Aço es com una droga. Ahi tenim a la ministra d’Economia i Facenda, María Jesús Montero, fent-se un embolic conceptual, mental i nominal en la ‘singularitat de Catalunya’. Ella ya explicà que el pacte PSC-ERC no era ni una quota ni un concert, era un finançament singular. D’aci no ha eixit ni en la compareixença en el Senat (4-9-2024).

En acabant de comparar-lo en la situacio que tenen Canaries i Balears ¡¿l’insularitat?! ha aclarit que lo acordat es: “desarrollar de manera efectiva el autogobierno en el marco de la Constitución y de la Ley de Financiación de las CCAA (Lofca)” preservant: “la singularidad, la capacidad de mayor autogobierno, la solidaridad y la igualdad de todos los españoles vivan donde vivan" (elmundo.es 4-9-2024, edicio digital). Estava mentint i ho sabia.

Poca llum mes alla de la disputa nominal, ¿cóm s’implementarà la participacio?, ¿cóm afectarà als diners que reben les autonomies de regim comu?, ¿cóm es determinarà la solidaritat? ERC afirma que es un concert, opinio compartida pel representant de l’UE en l’exterior Josep Borrell, que assegurà que lo acordat entre PSC i ERC es un concert economic en puritat tecnica.

A tot aço, el document –¿secret?– o es molt ambigu o els firmants son uns mentirosos i estan dient lo que no està escrit. Es impossible tanta ‘interpretacio’ divergent si la lletra del pacte fora clara.

Com una part de la disputa es mes-que-nominal, aprofite i constate que estes polemiques son mes freqüents de lo que alguns voldrien, casi diaries. Haurem de fer memoria als que sempre nos han acusat de ‘nominalisme’ i de discutir sobre el sexe des angels per preferir, en rao, la denominacio llengua valenciana o idioma valencià per a identificar lo que parlem distint al castella.

Pareix que per a ERC es molt important el nom, la suficiencia economica per a Catalunya, separada del sistema comu, perque es lo que han de vendre. Aixina es comprensible, va per als nostres critics, que no es indistint si a la nostra parla li diém ‘catala-valencià’, ‘valencià-catala’, ‘catala’ o ‘valencià’. Provablement es un debat tant de concepte com de contengut i si ERC ho considera important, important es per a mi el nom de la llengua. Es pura analogia.

Si estiguerem davant d’una simple disputa d’etiquetes, ¿creuen que portariem tant de temps parlant de norres? No, darrere del nom hi ha unes conseqüencies, en este cas monetaries-politiques, i en el nostre identitaries.

Yo sempre he defes que els noms son importants i he escrit sobre la qüestio (Fontelles 2023a: 77-107, Fontelles 2024). I de mostra quan Manuel Sanchis Guarner es negà a que l’agregaduria creada pel Ministeri d’Educacio en 1975 es diguera de ‘llengua i cultura valencianes’ com volia el ministeri (i es quedà en ‘llingüistica valenciana’). I el maxim exponent el tenim en la sucursal de l’IEC aci, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que no especifíca de quína es tracta (hi ha mes casos d’ocultacio, Fontelles 2023b: 191-193). El sentit comu aconsellava Academia de la Llengua Valenciana, pero aço els feya oix als catalanistes locals... no fora que a la curta o a la llarga apareguera l’objecte indesijat de tant de mencionar-lo: una ‘llengua valenciana’.

Ara, per a aquetar als discols socialistes i crear conflicte en el PP, el president Sánchez ha anunciat que va a amollar mes qüerns per a tots... No es tracta de repartir mes diners, es tracta de reformar el sistema, caduc des de fa deu anys, i que es treballe conjuntament (el bilateralisme deriva del centralisme, mentres que el multilateralisme es la practica federal).

Esta singularisacio (vinculada en el fondo al supremacisme i la superioritat d’alguns, com ya ocorre en vascs i navarresos) ha creat ya un problema en Compromís, en les dos animes identitaries (una mes catalanista i una mes ‘valencianista’), una s’aconformaria en aumentar l’inversio estatal mentres que l’atra preferiria tindre tambe la ‘singularitat’ (eldiario.es 3-9-2024, edicio digital).

En el PSOE autonomic no hi ha problema, acachen el cap i a continuar vivint, de ministra o de lo que siga. Criticaren a Vox perque el trencament del pacte en el PP es decidi des de Madrit i per interessos de Madrit i ara estos accepten sense dir mu lo que li interessa a Madrit i a Catalunya. En cap de cas han mirat lo que interessa als valencians. I el president Mazón nadant entre tres aigües (necessita la condonacio del deute, preferiria la singularitat, pero acata lo que diu Madrit tambe). ¡Mal esvaro de la presidenta de Madrit-Espanya-Madrit Isabel Díaz Ayuso fent de presidenta del PP! Ya escrigui que el model madrileny no es exportable a la periferia.

Per cert, que ningu s’enganye, el preu de Junts per a continuar fent la punyeta a l’estat (al govern de coalicio PSOE-Sumar, o lo que quede) es el referendum, perque ells no poden ser menys que ERC, que ha obtengut la clau de la caixa.

El PP no te relat ‘financer’ mes enlla de l’oposicio al govern (reunio ‘baronil’ 6-9-2024) i el PSOE l’ha perdut entre els descarnats interessos del poder (¡Un nou paradigma!, Cristina Narbona dixit). Sumar s’ha diluit i Vox, lo que mane Díaz Ayuso.

………………………………………………………………………………………
FONTELLES, Antoni (2023a), «Un mon de noms. Un mon de conflictes», en Paraula d’Oc, num. 22, Valencia, Centre Internacional de Recerca i Documentació Científica. Associació d’Occitanòfils Valencians, pp. 77-107.

––– (2023b), ¿Cóm (mos) escriuen l’historia? Informacio i desinformacio en Operació AVL. El pacte lingüístic dels valencians, Valencia, Institut d’Estudis Valencians

––– (2024), L’idioma valencià. Una solucio pragmatica, Valencia, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana.

Imagens: diariodeavila.es, termcat.cat.