original d'Antoni Ruiz Negre​​​​" data-entity-type="file" data-entity-uuid="51d6481d-932b-4c02-bc2d-95cbb7c70f8a" src="/sites/default/files/inline-images/Curiositats1_R.jpg" />

Any mes dia

1210  03  06  Pere II d'Aragó fa donació a la Orde de Sant Joan de l'Hospital, per a quan es guanyaren als moros, de totes les mesquites de Burriana i son terme, en les seues possessions i drets, concedint-los que pogueren edificar iglésies i oratoris, rebent la donació el gran mestre de la orde, Ximeno de Lavata.

1213  05  22  Per a quan ixquera del poder dels sarraïns, el rei Pere II d'Aragó, dona al mestre dels templaris, Fra Guillem Gatell i als seus frares i successors, el castell de Culla.

1219  11  02  El rei Jaume I fa donació a Leonart i Joan d'Ager, de Lérida, de les alqueries de Carabana en el terme de Burriana, en els llogarets de Alcaramit, Alcaula, Binamifey, Binalchayteni, Alcosayba, Benixoula i Caria, quan foren guanyats als moros.

1229  01  24  Zeyan ibn Mardanish, Rei de Onda, és reconegut com a Rei de Valéncia, instalant-se en l'alcasser de la ciutat. A partir d'eixe moment son poder s'estengué per tota la regió, apoderant-se pronte dels castells de Carbonera i Chinchilla en obert enfrontament en sos cosins, fills de Aziz ben Said, que eren senyors de Alzira, Xàtiva i Dénia.

1232  10  26  Blasco d'Alagó conquista La Mata de Morella i l'estratègica plaça forta, gràcies a la traïció dels fills de Abu Zayd, desterrats en ella, convertint-se en senyor de Morella.

1233  07  16  Jaume I incorpora la vila de Burriana a l'àmbit cristià, guanyant-li-la als àraps en acabant un siti que duraria dos mesos. Esta població, nomenada pels moros Medina Alhandra, era la ciutat més important al nort de Valéncia.

1233  11  01  Jaume I concedix carta de poblament a la vila de Burriana, otorgant-li amples franquícies, a fur de Saragossa.        

1235  01  01  El Rei Jaume otorga una segona carta de població a Burriana, ampliant les franquícies de la primera, i mantenint els furs de Saragossa.

1235  02  05  Guillem de Montgrí entra en Xérica conquistant-la, deixant que la població seguixca sent majoritàriament musulmana.

1235  05  11   El Rei Jaume dona a Blasco d'Alagó els castells i viles de Culla, i Coves de Vinromà, en la particularitat de que el castell de Culla ya li'l havia donat als Templaris el Rei Don Pere II, deixant sense efecte tal donació.

1236  03  22  Abu Zayd, príncip almohade, besnet del califa Ad al-Mumin, es convertix al cristianisme adoptant el nom de Vicent Bellvis, fent solemne donació al bisbe de Segóbriga, Guillem Eximeno de totes ses pertinències, lo qual provocà una rebelió dels seus súbdits que tingué que sofocar ell en forces pròpies, puix que Jaume I no li envià l'ajuda demanada.

1237  08  18  Jaume I cedix Gaibiel a Pere Garcés de Roda, i l'alqueria de Tales a Ximén de Foces, la qual serà repoblada en gent de Teruel.

1239  01  25  Es funda la vila d'Albocàsser, quan Don Blasco d'Alagón en nom de Rei, otorga Carta Pobla a Don Joan de Brusca i trenta pobladors més, que es regiran pels furs d'Aragó.

1242  03  09  Abu Zayd otorga carta de població a cent quaranta dos cristians per a viure en els llogarets de Vilamalefa, territori de La Plana que tenia baix el seu domini.

1242  05  29  Jaume I concedix carta de seguritat i poblament als sarraïns d'Eslida, Aïn, Veo, i atres llogarets de la serra d'Espadà, despuix de la seua rendició a les tropes reals.

1245  09  13  Joan Brusca i la seua esposa Berenguela, senyors de Tírig, concedixen carta de població a vint veïns d'este lloc.

1248  04  28  Estant en Valéncia el rei Jaume I, donà a poblar les viles de Onda i Tàles a Ramon de Bochona, a Guillen de Rocafort, i a uns atres trescents pobladors.

1249  02  16  Estant en Morella el rei, en companyia del bisbe Fra Andreu d'Albalate, don Guillem d'Entenza, don Pedro Cornel, i atres cavallers, Jaume I otorga distints privilegis als de Morella i llogarets veïns, per la fidelitat que sempre li havien demostrat.

1251  01  28  Contravenint el pacte de capitulació de 1233, Jaume I otorga carta de població a Fur de Valéncia a Peníscola, desposseint de tots els bens als musulmans per a entregar-li'ls als nous pobladors cristians.

1251  09  08  Jaume I concedix llicencia per a traslladar la vila de Castelló, des del seu emplaçament original als voltants del Castell Vell, en la montanyeta de la Magdalena, a un lloc més prop del pla.

1251  09  16  El rei Jaume I dona a don Guillen de Moncada el castell i vila de Nules, en la facultat de que el poguera vendre quan vullguera, retenint el rei per a sí el domini directe.

1259  04  05  Jaume I ordena a Gimeno d'Alvero, lloctinent en el Regne de Valéncia de Gimeno de Foces, que obligue a Bertomeu Çelart, de Burriana, a restituir els diners rebuts per una sarraïna i son fill, naturals de Palia, que ell havia comprat d'un corsaris que les capturaren en una travessia.

1260  11  05  Jaume I reforma i concreta les condicions de poblament dels musulmans de Castelló, vassalls de l'Hospital de Sant Vicent de Valéncia.

1262  06  15  El Abat don Berenguer de Canellas, coloca la primera pedra del monasteri de Benifassà.

1265  09  23  Es concedix a Sogorp establir un mercat que es celebrarà els dijous, i s'emplaçarà segons vella costum dels moros, junt a la porta d'Altura.

1267  01  13  El rei Jaume visita la nova Castelló, la qual per haver-la donat ell a la casa i hospital de Sant Vicent de Valéncia, es nomenava Castelló de Sant Vicent, i abans de tornar a sa residència, concedí diversos privilegis als seus moradors.

1268  03  26  Jaume I dona permís al Comanador d'Alcanyís, de la Orde de Calatrava, per a que puga poblar de moros les seues heretats de Burriana, al temps que li otorga diverses franquícies.

1269  05  09  Jaume I otorga permís per a la celebració d'una fira en Castelló, la qual havia d'escomençar huit dies abans de Sant Lluc, en octubre, com a mostra inequívoca d'una activa vida mercantil.

1271  02  17  El procurador del Monasteri de Sant Vicent de la Roqueta de Valéncia, establix el poblament cristià del raval de Castelló.

1271  04  22  Revocada la concessió feta a la Orde de Sant Joan, l'infant Pere conquista Olocau del Rei i son castell de Olcaf, concedint-li carta pobla.

1272  02  17  El rei Jaume I autorisa l'ampliació del centre urbà de Castelló, per mig de l'afegit d'un arraval, que suponia l'aparició dels carrers d'En mig i de Dalt.

1274  02  20  El Rei Jaume otorga carta pobla a Vila-Real. La vila, en terrenys segregats del terme de Burriana, es començà a edificar en 1269 per desig del propi rei, i com a vila real des dels seus orígens figurà en les Corts i Diputació del Regne.

1283  04  10  El Frares del Monasteri de Benifassà compra al Monasteri d'Escarpes, pel preu de setcentes setantacinc lliures, el poble de Corachar, el qual en el segle XVII serà destruït pels francesos.

1284  02  07  El rei Pere III el Gran, otorga a la vila de Castelló la facultat d'autogovernar-se, en la concessió del dret a posseir els seus propis òrguens municipals.

1288  04  26  Concedit permís per a restaurar el castell d'Olocau a Ramon d'Escorna, i degut a lo onerós de les obres per al nou amo, es concedix que ell i els seus successors reben en la festa de Sant Joan, 365 sous anuals del delme de Foyos.

1294  09  18  Jaume II permuta en els Templaris, els seus drets sobre la ciutat de Tortosa pel castell de Peníscola i el seu terme, el qual comprenia Benicarló, Vinaròs, la balia d'Ares i la tinença de les Coves de Vinromà.

1306  05  06  El rei Jaume II confirma en Valéncia les concessions donades als veïns de Castelló, afegint el dret a possessió de cases i terres, places i portes del recint urbà, aixina com el lloc a on devia celebrar-se la fira.

1320  01  17  Jaume II dona llicència als judeus de Castelló, per a comprar dins del seu terme un camp de terra, i establir en ell el seu cementeri.

1322  08  24  El Bale de Castelló protesta contra lo acordat pels Jurats, prohibint l'entrada en la població de vi foraster, des de la Quaresma en avant.

1326  02  29  Jaume II establix que els forners de la vila de Castelló no exigixquen per coure el pa, u per cada vinticinc, i prohibint-los que demanen rosca com abans ho feen.

1326  11  19  El rei Jaume II autorisa a l'Aljama de Burriana a tindre un cementeri propi, puix que el creiximent dels seus efectius humans aixina ho demanava.

1332  10  06  El rei Jaume II prohibix que en la vila de Castelló entre més vi foraster que el que necessite cada veí per al seu consum, baix la pena de xixanta lliures.

1333  07  04  Don Juan Jiménez de Urrea otorga a Bernardo de Ulldemolins, i atres dèu pobladors, el terme de la Pobla de l'Alcora. D'esta concessió s'exceptuaven dèu quinyons, retinguts pel donant per a us propi.

1339  11  15  Pere II, concedix facultat al Mustassaf de la vila de Castelló, per a impondre penes que no excedixquen de dèu sous.

1343  04  14  Apremiat pels deutes, Pere II ven en franc i lliure alodi al mestre de Montesa Fra Pere de Thous, la jurisdicció criminal, els drets i emoluments provinents dels castells, viles, i llocs de Onda, Vilafamés, Sueca, Perpuxén i Montroy, i els seus térmens, en hòmens i dònes, cristians, judeus i moros, pel preu de huitanta mil sous reals valencians.

1348  03  12  Per privilegi de Pere II de Valéncia, es concedix a Burriana per sa fidelitat contra els nobles aragonesos llevantiscs, que puga ostentar en la part superior de la bandera, tenyida de color blau, tres corones daurades.

1383  04  21  L'Infant don Martí, fill del rei Pedro IV d'Aragó, funda la Cartoixa de Vall de Crist, en la qual huit anys més tart prengué l'hàbit cartoixà fra Bonifaci Ferrer.

1385  03  18  En solemníssim acte celebrat en la catedral de Sogorp, l'Infant Don Martí, fill del rei Pere II, fa entrega de masada i heretats comprades per ell, per alçar el nou monasteri de Vall de Crist.

1388  05  23  L'Infant don Joan, veent que el cultiu de l'arròs anava creixent pel terme de Castelló en perjuí manifest de la salut pública, mana que ningú cultive la dita planta, baix la pena de trenta sous per cada faneca de terra cultivada.

1398  08  23  Antoni Vilaragut, per mig de testament crea la primogenitura d'Olocau, en el gravamen de que els seus successors porten el llinage i armes de Vilaragut.

(Continuarà)