El cicle solar està aplegant a l’ocas perque els dies son visiblement mes curts i pareguts: passat Tots Sants (1 novembre), els dies son germans (JB2). I tambe el cicle catolic, perque ya no te dates importants fins a decembre excepte la de Tots Sants i els morts (les animes): novembre i els Difunts (2 novembre) van tots junts (MC) (1).

Tots Sants ya existia en la Grecia del sigle IV en honor als martirs cristians i es festejava el dumenge següent a pentecostes (la pasqua de l’Esperit Sant). En el sigle VIII, el paresant Gregori III canvià la data al 1 de novembre, per a favorir la cristianisacio dels pobles celtes. Estos celebraven l’any nou la vespra, que senyalava el final de l’estiu i de les collites i l’arribada del fret (com constaten els refrans).

El Dia de Difunts es mes moderna, de finals del sigle IX i originaria del monasteri frances de Cluny, pero te una amplissima tradicio en Espanya i, per supost, en les nostres terres. La costum marcava que s’encengueren llumenetes –animes o animetes– davant d’un retrat del finat (sens image fotografica, yo encara ho he conegut). Tambe està molt arraïlada en mesoamerica ya que se superpon a tradicions precolombines del cult als morts i en alguns llocs es patrimoni de l’humanitat. Ademes, per a l’ocasio se va als cementeris a netejar i adornar les casetes dels familiars morts (a on tambe es posaven animetes).

Com en els mesos anteriors, al principi est era el que feya nou, pero en la reforma del segon rei romà Numa Pompili passà a l’undecim lloc.

La temporada del fret ya porta semanes en la montanya i en l’interior valencians, pero qui millor ho explica es el dia de Sant Marti (11 novembre), l’hivern ve de cami (MC) (2).

I est es u dels aspectes ben senyalat pel refraner, provablement el que mes respecte als atres mesos: en Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants (JB2) (JC2), –variacions: per Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants (VP), a Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants (EA) (JM3)–, per Tots Sants, guarda el ventall i trau els guants (PE), per Tots Sants, capes i mocadors grans (EA) (MC), –variant: per Tots Sants, el mocador i la capa grans (JA)–.

Continuem en algunes referencies meteorologiques a la mateixa festivitat: a Tots Sants, neu en els alts (EA), –alternativa: per Tots Sants, neus als alts (MC)–, Tots Sants pela canyes i bufa mans (PE), per Tots Sants, castanyes i caragols en banyes (EA).

I no acaben aci les advertencies de lo que podem esperar en novembre: per Sant Marti, la neu al pi (EA) (3), Santa Caterina (25 novembre), o molt freda o molt humida (EA) (MC), per Sant Andreu (30 novembre), aigua o neu (EA) (MC) –variant: en Sant Andreu, aigua o neu (EA)–, en Sant Andreu, aigua, neu o un fret molt breu (JB2), per Sant Andreu, si no teniu la manta patireu (JA), de Tots Sants a Sant Andreu, vent, pluja, fret o neu (MC), de Tots Sants a Sant Andreu, vents o pluja, pluges o vents (JA) (4).

 novembre cap alla, agafa la manta i no la deixes de la ma (MC), entre Tots Sants i Nadal (25 decembre), ni boires ni mestral (MC), novembre banyat, decembre gelat (JA), i el següent es un poc estrany perque si ferem cas... no fa fret en tot l’any: de Tots Sants a Nadal manta no cal, i de Nadal cap alla fret ya no en fa (AA). No es aixina perque queden giner i febrer als quals se’ls atribuixen caracteristiques meteorologiques dures.

¿I cóm sera el mes per al llaurador?: si per novembre trona, la collita sera bona (MC), novembre humit te fara ric (JC2), any de profit: sol en novembre i pluja en abril (JB2).

El mon agricola te un paper destacat i la principal recomanacio es plantar: si vols l’all fi, sembra’l per Sant Marti (EA) –variant: si vols all fi, sembra’l per Sant Marti (JA)–, en novembre, qui tinga blat que sembre (EA), a Sant Andreu, si no han [hau] sembrat, sembreu (MC), i u contradictori en els anteriors, ya que la sugerencia es oposta: en novembre, qui no ha sembrat, que no sembre (JC2) (MC).

 A banda de sembrar, o no, estan les collites: abans de Santa Caterina, no cullgues l’oliva (EA), per Santa Caterina, arreplega l’oliva (JA), a ultims de novembre, arreplega les olives sempre (JA), i esta es l’explicacio: per Santa Caterina, l’oli ja està en l’oliva (MC) –variant: a Santa Caterina, l’oli està en l’oliva (EA)–, en novembre es cull el nap que en juliol s’ha sembrat (JB2).

I no podem oblidar la necessitat de treballar els camps, llaurar, regar, podar, a principis de mes: una rella en Tots Sants val per a tot l’any (PE), una rella en Tots Sants, molts la saben i pocs la fan (PE), pero no es convenient al final de mes: a Sant Andreu no li llaures els peus (JA), per Sant Andreu, plega l’arreu (EA), els arbres de pinyol en novembre s’enterren i en maig ixen al sol (JB2).

I completem l’activitat del mon tradicional en uns atres quefers: per Sant Marti, beu del bon vi i deixa l’aigua per al moli (3 novembre) (JB2), per Sant Marti, escura la bota del bon vi (3 novembre) (JB2), per Sant Marti, la velleta beu bon vi (3 novembre) (JB2), per Sant Marti, mata el porc i trau el vi (3 novembre) (JB2) (5), –alternatives: a Sant Marti, mata el porc i enceta el vi (EA) (JC2) (JM1) (JM3), per Sant Marti, mata el porc i enceta el vi (MC)–, per Sant Andreu, els porcs arreu (PE), que encara que no estiga explicit el verp, es referix a la matança en molts pobles, i un avis: a tot porc, li arriba Sant Martinot (MC), aplicable al castic que rebran les persones roïnes.

Queda una recomanacio alimentaria: el raïm penjat s’ha de menjar fins a Tots Sants de dos en dos grans, de Tots Sants en alla, de gra en gra (EA), provablement perque es va acabant i conve reduir la racio per a que dure mes.
I un refra que m’intriga: malaltia de novembre te poca cura, i es paga en la sepultura (MC), no se quína puga ser, pero per l’estructura sintactica mes be es referix a aquelles patologies propies de la primavera d’hivern o hivern, que poden tindre mes complicacions. Una nota interessant de novembre es que hi ha algunes dites sobre el marc temporal: joyos el mes que comença en Tots Sants i acaba en Sant Andreu (JC2), Tots Sants el primer i Sant Andreu el darrer (EA) (JC2) (JM1) (JM3) (6).

Entre les referencies internes trobem: de Tots Sants a Sant Marti, onze dies i un mati (JB2), i en les externes figuren: de Santa Caterina a Nadal, va un mes cabal (EA) (JA) (JC2), de Sant Andreu a Nadal, tres semanes, i dies, tres (30 novembre-25 decembre) (JC2).

Comentava al principi l’importancia que dona el saber popular al canvi d’orage en novembre, pero queda l’estiuet de Sant Marti (EA) en la primera decena del mes i que marca, ineludiblement, l’arribada de l’hivern. Es pot comprovar que per eixes dates, no es una prediccio exacta, es produix realment lo d’amagar els palmitos i traure els guants... i la roba d’abric.

Tanquem el mes en una d’eixes expressions gracioses i ‘amples’: per Tots Sants, castanyes; per Nadal, torrons; per la Pasqua, mona, i tot l’any, bombons (MC). ¡A gojar de cadascu d’estos productes!

Image: Enric Calvo

NOTES
1. En l’original figura ‘marchen’, pero dubte que els parlants de la zona utilisen este terme (com molts atres que MC posa en boca dels comarcans i que son absolutament falsos). L’he substituit pel comu ‘van’.

2. He triat el sant Marti de Tours, el 11 de novembre, sabedor que el 3 se celebra l’atre sant Marti, el de Porres. El motiu no es atre que la referencia a l’estiuet de Sant Marti es el 11 i no el 3.

3. Obviament l’aplicacio ha de ser a zones interiors i altes, perque en les baixes i en la costa encara es el temps de l’estiuet de Sant Marti.

4. Pareix que si l’inversio es pluges o vents, l’expressio ha de ser vents o pluges, pluges o vents.

5. Com es veu, el compilador d’estos quatre refrans dona la festivitat del 3 de novembre.

6. Tots Sants primer, Sant Nicolau darrer (JA), si hem d’atendre als atres refrans que marquen l’inici i el final del mes, est hauria de ser igual, pero no concorda en cap de les 14 celebracions de sant Nicolau (ni sant Nicolau I papa, 13 novembre, ni sant Nicolau de Bari bisbe i patro d’Alacant, 6 decembre), crec que es un error o que podria haver segut canviat de data.

7. Per Sen Sever (6 novembre), faves a fer (EA), dubte de l’autenticitat perque es u dels patrons de Barcelona, desconegut per estes terres, i per contra en octubre hi ha refrans –coincidents– en la plantacio del favar i la Mare de Deu del Pilar. Trobe que es una copia-equivocacio d’Alberola: per Sant Sever, faver a fer i que el DCVB dona per a l’Empordà i el Vallès; ‘faver’ com a ‘favar’ no l’he documentada (Escrig –1851–, Ferrer –1960, 1970–, DRACV92 –1992–, Raga –1998–, Garcia –2006–...), mentres que Sanchis si que localisa el terme en la Plana de Vic (en un refra).

8. Dubte que per Sant Martí, la fadrina besa al fadri (JA) siga original, ya que pareix que la ‘tradicio’ de besar les chiques als chics i els chics a les chiques (i per Santa Caterina, el fadri besa a la fadrina) està documentada en l’Emporda pero trobe que no per aci.
9. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.

10. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Antoni Fontelles (AF), Paco Esteve (PE), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).

www.inev.or