La cohesio territorial del Regne de Valencia ABANS DE LES TAIFES (I)

L’organisacio territorial de l’Espanya musulmana previa a la descomposicio del califat de Cordova, partia de l’existencia de circumscripcions territorials i administratives denominades “cores” (kura). La cora, existent en l’orient musulma, fon adoptada a partir de l’any 752. Pero si en l’orient musulma, la ciutat depen de la cora, en l’Espanya musulmana, la provincia depen d’una ciutat mare o capital de la cora que es convertix en ciutat-provincia o ciutat-territori (balad). Existix una persistent coincidencia en que si la ciutat (mudun), era capital d’una diocesis, se li dia “madina”. Joaquín Vallvé, en la p. 183 de “La división territorial de la España musulmana” diu que: “…el “sahib al-madina” equivale al “comes civitatis” visigodo y el “qa’id al-kura” equivale al “dux provinciae”. De cada ciutat, depenia un alfoç (hawz) i una regio o distrit agricola (iqlim, amar o nazar) en els quals hi havia o podia haver un o mes castells (husun), alqueries (qurà) y poblats (buldan). (p.24 de “El Muyam al-Buldam de Yaqut” de Gamal Abd al-Karim).

2

Comprovem l’importancia de la ciutat-provincia quan Al-Razi escriu: “E Valencia ha muy grandes terminos e buenas villas que la obedecen, e las bondades de los que en ella moran son muchas”. Ibn Hayyan parla “los alfoces de Valencia” (p 148 de la “Crónica del califa Abdarrahman III an-Nasir entre los años 912 y 942”), en la qual situa la encara no identificada ciutat de al-Askar.

3

Hi hague una epoca en que Valencia era el nom del territori valencià, i a Valencia ciutat se li nomenava “Madinat al-Turab”. Vejam-ho: En la “Série arabe” de la “Collection Unesco d’oeuvres représentatives”, es troba la “Configuration de la Terre” de Ibn Hawkal. Conté la cartografia que feu Hawkal en acabant de la seua visita a Espanya l’any 948. En la part de la mar Mediterranea vegem que les ciutats son representades en un requadro. Trobem en el nº 226 “Madinat al-Turab” (ciutat de Valencia) i en el nº 236, “Xativa”. Fora dels requadros es representen pobles o territoris. Escriu Hawkal: “Dans la partie droite du continent superieur, on lit près de la mer: (214) Basques, (215) France, (216) Rome (217) le pays des Ghalidjashkash (Galicia), et, à gauche de ce texte, sur le litoral: (218) Al Djazira, (219) Valence…” Fora tambe de requadro trobem “(225) le district de Tudmir”. L’interpretacio dels catalanistes del nom de “Madinat al-Turab” per a la ciutat de Valencia, es com tot lo que diuen, desficaciada i per a variar destructiva. Ho deixarém, de moment, perque l’objecte del present treball es la cora de Valencia o territori valencià.

4

Per a escomençar, vejam que es trobava entre Tortosa i Tudmir. Probablement una de les fonts mes antigues siga el “Kitab al-buldan” (“Llibre dels paisos”) de Al-Ya’Qubi (? -897). Segons traduccio de Guichard, que retraduixc al valencià (Afers nº 7. Vol IV), diu: “Es va de Tortosa, dirigint-se a l’oest, cap a una terra nomenada Valencia, (balad yuqal la-hu Balansiya) vasta i bella terra on s’han establit tribus berebers que no han reconegut l’autoritat dels Banu Umayya (dels Omeyes). Eixos berebers posseixen un gran riu en la regio nomenada al Saqr (Xuquer). Des d’alli retrobem el pais de Tudmir pel qual hem escomençat”. Vegem que Valencia fita al nort en Tortosa i al sur en Tudmir. La “Crónica del moro Rasis”, ho confirma: “Parte el termino de Valencia con el de TudemirParte el termino de Tortosa con el de Valencia.

I ara, anem a intentar concretar alguns llimits de la “ terra nomenada Valencia ”

5

Respecte del llimit en Tortosa, Al-Qazwini en “ Atar al-Bilad ” escriu : “Tortosa es una ciudad andalusi antigua situada cerca de Valencia, sobre el rio Ebro…” Es clara la referencia a Valencia com a territori i a Tortosa com a ciutat. Fátima Roldan, autora de “El oriente de al-Andalus”, diu que esta mateixa descripcio, es repetida en numerosos testimonis. El llimit no varià sustancialment en el temps i devia trobar-se en l’Ebre o en lloc similar a l’actual.

6

Per l’oest, Ibn al-Atir (1160-1233), en la seua obra “Al-Kamel fit-Tarij” (L’historia perfecta), nos conta que l’any 781/782 tingué lloc una guerra entre els “berebers de Valenciai “els de Santaver”. (“Els berbers de Valencia”. Afers nº 7. Vol IV). Santaver, arabisacio de l’antiga “Caeltiberiae” i que incloïa part de les provincies actuals de Terol i Conca, fitava per l’oest en Valencia. Comprovem com els ibers valencians, fitaven en els celtibers. Dos pobles, dos cultures. Concretant alguna referencia, en la p.268 de la “Crónica del califa Abdarrahman III an-Nasir entre los años 912 y 942” (al Muqtabis V), consta el trayecte d’ Abdarrahman, en la “Campanya de Saragossa”. Llegim : “En esta expedición, la ruta de an-Nasir paso de Córdoba a Mamluha…y desde allí a Bazalote, en la cora de Tudmir, a Chinchilla, a Qantarat Turrus, en el Júcar; ya en la cora de Valencia, a la Torre de Caudete, a al-Batha cerca de al-Mary…” Vegem com Caudet i “ al-Batha ” es troben en la cora de Valencia. “ Al-Batha ” es el toponim arap d’una antiga poblacio ubicada en la falda de “el Molón”, en el terme de Camporrobles, en la comarca d’Utiel-Requena, separant Valencia de Conca i Albacete.

Mes al sur, en contacte en l’actual provincia d’Alacant i Murcia, per “Una descripción anónima de al-Andalus”, sabem que: “En al-Andalus hay cuarenta ríos; de ellos los más importantes y principales son seis: El primero es el de Córdoba, llamado Betis, que nace en las montañas de la ciudad de Segura, por la parte que da a Valencia. En ese mismo lugar nace también el río de Murcia, que corre hacia el este, pasa por Murcia y Orihuela…” I sent que “Betis” era el nom romà del Guadalquivir, sabent que “la ciudad de Segura” es Murcia, i que els naiximents del riu Segura i el del conjunt Guadalquivir-Guadiana menor, es troba en el massiç de montanyes que formen les serres d’Alcaraz, Cazorla, Segura, Castril y La Sagra, resulta que eixe massiç, fitava en Valencia.

7

Respecte de la pertenencia a la cora de Valencia de ciutats importants durant el periodo musulma, mes a la costa, tenim per eixemple que en la p. 182, de la “Crónica del califa Abdarrahman III an-Nasir entre los años 912 y 942” (al Muqtabis V), referent a l’any 924, en motiu de la “Campanya de Pamplona”, Ibn Hayyan, escriu: Luego se conquistó al asalto Alcira del Júcar, en la cora de Valencia, y fortalezas subordinadas, siendo allí rendidos los rebeldes Banu Ibn Abi Yawsan… ”. En la p. 189, any 929, llegim : “En este año cayeron Játiva y la fortaleza de Sagunto y sus dependencias, en la cora de Valencia… ”.

Pero sense dubte, el llimit mes problematic i que patí mes variacions historicament fon el llimit sur en la cora de Tudmir. Pensant que Tudmir podria ser el territori governat pel comte visigot Teodomir, que en motiu de l’invasio musulmana, pactà les condicions de capitulacio en ‘Abd al-‘Aziz, l’any 713, es interessant estudiar les ciutats que es citen en el pacte. I hem de saber, que existixen distintes versions del pacte. En arabic tenim les de al-Himyarî, al-’Udrî, al-Garnâtî, Ibn Adarí… Entre totes elles es citen les següents ciutats valencianes : Uryula [Oriola], Lakant (Alacant), Villena, i Ello (¿Elda ?), Ilš (Elig), Baltana/B.n.tî-la (¿Valencia?). La Crónica de 1344, que “ traduix” l’Historia de ar-Râzî, cita Oriola, Alacant i Valencia. Sobre l’identificacio de Baltana/ Balantala/ Batanala en Valencia, Joaquín Vallvé, en “La división territorial de la España musulmana” diu que: “… se ha escrito mucho, pero me parece concluyente la opinión de Simonet al identificarla con Valencia. Se basa en un códice mozárabe de 1049, donde la sede episcopal de Valencia aparece designada con el nombre de Balansiyat Tudmir, o sea Valencia de Tudmir, que traduce la suscripción del concilio IV de Toledo: Ecclesiae Valentinae Episcopus. Parece que Balantala o Balantana es una transcripción pura y simple de (Sedes) Valentina. Es despendria, que Valencia podria haver segut governada pel comte visigot Teodomir. Tambe extrauriem la conclusio de que la cora de Tudmir seria nomes una part del territori que hauria segut governat per Teodomir, no aprofitant este criteri per a determinar els llimits de la cora de Valencia en la de Tudmir.

Es necesari un atre articul per a concretar el tema.

  • Agusti Galbis Cordova es Arquitecte.