Revisionisme i memoria

1

Les protestes en Estats Units –viralisades en tot lo mon– per l’extrema violencia policial contra els afroamericans (eixecutats per nimietats o sense motiu), ha derivat en un revisionisme de molts personages que practicaren o favoriren l’esclavisme.

Portada de la prensa, visual i escrita, han segut les pintades o el llançament al fondo de la mar d’estatues de figures historiques. Dic be, historiques.

Hi ha excessos, si. No te massa sentit decapitar o derrocar imagens de Cristofol Colon, els Reis Catolics, fra Junípero Serra, Jaume I o Francesc de Vinatea (que algu qüestionà per la seua vida personal i que casi segur perdra son lloc en la plaça de l’Ajuntament de Valencia... per la remodelacio). No es menys cert que reis ilustrats com Carles III tenien esclaus... pero estem parlant de l’edat mija i moderna i no hem d’oblidar que eren monarques absolutistes. ¿Hauriem de desmontar tots els monuments que commemoren victories guerreres?, que, sense dubte, comportaven una agressio als drets de les persones...

No es pot exigir resarciment a Espanya per les matances i morts d’indigenes americans en la conquista del nou territori. Era lo que hi havia. Tambe expulsarem als jueus i als moriscs... i guerrejarem entre nosatres. Estos episodis han ocorregut en la major part dels actuals països: França, Regne Unit, Russia, Australia, Estats Units... o els antics: Imperi Turc, Imperi Assiri, Imperi Romà, Imperi Asteca...

No podem jujar a Amenofis IV ni a Atila ni a Dioclecia ni a Al-Hakem II ni a molts pontifexs, mes militars que papes, perque tractaven a les persones com a simples objectes. Aristotil opinava que era un fenomen natural. I hui en dia encara hi ha ‘esclavitut’ laboral, majors i chiquets, encara que no es denomine aixina.

Estime que es anacronic aplicar la perspectiva actual, la mirada del sigle XX o XXI, a fets antics que en son moment eren ‘normals’ i ‘habituals’, cosa que no lleva per a que es denuncie la situacio des del punt de vista huma i social.

Ya dic, estes extrallimitacions no poden fer-nos oblidar que hi ha episodis recents (i es dificil dellimitar ‘recent’) que mereixen la reprovacio social i aixina han de ser tractats.

Un eixemple proxim i que encara pot horrorisar a molta gent es la crueltat eixercida per Belgica en l’actual Republica Democratica del Congo. Recentment el monarca Felip I ha reconegut la violencia aplicada contra la poblacio congolenya durant el regnat de Lleopolt II (EFE, 30-6-2020).

En la Conferencia de Berlin (1885), el Congo es converti en propietat del sobera que el va administrar fins a 1908 quan passà a ser colonia de l’estat i no personal. Llavors tenía el nom d’Estat Independent del Congo, fins l’emancipacio (1960).

Encara que es discutix la cantitat, entre cinc i deu millons moriren pel regim de terror que aplicà Lleopolt II als natius en l’expotacio dels recursos naturals del païs, en regim d’esclavitut. Els castics mes comuns eren la mutilacio de les mans i els assessinats.

Certament, les estatues d’este rei han segut victimes d’actes vandalics... pero ell fon infinitament mes inhuma quan l’esclavitut estava en vies de ser abolida.

Hi ha revisions epistemiques i socials que s’han de fer, pero no soc partidari dels atres ‘revisionismes’ que pretenen blanquejar crims actuals contra l’humanitat com la catastrofe mundial que provocà el regim nazi d’Hitler, l’actual ocupacio paulatina d’Israel dels terriotoris palestins, el genocidi armeni pels otomans, el regim dictatorial i terrorific chinenc de Mao i la Colla dels Quatre, o les dictadures contemporanees en Argentina (Jorge Videla) o Chile (Augusto Pinochet).

Acceptar que esta ona ‘revisionista’ de l’historia es extemporanea no lleva per a reconeixer que la causa, l’abus sistematic de la força per part de la policia nortamericana contra els afroamericans, es justa i denunciable i que no n’hi ha paliatius per ad esta violencia extrema (independement de que el seu president, Donald Trump, la justifique o li done ales).

Acceptar tot aço no implica que estiga a favor de la desmemoria i de l’ocultacio. Memoria vol dir ‘recordar’, ‘tindre present’, ‘traure de l’oblit’, per a que les generacions actuals coneguen que hi ha temps passats que no poden estar en el caixo dels recorts, perque alguns opinen que aventar-los dividix a la societat. No. Saber que el poder dels reis i nobles era absolut sobre la vida dels subdits, durant centuries, i explicar-ho no es revisionisme es justicia, es informacio, es coneiximent. Pero d’ahi no hi ha mes que rascar.

D’a on hem de rascar es dels fets mes proxims, que encara estan en la ment de les generacions majors i de molts pobles que les estan vivint, per a eliminar les causes i que no es repetixquen. Per aço molts valencianistes volem saber i coneixer el passat proxim, mentres que uns atres preferixen tapar-ho tot.

Memoria si, tota; revisionisme, blanquejament i oblit no, mai.

 

www.inev.org

Imagens: espacio140.blogspot.com

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.