La teranyina... dels PPCC
La majoria d’aranyes fan teranyines per a caçar i alimentar-se. Algunes inyecten a ses victimes lliquits que dissolen el cos i aixina se les poden chuplar. Algunes atres nomes les enrollen en els fils que produixen i se les mengen quan ho necessiten.
L’explicacio ve a conte perque sostinc que el pancatalanisme actua de forma similar, crea rets, estructures, vinculs, enllaços, relacions, conexions... que a la llarga produixen que les victimes, els valencians, no pogam fogir de l’eixarcia. No hi ha escapatoria.
No estic parlant ara de qüestions idiomatiques, estic parlant de construir habitualitats, realitats conductual-cognitives ‘naturals’ repetides. L’eixemple es l’eleccio del nou director d’Audiovisuals i Cinematografia de l’Institut Valencià de Cultura, carrec que ha recaigut en Francesc Felipe, d’ample curriculum formatiu i servicial (i suponc que ideologic).