INTELIGIBILITAT i llengües
Des de la romanistica internacional, passant pels seus vicaris en la Terra, facultats de filologia, llingüistes i experts varis, sempre han estat mallant (mallant-nos) que una prova evident de que dos varietats son la mateixa llengua es que els parlants d’elles s’entenen.
Aço ha segut cert i verdader aplicat al ‘valencià’ i al ‘catala’, pero no ho ha segut per al ‘catala’ i ‘algunes varietats occitaniques’ (centre i sur de França). En un articul publicat en 1934, ya s’encarregaren els principals dirigents del catalanisme (en Pompeu Fabra al cap) de deixar clar que no existia tal fenomen i que de les similituts no es desprenia cap identitat cultural. Si, els mateixos, o casi, que nos dien que tenim un idioma i cultura... comunes... i per aço es evident que som ‘uns’.