Octubre

Antoni Fontelles el Jue, 08/10/2020 - 19:08
1

Sense dubte el reconeixem com l’octau (< octobris < octo), que procedix de l’epoca de Romul, pero sabem que es el decim. Esta chicoteta disfuncio entre el significat i l’ordinalitat actual tambe la patiren el romans, pel mateix motiu que nosatres, pero ya nos hem aveat.

Es un mes de canvis, en lo meteorologic i en la vida quotidiana, i opine que està ben resumit per este refra: en pluja i vent, l’octubre entra content (MC) (1) (2).

Tenim ben present este mes perque el dia 9 celebrem la conquista de Valencia pel rei Jaume I en 1238, es la nostra festa nacional. No obstant, octubre es especialment temut en el Regne de Valencia per les gotes fredes (les riuades), un fenomen atmosferic que tambe pot apareixer en setembre i mes rarament en novembre: trons d’octubre, perill de diluvi (MC), encara que tambe te la part positiva: pluja d’octubre, ni una gota perduda (MC).

Lo dit, s’oloren els canvis perque se’n va l’estiu i s’acosta l’hivern: octubre octubret s’endu la calor i porta el fret (MC), en octubre, del foc ni massa llunt ni massa prop (JB2), quan en octubre es fa fosc, busca l’abric del foc (JB2). Esta baixada de les temperatures, mes acusada en les zones interiors i de montanya, servia per a netejar de plagues plantes i arbres: octubre fret mata el cuquet (MC), octubre fresquet mata el cuquet (JA), i per a lliurar-nos d’insectes: quan l’octubre ha finit, mor la mosca i el mosquit (MC). Per desgracia, conseqüencia del canvi climatic i del calfament global, no en la cantitat de l’estiu, mosques i mosquits se salven en moltes zones (3).

En la vida rural representa el final d’algunes faenes lligades a setembre: per Sant Lluc (18 octubre), mataras el porc i duras la verema al cup (EA). I l’anunci de l’epoca de plantar: per Sant Lluc, sembra molt i eixut (EA), per Sant Simo (28 octubre), sembra el llaurador (JA), –variant: per Sant Simo, sembre el bon llaurador (EA)–, el bon favar se planta la semana del Pilar (12 octubre) (JC2), per la Mare de Deu del Pilar, faves a sembrar (JB2) (MC), si vols tindre un bon favar, planta pel Pilar (JB2).

Pero no es lo unic que podem fer en este mes, perque si es combinen pluja, sol i no massa fret, podrem anar a arreplegar els primers rovellons per les nostres montanyes i boscs: si en octubre plou, el rovello mou (JB2), –variant: si a l’octubre plou, el rovello es mou (MC), octubre mullat, solejat i fret, fa eixir el bolet (MC) (4).

I les activitats es completen en la cacera: per Sant Francesc (d’Asis, 4 octubre), pren el reclam i ves, i si torts no [n’] agarres no tornes mes (JB2), –alternatives: a Sant Francesc, pren el reclam i ves, si torts no [n’] agarres, no tornes mes (JM1) (JM3), a Sant Francesc, pren el reclam i ves, i si no n’agarres no tornes mes (falta l’objecte, encara que està pronominalisat) (EA), per Sant Francesc, agarra el reclam i ves (falta l’objecte i està incomplet) (PE)–.

I ara, a esperar novembre.

 

………………………………………………………………………
NOTES:

1. El DCVB atribuix el refra: octubre el vanitos cobrix set llunes enganyos a Joaquim Marti (Tipos y modismes, vol II, p. 273); pensi que era un error perque no l’havia pogut comprovar, el problema ve de que yo tinc els facsimils de la primera edicio de 1908, en tres volums, i la referida pel diccionari es una segona edicio de 1912 (primera part) i 1918 (segona part), prou mes extensos que els primitius.

2. No crec que siguen bons o nostres: lluna d’octubre, set descobrix (JB2) (per l’estranya rima i perque pot ser una ‘mala copia’ del catala: lluna d’octubre, set ne descubre), quan octubre està a lo fi, Tots Sants son aci (EA) (per l’estructura sintactica).

3. Tambe se lliuren moltes de les plagues d’acars, el poc de fret tampoc acaba en la miseria de les figueres, p. e., ni en les multiples classes de polls (parasits) que afecten els fruiters.

4. El refra original diu ‘assolellat’ que yo he restituit per ‘solejat’ perque no me la crec. Esta es la forma general del valencià, mentres que l’atra es importada. El CIVAL nomes du alguna (una) documentacio antiga del primitiu ‘solell’ en Jaume I; ‘assolellat’ (i tambe ‘assoleiat’) es moderna i usada per tota la ‘catalanor’ de principis de sigle XX; ‘assolejat’ es d’us modern i escassissim, mentres que ‘solejat’ te alguna documentacio antiga (s. XVI), pero la moderna es prou abundant.

5. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.

6. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Antoni Fontelles (AF), Paco Esteve (PE), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3) (des d’este mes pot apareixer esta referencia que correspon a: 1909, Vocabulario valenciano-castellano en secciones, Valencia, Imprenta de Antonio López), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).

 

Image: Enric Calvo

www.inev.org

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.

 

flecha arriba