Entre sentiments diversos (impotencia, incredulitat, indignacio, tranquilitat, empatia...) lligc el –penultim– ‘llament-crida’ del genuïniste Leo Giménez, a on demana un ‘nou pacte pel valencià’ (Levante-EMV, 12-6-2023: 42).

En resum: la llengua valenciana minorisada continúa sent motiu de controversia (pel nom-noms, per ser part de o autonoma, pel model-models) i encara que es llig i s’escriu mes... recula la transmissio generacional i l’us social. Recorda la Batalla de Valencia i que la ‘virulencia’ perde força quan els partits majoritaris crearen l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I aplega el recurs explicatiu i tranquilisador (els principis dormitius dels meus admirats Marcelo Ceberio i Paul Watzlawick, La construcción del universo, 1998), repetit ad nauseam: “Des de l’essencialisme lingüístic, imperant en àmbits universitaris i altres espais elitistes, no s’ha acceptat mai, de fet, l’autoritat de l’AVL, però esta ha anat fent un treball positiu de posar en valor la parla valenciana ignorada o marginada per eixe essencialisme [...] Però amb l’arribada de l’elitisme lingüístic i afins als departaments gestors de la política lingüística en 2015 es va començar a trencar el consens aconseguit amb la creació de l’AVL, en direcció a una impossible convergència amb l’estàndard del català central. Més que convergència, subordinació i ninguneig de l’AVL”. Ho ha vist fins Manuel Sanchis-Guarner Cavanilles (comentat aci en «La llei de la gravetat en 2022», 30-9-2022 i 5-10-2022).

No li llevare merit perque es persistent en denunciar conductes del poder que han perjudicat la llengua valenciana, que no dubte que aprecie i vullga. ¿No s’ha donat conte que està predicant en el desert?, ¿no llig el diari en el qual colabora?, ¿no ho veu?

M’explique. La trayectoria convergent de la AVLl, timida al començament, desplegà la metamorfosis larvaria ben pronte, en 2005 (acort sobre la naturalea del valencià). Com be diu, ha anat incorporant a la llengua elements ‘genuïns’ totalment correctes, ¿quín atre cami justificatori de la propia existencia tenía?. I aparegue la ‘buba-crisalida’ en 2015 (el Botànic I), casi a punt de lliberar-se del jou ‘politic’ dels 15 anys de tutela de les Corts en l’eleccio dels membres (inici de l’endogamia absoluta i del tancament epistemic). En acabant vingue la transformacio total, el nou ‘imago-adult’ ya volava a soles: Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat (2016), de la Conselleria d’Educació / Generalitat Valenciana (discutits puntualment per un academic). I mentres, es preparava el nou ecosistema, els acorts i protocols firmats entre la AVLl, l’IEC i l’Universitat de les Illes Balears (2020)... que foren criticats per quatre academics i que encara no han segut penjats en la uep de l’institucio (¿?) (els comenti aci: «Desconcertats i apardalats», la versio sancera aparegue el 14-8-2020).

¿Giménez vol un nou pacte?, ¿com el de 1999-2001?: “Ara ya no mos tenen als ‘anticatalanistes’ ni a la ‘Batalla de Valencia’ com a excusa. Porten 40 anys controlant l’educacio (en el PP, en el PSOE i en Compromís). Quan estava Unio Valenciana els defensors de l’us de la llengua valenciana tenien un aliat, pero [UV] era l’enemic a aniquilar. Ara tenen al PP (que li importa una fava) i a Vox (que li importa dos faves).” Es un fragment de l’articul: «¿I ara quí te la culpa?» (publicat aci, 26-4-2023).

Si no es demanar massa, igual que yo lligc en atencio els seus articuls podia llegir el meu llibre: ¿Cóm (mos) escriuren l’historia? / Informacio i desinformacio en Operació AVL. El pacte llingüistic [lingüístic] dels valencians (2023), tal volta trobarà algunes explicacions per a la seua inquietut.

¿Que venen anys complexos? No ho negare. El pacte Partit Popular-Vox (epidermics-castellanistes) dificultarà mes l’us social del valencià, en un atre sentit al desori provocat pels seus principis dormitius (elitisme i essencialisme). Hi ha noms i llinages (persones i institucions...). Que la nova parella governamental reblirà (es un concepte relatiu) de diners i atencions a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i a Lo Rat Penat (i ad algunes atres associacions afins), no tinc massa dubtes, per a que callen. Es justa compensacio, en acabant de la sequera imposta durant dos llegislatures ¿no?. Que alguns ho passaran un poc pijor, segur, pero tampoc tinc massa dubtes que la AVLl continuarà tenint mijos (el catalanisme es especialiste en estes sendes i passeres, ¿cóm creu que funciona la ‘paradeta’ d’Acció Cultural del País Valencià i ses fundacions?).

Alguns ya estan preparant els jopetins i les camisoles de ‘guerra’, i les barricades («El torero y el condenado por maltrato», Miquel Alberola, El País, 14-6-2023: 13).

A mi, m’es un molt indiferent.