fa anys en el que es presentava com al maxim defensor de la valenciania i resultà ser un ‘interessat’ mes. ¿Fa falta que pose el nom?

Image: elcomercio.es