Des de fa sigles que estem aci: fenicis, romans, cartaginesos, etc., tots disposts a acollir en simpatia i interessos economics als nous pobles que aplegaven des de la Mediterranea; mar compartida per tots, pero que te en la nostra historia una singular importancia. Se nos ha acusat de fenicis per molts motius, i mai se pensa en la part positiva d'eixa herencia: per aci passaven tots, se quedaven i nos enriquien com a poble.

Poques voltes nos hem rebelat, a pesar de que encara perdura en la memoria l’esperit de Vinatea per enfrontar-se al rei Alfonso IV i no permetre un contrafur –la desmembracio del Regne de Valéncia–. Ara, no obstant, el fugat en el maleter d'un coche oficial cap a una mansio de Waterloo o un castella qualsevol, en un llinage tan digne com “Sánchez”, ni tan sols nos miren a la cara, som “bons chics”; callats, alegres, preocupats per Espanya, en general, i casi res per Valéncia, en particular, i poc disposts a la gresca, a no ser que esta siga per un us excessiu de l’aigua d'una sequia, en el qual cas tambe apleguem a un acort que complim. Per a ilustrar est extrem tenim el Tribunal de les Aigües, que data de l'any 960, el mes antic en el mon i en el que en una apreto de mans s'arreglava, i se seguix arreglant, el futur immediat de les set sequies i els mils d'agricultors que depenen d'elles.

Des de fa sigles, i encara ara, el poble valencià sap eixir avant a pesar dels chantages de tots els governs que hem tingut al front, o lo que se nos aveïna en els Puigdemont-Sánchez en certa dignitat. ¡Qué curios que sempre nos tingam que debatre entre Castella (ara Madrit) i Catalunya! Front a l’apreto de mans al que estem acostumats els valencians davant de tots, les conversacions obscures i diletants dels Puigdemont-Sánchez que nos afecten a tots els espanyols (el restant) i nos concernixen a tots els valencians, seguim en silenci i confiats.

I, bo, com sempre, somriem a uns i ad atres; segons toque govern “progressiste” (me perdonaran l'ironia) o de dretes (de tapaet). I, desgraciadament, tot apunta a que, una volta mes, serem la moneda de canvi per a sustentar la seua indignitat.

Pero, clar, potser ara toque una segona Batalla de Valéncia; deixem-la en una lluita civilisada per qüestions tals com la finançacio autonomica, el Dret Civil Valencià, l'ampliacio del Port de Valéncia que vol eliminar ERC en el plau i consentiment de Compromís –i inclus demolir l'obra ya efectuada valorada en 203 millons–, per a major gloria del port de Barcelona, o que se reconega, com fa el nostre Estatut d'Autonomia, l'existencia d'una llengua com la valenciana, que tingue el seu sigle d'or (dels primers d'Europa) i que hui no solament es obviada pel govern en tots els forums, incomplint la Constitucio, sino pels mijos afins i inclus pels tertulians que se declaren constitucionalistes pero, ¡quína casualitat!, ho son de forma selectiva.

I aci seguim callats, esperançats en l'idea de que, per fi, hi haja algun grup politic que, mes alla de les queixes i declaracions als mijos de comunicacio, abandere un moviment tranquil, pero increbantable i segur, que complixca, esta volta sí, en les seues promeses electorals (per les que han segut elegits, que no se'ls oblide) i que, entre unes atres qüestions, homologue els tituls de llengua valenciana en Normes d’El Puig (primera normativa oficial en la que se redactà l’Estatut); no aprove llibres de text que atenten contra la nostra identitat; i no subvencione entitats que contradiguen la personalitat valenciana.

Els valencians, en general, som “bon chics”, pero cansats de confiar en aquells que diuen defendre-nos i nos utilisen com un pagare sense tindre en conte que ells no son els propietaris del conte corrent.

Este 9 d’Octubre s'obri a l'esperança de recuperar una dignitat que mai nos ha faltat, pero que molts han intentat llevar-nos-la o despreciar-la. El ser i sentir-se valencià es un orgull; un valor afegit. No som mes que ningu, pero per molt que s'encaboten, tampoc menys. Solament falta creure-nos-ho i la voluntat politica per a dur les nostres aspiracions a bon port. Som bon chics, pero no tant.

Image: Cecas, Cecas, www.tesorillo.com, Cecas, La tribuna de Toledo, Numismatica Ventippo, Numisdata.org y Colnect.