Extracte del llibre “Efemèrides i curiositats valencianes” original d'Antoni Ruiz Negre
********
(Continuació)
Any mes dia
1850 09 14 Una gran tormenta sobre el barranc de Bellver, entre Oropesa i Benicàssim, arrossegà fins a la mar el coche correu que venia de Barcelona, morint viagers i conductors.
1859 04 01 En el Cap d'Oropesa s'instala un far catadióptric de tercer orde, en llum blanca, variada en llampades de tres en tres segons; l'altura del foc de llum és de vintidós metros, i l'alcanç de quinze milles.
1859 12 30 En la major de les illes Columbretes, a cent vintihuit metros de la vora, s'allumena per primera vegada un far catadióptric de primer orde, en llum blanca i fixa; l'altura del foc és de cinquantahuit metros, i l'alcanç de vint milles marítimes.
1860 07 18 En el Desert de les Palmes es reunix una comissió de l'observatori astronòmic de Madrit, una atra de Portugal, el duc de Montpensier, i el pare Sechi, célebre astrònom, per a observar l'eclipse total de sol.
1861 01 02 El llogaret de Villatorcas és agregat a la jurisdicció de Sogorp, per una Real Orde, suprimint l'ajuntament independent que fins ad eixe moment l'administrava.
1861 05 13 Entra en servici el nou Cementeri Municipal de Castelló, construït junt al riu Sec, en una finca comprada per l'ajuntament a Josep Mut, baix el proyecte de l'Arquitecte Manuel Montesinos. El primer soterrar correspongué a donya Antònia Lledó, fallida als xixanta anys, pobre de solemnitat que havia mort en l'Hospital Provincial.
1862 11 15 En la plaja de Vinaròs, en l'extrem de la roca coneguda com a Punta de la Galera, s'instala un far catadióptric, de sext orde, en llum fixa, roja; l'altura és de huit metros i l'alcanç ordinari de cinc milles marítimes.
1863 09 12 Joan Batiste Cardona Vives és nomenat Archipreste de Castelló i Prior del Santuari de Lledó.
1863 11 19 Coincidint en l'onomàstica real, es procedix a l'obertura del tram de ferrocarril Castelló-Benicàssim, aixina com l'inauguració de l'Asil de Pàrvuls de José Campos. El dia fon memorable en actes festius i lluïment de personalitats.
1866 09 02 L'Archipreste de Castelló, Joan Batiste Cardona Vives és nomenat membre de la Real Acadèmia de la Història i Vicepresident de la Comissió Provincial de Monuments Històrics.
1867 02 10 En la plaja del Grau de Castelló, a trentaquatre metros de la vora s'instala un far catadióptric, de sext orde en llum fixa i blanca; l'altura del foc lluminós és de huit metros, i l'alcanç ordinari de nou milles.
1867 06 27 Per un Real Decret queda suprimit el jujat de Vilarreal, agregant als jujats de Castelló i Nules els pobles dels quals es componia.
1868 12 16 Conspiradors carlistes promouen un motí en Morella que feu perillar la vida dels pocs lliberals del poble, i de tres agents electorals que havien arribat el dia anterior a treballar en favor d'una candidatura a Diputat en Corts.
1869 08 11 En pretext de la distribució d'aigua de rec de la sequia de Castelló, hi hagué un motí carliste en Vila Real el qual fon dominat pel comandant de la Guàrdia Civil don Vicente Llorach, dispersant als amotinats i detenint a huitantasset persones.
1869 08 21 Reunits els carlistes de Vallés i Galindo en Catí, són atacats per la columna del Tinent Coronel Serrano i derrotats completament despuix de varies hores de lluita. Els insurrectes tingueren molts ferits i onze morts, entre els quals es contaren el mateix Galindo i el prevere Ballester.
1873 03 01 Antoni Barrachina Fabra obté permís de la Diputació Provincial per a construir un pantà en la rambla de la Viuda, en Castelló, en el punt conegut com Tossal del Morral, en destí al rec, l'abastiment de la ciutat i l'estació del ferrocarril.
1874 05 26 El roder “Cucala” fusila en Vinaròs a don Sandalí Fortea, administrador de correus, pres pels carlistes en Oropesa quan conduïa la correspondència en una barca, des de Peníscola a Castelló.
1874 06 05 Els carlistes publiquen per tot el Maestrat un bando, prohibint l'us del sistema decimal.
1877 02 03 El Governador Civil de Castelló don Francesc del Villar i Bustos, prohibix la celebració de corregudes de bous en els carrers, degut als incidents haguts en el carrer Cavallers.
1877 07 03 S'inaugura la Nova Plaça de Bous en Castelló, la qual es obra de Manuel Montesinos Arlandis, d'una cabuda de 13.500 assents i un cost de 75.000 duros. Toregen “Lagartijo” i “Frascuelo”, en bous de la ganaderia del Duc de Veragua.
1878 04 12 Atenent la solicitut de l'Archipreste Cardona Vives, arriben a Castelló las “Hermanitas de los ancianos desamparados”, per a fundar un asil en la ciutat.
1880 05 30 Es constituïx l'Associació Mèdic-Farmacèutica de la província de Castelló. Don Ramiro Ripollés, mege de Vilarreal, presentà el proyecte d'una estatuts aixina com el nomenament de la Junta Directiva, la qual estava formada per tretze persones, de les que cinc eren farmacèutics.
1885 05 20 Don Josep Puig de la Bella Casa, conseguix el permís d'explotació per un periodo de xixanta anys, d'un tramvia en motor de vapor que es coneixerà com “La Panderola”, otorgat per la Comissió de Ornat de l'Ajuntament de Castelló.
1885 08 20 L'Ajuntament de Castelló nomena Fill Predilecte de la Ciutat a Joan Batiste Cardona Vives, en reconeiximent a sa caritativa llabor als desvalguts durant l'epidèmia de còlera que invadí la Ciutat.
1888 08 13 Comença a funcionar la “Panderola” entre Castelló i el Grau, en acabant de fer les proves oficials a satisfacció dels facultatius, previ informe favorable de la “Jefatura de Obras Públicas”.
1891 01 17 Degut a una intensa ona de fret, es gelà la séquia major de Castelló, i en el Grau, es formà una capa de gel a la mateixa vora de la mar.
1893 02 09 El President de la Diputació de Castelló, Victorino Fabra, conegut per “Pantorrilles”, mor repentinament quan es trobava treballant en son despaig.
1894 02 15 En Castelló s'inaugura el Teatre Principal, edifici proyectat per l'arquitecte Godofredo Ros, en la sarsuela de Manuel Nieto i Apolinar Brull titulada “El Ángel Guardian”, representada per la companyia de Juan Elías.
1894 11 04 En Castelló té lloc la colocació de la primera pedra de l'Iglésia de la Santíssima Trinitat. La construcció de la mateixa fon deguda a la voluntat dels germans de Cardona Vives, Francesc i Manuel.
1894 12 31 Apareix el primer número del diari independent “Heraldo de Castellón”, dirigit per don Josep Castelló i Tàrrega, situant-se la redacció i administració en els números 79 i 81 del carrer Major.
1895 04 13 En el convent de Vall de Crist, reunit el bisbe de Sogorp, don Francesc de Asís Aguilar, el retor de l'iglésia d'Altura, l'alcalde de l'ajuntament Pere Marqués, i el juge don Gonzalo Lozano, es feu entrega de les recialles de Bonifaci Ferrer, fallit en 1417, a les autoritats d'Alcublas, les quals es comprometen a conservar-les.
1897 03 20 S'inaugura en Castelló l'estàtua de Jaume I, sufragada per Cardona Vives i realisada per l'escultor José Viciano.
1898 02 03 En Castelló té lloc la colocació de la primera pedra del Colege de les Escoles Pies; obra que serà construïda atenent el testament dels germans Cardona Vives.
1898 08 09 Don Odiló Gironés Àlvares, és el primer farmacèutic que s'inscriu en el Llibre de Registre de Colegiats de l'Ilustre Colege de Farmacèutics de la província de Castelló. Havia obtés la llicenciatura en Farmàcia en l'Universitat de Valéncia en 1874.
1901 07 04 La reina Regent, en nom del jove rei Anfós XIII, concedix a Burriana el títul de Ciutat.
1901 12 22 Queda constituïda oficialment la Càmara de Comerç, Industria i Navegació de Castelló, en presència de huitantadós representants de la burguesia en els locals del Círcul Mercantil, baix la presidència de don Miquel Serrano Aparici.
1907 11 01 Maria Conesa, tiple naixcuda en Vinaròs, que havia creuat l'Atlàntic fugint de l'assessí de sa germana Teresa tement per sa pròpia vida, es presenta en el “Teatro Albisu” de La Havana (Cuba), interpretant en gran èxit el personage principal de la sarsuela “La gatita blanca”.
1908 05 01 Dos trens de mercaderies chocaren violentament entre les poblacions d'Alcalà de Chivert i Benicarló. En l'accident resultaren ferits greus el maquiniste i fogoner del tren ascendent, i lleus els del tren descendent. Les màquines quedaren empotrades i destruïts díhuit vagons.
1908 10 02 L'Ajuntament de Castelló notifica haver pres l'acort de subvencionar l'Exposició en la cantitat de mil pessetes. El Comité, perplex per una cantitat tant en desacort a l'importància de l'event, decidix gestionar la rectificació i aument de dita subvenció.
1909 09 20 En virtut de l'acort de les Diputacions d'Alacant, Valéncia i Castelló, aprovat pel Ministeri de la Governació, la Diputació de Valéncia venia obligada a sostindre gratuïtament 40 dements, i 60 en pensió reduïda de la província de Castelló, en el manicomi de Jesús.
1909 11 28 En Castelló, en presència dels representants de Diputació i Ajuntament de Valéncia i Alacant, en un convit oferit per la Diputació i Ajuntament de Castelló, es descobrix una placa commemorativa en honor de Joan Cardona Vives.
1910 09 04 En Vilarreal, i en memòria de l'insigne guitarriste Francisco Tárrega, es celebra una missa i una velada musical, dedicant-li una artística placa de marbre blanc en el bust de l'artiste i una inscripció.
1911 02 02 Un gran temporal de Llevant destrossà l'escullera de Castelló, en una extensió de cinquanta metros, tombant ademés una grua de vinticinc tonellades de pes. Desaparegueren engolides per les ones, gran cantitat de caixes de taronja que estaven preparades per al transport.
1912 05 27 S'incendia en Vilarreal el cine mentres s'estava passant una película, ocasionant xixantacinc morts, i prop a doscents ferits.
1917 05 14 Procedents de Torreblanca arribaren a Valéncia els tripulants del vapor Zanoni, que havia segut atacat i afonat per un submarí alemà en aquelles aigües. En l'atac resultà mort el maquiniste del barco.
1918 11 17 En el cine la Pau de Castelló, mentres es proyectava la película “Los huérfanos de Nuestra Señora”, es produí una falsa alarma d'incendi, a resultes de la qual moriren vintiú chiquets i el soldat de Benicàssim Pasqual Ercoin.
1922 07 20 Es constituïx oficialment el “Club Deportiu Castelló”, en la fusió del “Cervantes” i el “Castalia”.
1924 02 14 En el Teatre Principal de Castelló debuta la “Penya Teatral”, en les intervencions de Rosita Ruiz, Marcelo Martín, Teresa Gómez, Carmen Requena, i José Felip.
1925 05 30 S'inaugura el pantà de Maria Cristina pel General Primo de Ribera, president del Directori Militar, el qual arribà a Castelló en el barco de guerra “Mendez Nuñez”, en el fi de resoldre el greu problema d'abastir d'aigua depurada a la població.
1925 12 30 Baix els auspicis de la Diputació Provincial es crea una Escola de Ceràmica en Onda. Fundada a instàncies de don Constantí Emo Gibertó, i tenint per objecte l'estudi pràctic de la ceràmica, s'instala en un local de l'antic carrer de Sant Elies.
1930 06 26 Don Pedro Lizandra, farmacèutic de Burriana, es fa càrrec de la Presidència del Colege de Farmacèutics de Castelló, en substitució de Don Ernest Soler Breva, el qual l'havia presidit des de 1924.
1933 01 25 L'Ajuntament de Castelló pren l'acort de dictaminar favorablement l'instància presentada per Don Emilio Pérez Navarro, en referència a l'instalació d'una emissora de radiodifusió en la ciutat. Trenta dies més tart, la Direcció General de Telecomunicacions otorga concessió per a l'instalació demanada, senyalant-li com a Indicatiu Oficial, el de EAJ 14.
1933 03 17 S'inaugura el nou aeroport de Castelló en l'arribada del primer avió, un “sesquiplano 23-44”, pilotat pel senyor Linaza; en acabant arribà una avioneta civil pilotada per don Pedro Carballo de Amposta. Degut a un canvi en el temps es tingué que suspendre una prova de velocitat prevista entre Manises-Castelló-Manises.
1933 09 07 S'inaugura oficialment l'emissora EAJ 14, Radio Castelló, despuix d'estar emetent en proves des del mes de juny. Presidiren l'acte l'alcalde Don Manuel Peláez, i el senyor Selma Roig, President de la Comissió Gestora de la Diputació.
1936 07 24 En l'incendi provocat de l'iglésia de Santa Maria de Castelló, el corneta de bombers Vicent Fortanet Balaguer, salvà del foc l'image de la Verge de Lidon, i uns atres objectes religiosos.
1941 05 02 El C.D. Castelló, derrotant en el camp de Chamartín al Saragossa per tres gols a dos, conseguix l'ascens a primera divisió. L'èxit propicià la construcció del nou estadi del Castalia.
1950 01 10 A la edat de 89 anys, mor Àgueda Urban Fernàndez, popular castanyera de la “Porta del Sol” de Castelló. Setantadós anys abans, formant parella en José Ripollés, fon seleccionada per a ballar el Bolero en el Palau Real de Madrit davant del Rei. En motiu de la seua actuació, el rei li concedí l'únic privilegi que demanà: obtindre de per vida llicència per a tindre un lloc de castanyes, exent de pagament d'imposts.
1957 11 09 Pilar Prades Santamaria, natural de Bejís, acusada d'enverinadora, és condenada a morir en el garrot vil, per l'enverinament de la dòna per a que treballava, en el número 7, del carrer Isabel la Catòlica de Valéncia, i a vint anys de reclusió major per cadascú dels intents d'enverinament frustrat de donya Carme i Amèlia.
1959 11 15 L'ajuntament de Castelló dictamina que no hi hagen més cortejos fúnebres pels carrers de la ciutat, despedint-se el dol a partir d'ara en la parròquia a on s'haja celebrat el funeral.
1960 07 24 Es constituïx la Diòcesis de Sogorp-Castelló, fent entrada el primer Bisbe, Doctor Pont i Gol, en la capital de la Plana.
1961 10 27 Funcionen per primera vegada en Castelló, els semàfors per a regular el trànsit, acabats d'instalar en el lloc conegut com “els quatre cantons”.
1972 07 16 S'inaugura en Burriana el Club Nàutic, el qual fon construït en el temps recort de quatre mesos.
1975 06 12 Mor en accident de trànsit el que fon ministre castellonenc i Fill Predilecte de la Ciutat, don Fernando Herrero Tejedor.
1987 02 17 El cicliste de Vilarreal, Vicent Mata, de 23 anys, morí en ser atropellat per un coche en el VII Trofeu Lluís Puig, disputat en Benidorm dos dies abans. L'accident ocorregué en la carretera A-150, a l'eixida de Callosa d'En Sarrià.
1992 12 08 Junt a l'ermita castellonenca de La Magdalena es produí un gran incendi que arrasà gran part del Desert de Les Palmes, estenent-se pels térmens de Cabanes i Borriol. A causa del foc foren evacuades persones de quatre urbanisacions, entre les que es veren afectats els flares del convent de Carmelites Descalços i les monges d'un centre d'espiritualitat.
2003 03 07 En un acte celebrat en els salons de la Llonja de Valéncia, ingressa com Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, l'insigne castellonenc d'Artana, don Josep Maria Guinot i Galan.
2007 10 09 En Burriana, de la mà de Lluïs Gómez, Josep Vicent Guillot, i Juanlu Musoles, es funda Edicions Mosseguello; una empresa dedicada a defendre i donar varietat al mercat editorial en valencià, utilisant en totes les obres les Normes d'El Puig, o normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
2009 01 25 Un fort vendaval que alcançà els cent vint quilómetros per hora en Catí, comarca dels Ports, arrasaren numeroses cobertes i sostres de cases. L'incident més espectacular ocorregué en Castellfort, quan el vent arrancà el trespol de la piscina.
2013 12 02 En Castelló es porta a cap l'inauguració del monument erigit a Cardona Vives, en la plaça del seu nom, segons reproducció de l'original del escultor Joan Adsuara, patrocinat per l'Ajuntament de la Ciutat.
Antoni Ruiz Negre es Dramaturc