En blamor i alevosia hem conegut que el govern, en funcions i de duracio incerta, estudia implantar un peage blanet en les autovies (Levante-EMV, 14-8-19: 10), o ‘simbolic’, segons el ministre de Foment, José Luis Ábalos (Levante-EMV, 15-8-19: 8). Aço vol dir que ha llançat un globo sonda a vore qué passa, quína es la reaccio dels perjudicats i quínes aliances pot tindre (els que es pronuncien a favor). 

Obviament, les associacions de consumidors i el sector del transport per carretera han posat el crit en el cel. En rao. 

Per principi, estic en contra dels imposts per us (l’abus ha de ser castigat). Es ben senzill: danyen a qui menys poder adquisitiu te (per molt ‘blanet’ que siga el gravamen) i a qui te la necessitat (per treball o per unes atres circumstancies). 

L’argument economiciste es que tenim una bona ret viaria i s’ha de mantindre (ningu ho nega), pero, i es fonamental, ¿no hem sufragat ya la construccio en els nostres imposts?, ¿tambe hem de pagar per transitar? 

I aço obri el melo que ya fa uns anys enuncià la Reina de les Granotes, i granota ella, Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrit. Plantejava que un veï d’Alcorcón que no utilisa una autovia determinada, perque no ix de son poble, ¿per quín motiu havia de sufragar este servici? Defenia, com qualsevol ultralliberal o neolliberal, el pagament per us. 

Ya en aquell moment vaig aduir la solidaritat interpersonal i intergeneracional com a forma de repartir les carregues i que, independentment del profit personal o no d’un producte, he de contribuir pel be de tots. Es ben senzill de comprendre i no calen moltes explicacions. 

Apoquinar per passar per una autovia, per gust o per necessitat, es ‘repagar-la’, motiu pel qual els socialistes, ara en el govern de l’estat, rebujaren correctament el ‘copagament’ de l’atencio sanitaria. 

Perque si portem a l’extrem l’eixemple del peage bla en les autovies, en l’argumentacio de que s’han de mantindre, aplegarém a on no voliem (¿o si?) ¿pagar per l’us d’un jardi public?, ¿pagar per circular per les ciutats?, ¿pagar per a que nos atenguen en l’ajuntament?, ¿pagar per la prevencio dels incendis forestals?, ¿pagar per atencio sanitaria?, ¿pagar per a que la policia recorrega el meu carrer?, ¿pagar pel manteniment d’un colege public?, ¿pagar per una ‘millor’ educacio? 

I si yo no vaig per la ciutat, no tinc cap de jardi public prop, no vixc en zona d’incendis forestals, vaig a plages no vigilades, no utilise el sistema educatiu i no he entrat (per sort) en hospitals mes que dos voltes i el temps justet (unes hores)... ¿he de pagar per tot aço?, ¿puc exigir que me rebaixen la carrega contributiva i que els l’aumenten als que ‘abusen’ d’ells? 

I la pregunta del millo ¿cóm veuen aço les persones que per raons d’edat necessiten atencio medica permanent, els pacients cronics o els malalts de dolencies greus que requerixen tractaments cars? 

No, no vullc ni peages blans ni simbolics en autovies ni en sanitat ni en educacio ni... Yo ya pague els meus imposts. Que els administren be i que perseguixquen als defraudadors (parasits socials). 

www.inev.org                     
www.culturavalenciana.es