Hi ha histories que es repetixen. Una d’elles es l’expansionisme territorial d’alguns països. Podria pensar-se que es el passat, pero resulta que es el present mes present. Grosso modo, es una idea romantica sorgida en Alemania en el sigle XIX, estesa posteriorment per tota Europa.

La polemica, poc o gens destacada (ocultada) per la prensa local valenciana, botà en la cimera hispanorromanesa celebrada en Castello de la Plana entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el primer ministre de Romanía, Nicolae Ciuca (Europa Press, 23-11-2022).

Segons informà l’agencia de noticies, el primer ministre d’Hongria, Victor Orban, havia exhibit en un partit de futbol una tovalleta en una image del Regne d’Hongria que incloïa territoris que ara son romanesos, ucraïnesos o de l’antiga Checoeslovaquia.

El cap de govern Ciuca criticà l’ofensa i afirmà que no s’ha d’entrar en estos jocs revisionistes. En igual sentit s’havien manifestat unes atres autoritats romaneses i ucraïneses.

Actualment, Hongria està en modo ‘revisioniste’ i reivindica la seua part de l’antic Imperi Austrohongares (creat com a estat en 1867) i que ocupava: Austria, Hongria, Republica Checa, Eslovaquia, Eslovenia, Croacia, Bosnia i Herzegovina, i diverses regions de Serbia, de Montenegre, d’Italia, de Romania, de Polonia i d’Ucraïna.

Com a potencia derrotada en la primera guerra mundial firmà el Tractat de Trianon (1920) que establia les noves fronteres dels països europeus que la substituirien.

La ‘Gran Hongria’ es l’aspiracio de Victor Orban, que conecta en la ‘Gran Russia’ del seu admirat Vladimir Putin. El president Putin està en proces de recuperar antics territoris de la Russia imperial per mig de la guerra en Ucraïna que, segons ell, no hauria d’existir.

En els dos casos son reclamacions historiques d’antigues possessions, com feu fa anys el denominat Estat Islamic sobre les terres de l’antic Al-Andalus. Pero n’hi ha unes atres mes proximes com les d’Enric Prat de la Riba i Antoni Rovira i Virgili que naixqueren en Catalunya a principis del sigle passat, associades a la llengua i a suposts espais geografics compartits... eren la ‘Gran Catalunya’, els ‘països de llengua catalana’, els ‘Països Catalans’... que es difonien i es difonen en el nostre Regne de Valencia i fora (en Espanya i en l’estranger). Tambe hi havia qui proponia, per al conjunt, el nom de ‘imperi catala’ (Pere Rossell i Villar, 1882-1933, diputat autonomic d’Esquerra Republicana de Catalunya).

Este proyecte quimeric llingüistic-territorial-nacional-politic tenía parents com l’espai vital hitleria, el ‘Lebensraum’; el ‘spazio vitale’ del fascisme italia o el ‘hakkō ichiu’ de l’imperialisme japones, que proponia en 1940 la ‘esfera de la coprosperitat de la Gran Asia Oriental’.

En el cas alema, la cosa encara funciona i la prova es l’operacio antiterrorista (7-12-2022) en 11 dels 16 estats federals. Hi ha hagut 25 detinguts vinculats supostament a un colp d’estat. Entre els arrestats n’hi ha seguidors de variades teories conspiratives i membres de ‘Reichsbürger’ –Ciutadans de l’Imperi–, un moviment contrari a la constitucio, que no paga imposts, que auspicia la tornada a l’imperi alema i que te un rei.

La lliço: si les demostracions grafiques d’imperialisme irriten a Romania i a Ucraïna i son criticades pels seus governants... no veig que als nostres dirigents politics (PSOE, Podemos i Compromís) els destorben les constants referencies als Països Catalans... no els molesten perque les compartixen i les defenen...

Image: msn.com

www.inev.org