(I)
Nomes havien passat 10 anys de la mort de Jaume I, quan l'octubre de l'any 1286, el seu net, el rei N'Amfos (Amfos I), fill de Pere I, concedí en Borriana, als "homens de la ciutat e totç los altres lochs del Regne de Valentia" el privilegi de fer Unió,"pusquen fer unitat ab sagrament". El privilegi autorisava a pendre mides estrategiques "possitis ponere cathenas per carrarias", per a defendre les llibertats i privilegis del Regne, "conservationem nostrae regaliae et iurium nostrorum"
El 9 de maig de 1347, regnant Pere II de Valencia, els jurats de la ciutat de Valencia convoquen l'Unió, per rao de molts i diversos agravis, perjuïns i actes contra "furs, uses, privilegis e libertats del regne de Valencia", que havien segut fets " per lo molt alt senyor rey e per sos officials e jutges delegats", els qui havien dit" que.l molt alt senyor rey es en possessio de no servar furs, privilegis, bons usos et libertats."
En el "Llibre de memories" trobem que "A 18 de novembre, dit any, fonch feta una campana, ... pera convocar los de la Unió"
El rei durant la visita a Valencia, ballà al so que li tocarem els valencians. En la "Cronica" del rei llegim que "..lo dit Goçalbo ab CCCC homens...vench ballar ab trompes e ab taballs al nostre real; e volguessem o no, haguem a ballar ab ells Nos e la Reyna."
¿Quina va ser la reacció dels catalans front a les accions dels valencians per a defendre les "libertats del regne de Valencia"?
Els catalans es reuniren en "San Pedro de Oro" (Santpedor) y "Santas Creus" (Santes Creus), per a possar-se al costat del rei i en contra dels valencians. Diu Ramon Gubern, en "Un document de 1348 sobre la Unió", que es troba en el "Butlletí de la societat catalana d'Estudis Històrics, I", 1952, p 45,46, que "la noblesa i les ciutats i viles catalanes es posaren resoltament al costat del Cerimonios" El document de 1348, dirigit al rei diu: "...han gran dolor e han compació de vos e·n parlen fort legement contra Valencia". Soldevila en "Història, I", (pp 454 i 455) reconeix que a la derrota dels valencians havia contribuit "... el suport dels catalans..."
Molt interessant lo que consta al respecte en capitul 26 del llibre VIII dels "Anales de la corona de Aragón" del croniste Zurita. Llegim: "Resuelven en Barcelona que si la unión de Valencia les impide sus cortes el principado de Cataluña ponga remedio" I tambe: "...que estuviesen unidos con las ciudades y villas de Cataluña para lo que tocaba al servicio del rey y para requerirle que fuese a tener cortes; y si los de Valencia lo estorbasen, que ayudasen con cierto número de gente de caballo echasen sus imposiciones cada uno en su tierra para distribuirlas en la gente de guerra"
Com observem, Zurita no pot deixar-ho mes clar: Si els valencians, defenent els seus drets, impedixen que el rei vaja a les corts catalanes ¿Que fan els catalans?. Molt senzill: ¡Guerra al valencià!. Es complien a la lletra els plans del rei. Consta en la "Cronica": "E alli acordam de tenir corts als cathalans; e aço per cor de satisferlos a tots els greuges y de acostarlosnos, per ço que ab la ajuda llur, Nos, poguessem destruir los malvats rebelles de la Unio."
Desfets els valencians en l'ajuda dels catalans, consta en la "Cronica" que "...Nos per la gran rebellio quens havien feta los de la ciutat erem de l'enteniment que la ciutat fos cremada y destroyda e arada de sal.." La repressio fon que alguns "foren rossegats e penjats, e altres solament penjats. Dels quals ni hac alguns...als quals fon donat a beure de metall de la campana de la Unio que havien feta."
Pareix llogic pensar, que si es creu en la defensa dels drets d'un poble, es perque es creu en la defensa dels drets dels pobles. Catalans i catalanistes nos demostren hui i cada dia, com en 1348, justetet lo contrari. Nomes creuen en la defensa dels drets d'ells, chafigant a qui faça falta. Els drets dels demes, com si no existiren. I si fa falta engolir-se al vei per a fer-se ben gros, per intentar-ho,¡que no quede!.
Al poc de temps, els valencians es reconciliaren en el rei Pere, perque com podem llegir en el "Llibre de Consell" (cartes 188), "se tench per altament servit de la dita ciutat en la guerra de Castella", incorporant la corona a la heraldica valenciana:"...en aquest vocable Valencia fahia e feu dalli avant tro a la sua fi, de sa propria ma, en la letra mijana del dit vocable, la qual es .l., una corona....."
Fea poc de temps, que els valencians haviem donat un atre toc d'atenció, en defensa dels nostres drets. En 1328 havia segut elegit Francesch de Vinatea, per a eixercir el carrec de "Justicia en lo criminal". Vinatea faltà l'any 1333. El rei N'Amfos (Amfos II), casat en Na Leonor, germana del rei de Castella, per infuencia d'esta, volgue fragmentar el Regne de Valencia fent donació d'importants ciutats, al seu fill l'infant Ferran. Una representació dels valencians al cap de la que es trobava Vinatea, es reuní en els reis i els digueren, que estaven disposts a morir per a evitar-ho, i que si morien, la represalia del poble nomes salvaria la vida dels sobirans. Davant tal parlament, el rei li digué a la reina "¡Ah, reina! ¿Aço voliets vos oir?". La reina li contestà: "Senyor, no lo consentiria el rey don Alfonso de Castilla, hermano nuestro que no los degollase a todos". La contestació del rei fon la no prou coneguda sentencia: "¡Reina, reina! Lo nostre poble es franc, e no es aixi subiugat com es lo poble de Castella; car ells tenen a Nos com a senyor, e Nos a ells com a bons vasals e companyons".
¿Quan pegarem els valencians una bona punyada sobre la taula i escomençarem a defendre lo nostre, com ho feu Vinatea, descobrint la cara a tots els lladres que volen furtar-nos-ho?
(II)
Per causa de la "guerra del Rey de Castella ab lo Senyor Rey de Arago"(1356-1365) i front l'amenaça de perdre Valencia i Aragó el rey Pere, demanà ajuda als catalans. José Luis Martín, en el "VII Congreso de historia de la Corona de Aragón". II vol . pp 89-90 nos conta que durant uns any, els catalans passaren en raons al rei sense fer-li ni cas. Una volta es decidiren a ajudar, ho feren: "...para evitar no la pérdida de estos reinos, sino los perjuicios que de ella se derivarían para el Principado...".
Per a que no nos ho conte ningu, anem a la font original. Les corts catalanes diuen textualment: (Cortes de los antiguos reinos..... Volum I, 2ª part. pag 561) "Per cobrar moltes ciutats, viles e lochs per lo dit rey de Castella occupats aixi en lo Regne d'Aragó com en lo Regne de Valencia, lo qual recobrament era e es deffensio del Principat de Catalunya car aquells II regnes perduts se poguera seguir fort leugerament gran perdicio e destruccio del dit Principat e tots los habitants en aquell, especialment per ofendre e esvahir lo estol que'l dit rey de Castella tenia en los dits mars de Valencia pero ço que'l dit rey de Castella no pogues ab lo dit estol esvahir, occupar e dampnificar les maritimes de Cathalunya.....e vedar que viandes e altres coses necesaries a Catalunya per la dita mar venir no poguessen."
Diuen que hi ha que coneixer la historia per a no repetir els erros del passat. La percepcio actual de que es dificil esperar alguna actuacio dels representants catalans, darrere la qual no estiga unicament el benefici propi, es veu constatada per la historia.
No es dificil imaginar-se als diputats "del General e consell llur, representants lo principat de Cathalunya", revolcant-se per terra quan els Jurats valencians els enviaren una "lletra" parlant de "de la gloriosa corona de Aragó", especificant "...tots los vasalls de la dita real corona, senyaladament los del regne [d]'Aragó, vosaltres, senyors, e nosaltres, entre totes les nacions del món..."., diguent-los que son "germans nostres, membres tots de un cors místich e de una republica indivisible e inseparable"
¿Es el egoisme una de les caracteristiques de la germanor?¿Es pot considerar germa a qui te l'enronia de dedicarse a dos mans a fer-te desapareixer del mapa i de la historia?¿Que haurien dit els nostres Jurats si hagueren sabut que catalans i catalanistes actuals intenten dir a la "gloriosa corona de Aragó "Confederacio catalano-aragonesa", com si els valencians no existirem ni haguerem existit mai?
Continuem en mes malandreces, malalçades, malfataneries i malifetes dels catalans:
De 6 d'octubre 1400 data carta del Jurats de la ciutat de Valencia segons la qual els "consols de Barchinona" pretenien posar un impost (vectigal) als mercaders valencians. Els jurats els aclarixen que dit impost no afecta als valencians, perque no pot "ligar o comprehendre los estrangers fora son territori, ne parlant ab reverencia de la sua altea lo dit senyor rey, en prejuhi nostre". Els deixen ben clar que "...ells son certs que cascun regne e principat es per sí, e fa ab lo dit senyor e liga ço que li plau e deu, e la un no liga l'altre.". ¿Es pot deixar mes clar als catalans que els valencians som extrangers en Catalunya, que no claven el nas on no deuen i que cadascu en sa casa i Deu en la de tots?
El 25 de setembre del mateix any, els Jurats de la ciutat de Valencia escriuen:"...Del feyt del consol castellà que·l senyor Rey vol que sia aci, no evaesquen si dien que·n Sibília ha consol català, car aquell consol no es valencià ni james d'aquest Regne, e allo fon antigament atorgat als catalans, per ladonchs Rey de Castella, en remuneració de bon servir que catalans li feren en la guerra que havia contra moros..." De lo qual s'extrau, que anem aviats si esperem que alguna volta algun català defenga els interessos valencians. Els Jurats ho tenien molt clar.
Respecte de la interpretacio d'esta cita, que fa Ferrando en "Consciència idiomàtica i nacional dels valencians", nomes es producte d'una obsesió per fer passar lo blanc per negre, que podria ser digna d'estudi clinic. Diu Ferrando: "Els jurats valencians demanen, doncs, al rei de no escudar-se darrere la catalanitat «nacional» o lingüística del cònsol català de Sevilla per tal d'imposar a la ciutat de València determinades obligacions, puix que el cònsol de Sevilla no és jurídicament valencià."
La interpretació de Ferrando nomes pot ser consequencia de que es pensa poseïdor de poders extrasensorials per a endivinar lo que, segons ell, els Jurats volgueren dir, pero no digueren.
Per una atra banda, hem de saber que la unica rao per la qual els consols dits "d'Ultramar" eren tambe coneguts com "de catalans", era per que la ciutat de Barcelona disponia del privilegi de nomenar-los (rao per la qual en els sagells dels consols es representen les armes de Barcelona). Els Jurats ho expliquen molt claret: "...antigament atorgat als catalans, per ladonchs Rey de Castella..". La jurisdiccio d'estos consolats "de catalans", s'extenia sobre tots els subdits del rei d'Arago. En carta que envien als "consellers de la ciutat de Barchinona" el 5 de juny de 1416, (Epistolari de la València medieval II. p 233), ho expliciten: "que.ls sotsmesos del senyor rey o de nostra nació s'an jutjar per aquella, e en terres estranyes". ¡I que no es facen ilusions els catalanistes, perque ya hem vist, que quan els Jurats es referixen a "nostra nació", sense concretar la valenciana, parlen de "los del regne [d]'Aragó, vosaltres senyors,(catalans) e nosaltres (valencians).
Com no me crec realment que Ferrando es pense que es Aramis Fuster, ni me crec que desconega el significat dels consolats "de catalans", nomes queda la obsesio patologica per manipular la realitat en la rebordonida finalitat d'intentar despersonalisar als valencians. ¡No tingam por a enfrontar-nos en tots i cada u dels arguments dels catalanistes!. En quan furgues un poc, rapidament, es troba la mentira i l'intent de tergiversar-ho tot. Sobre la falla que s'han montat respecte dels "mercaders catalans", parlarem mes avant.
Agusti Galbis Cordova es Arquitecte.