De tant en tant, des del paradigma catalaniste nos sorprenen en algun descobriment idiomatic. Haurien de llegir un poc mes.

Fa dies, la llicenciada en Filologia Catalana i doctora en llenguages inclusius, Immaculada Navarro Tomás, nos comentava una de les pardalades de la primera ministra d’Italia, Giorgia Meloni: “Sono una dona, sono mare, sono italiana, sono cristiana”, pero “sono il presidente”, “sono il primo ministro”, “i refusava la declinació en femení”. (Levante-EMV 6-6-2024: 3).

Criticava l’extensio del masculi per a homens i dones en carrecs i ocupacions, quan la llengua i casi tots els parlants senyalen la diferencia, excepte els mes trompellots com el senyor Meloni i simpatisants d’extrema dreta. Este comportament se dona especialment en l‘esfera femenina, per autoodi. No cal anar tant llunt. La persona que ocupa la presidencia de les Corts Valencianes, de Vox, tambe es diu ‘la presidente’ i a les diputades les menciona com ‘la diputado’, en clara oposicio gramatical a la norma castellana, la de la RAE. Ya ho vaig censurar aci en un atre articul. Pero yo sempre vaig un poc mes llunt. Lo que la tecnica Navarro ha vist en Meloni no ho veu en el camp propi, el seu, el del paradigma catalani

Ya en temps passats, els Criteris lingüístics (1995) de la Generalitat Valenciana, obra dirigida per Josep Lacreu, tractaven com a invariable el sufix agentiu -ista: “el periodista / la periodista” (p. 21). Pero en la mateixa obra s’admetia la variacio en el sufix -atre: “el pediatre / la pediatra” (p.22). Me pareix be esta segona formula, pero respecte a la primera tinc de dir alguna cosa.

Identica doctrina gramatical s’arreplega en els Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat (2016: 27, 29) de la desapareguda Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, un document que per la seua ocupacio necessariament havia de coneixer.

I es el seu paradigma idiomatic, des de la cupula de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el que ha eliminat de forma practicament total esta alternança. Es el seu paradigma, el que suponc que defen i practíca, el que fa obligatori “pediatre / pediatra”, pero margina que certs substantius i adjectius senyalen el genero per la marca -iste / -ista, ara es opcional “poden adoptar” (Gramàtica normativa valenciana 2006: 96). I en lletra mes menuda, de puça, explica que esta alternança masculi i femeni ve ya del sigle XV. Una informacio que no crec que li calga recordar a una filologa i experta en llenguage. I sap per qué es opcional, per la senzilla rao que en catala normatiu este sufix es invariable.

Els valencianoparlants no institucionalisats, pocs ya, hem distinguit -iste / -ista: “el futboliste / la futbolista”. Per contra son els defensors del llenguage inclusiu els que neutralisen esta caracteristica idiomatica singular, en Valencia tenim eixemples com el “Moviment feminista”.

Trobe que ni en 1995 ni en 2016 li preocupava que una peculiaritat tan significativa com esta desapareguera. I encara estan en aço, nomes hi ha poquius experts de la seua banda que l’usen. Des del paradigma valencianiste sempre l’hem usada (un servidor, i alguns atres, venim reclamant-ho des del 1979, des de la prehistoria).

I posats a diferenciar ‘pediatre / pediatra’ podrien haver estés la regla a ‘geometre / geometra’, ‘jesuïte / jesuïta’ i ad uns atres casos en que la norma condenava la variacio de genero (p. e., en determinats adjectius).

Tanquem la paradeta perque no anem a traure ninguna fava de l’olla. Navarro, ara tan sensible en el llenguage, ni es molestà en dir una paraula sobre els criteris de 1995 ni sobre els de 2016. Aplega un poc tart i fora de lloc. Critíques en uns atres lo que fas tu.

Venen be les paraules que digue Jesucrist abans d’expirar: ¡Pare, perdona’ls, perque no saben lo que fan!, ni tampoc lo que diuen.

Image: google.com.