U, que es prou credul, confiava en que els genuïnistes digueren la veritat. Si, esta colleta que està per la recuperacio de ‘lo nostre’, per rescatar de l’oblit totes les paraules arraconades per un ‘tsunami’, els que potencien la nostra autoestima idiomatica –i personal–, que la teniem per terra.

En una de les ultimes columnetes, el jornaler de la AVLl, Josep Lacreu, nos contava que ‘tararot’ ve de ‘tarara’ + el sufix ‘ot’ i l’usem per a definir una persona destrellatada, irreflexiva, sense cap, que fa les coses mal...i de la mateixa familia tenim ‘tararí’ i ‘taral·lejar’ (Levante-EMV, 26-4-2022: 3).

¡Ui!, veig la geminada i plante les orelles –encara que aço ho fan els animalets–. A comprovar. En el diccionari Alcover està la clau, nomes una cita moderna i per al catala oriental. En el Diccionari de la rima (1956) de Ferrer, trobem ‘taral·lejar’ (¡fent cami!). En el diccionari de l’avaladora de genuïnismes AVLl nomes figura ‘taral·lejar’. Busque en el CIVAL, de la AVLl, i la documentacio es relativament moderna (Estellés i companyia), insistixc, ara busque ‘tararejar’ i aci ya apareix en el diccionari d’Escrig (1887). Tambe està inclosa en el diccionari de la RACV (1992) i successius.

Com a curiositat, per a vore la regularitat de la forma valenciana i l’irregularitat (anomalia) de la catalana –feta passar per valenciana– aportare uns poquets eixemples del Diccionari de la rima, seguidets per a que no es perda ningu, u darrere de l’atre i en la pagina del costat de ‘taral·lejar’: ‘senyorejar’ < senyor+ejar, ‘sermonejar’ < sermo(n)+ejar, ‘serpejar’ < serp+ejar, ‘serpentejar’ < serpent+ejar, ‘serrejar’ < serr(a)+ejar, ‘sestejar’ < sest(a)+ejar, ‘setantejar’ < setant(a)+ejar... ¿clar? Si tenim ‘tarara’+ejar > ‘tararejar’. I la corroboren: ‘tararot’ < tarar(a)+ot, ‘tarari’ < tarar(a)+i i ‘tarari, tararu, tot be a ser u’ (= mes o menys una cosa es igual que una atra) < tarar(a)+u.

No nos podem refiar de ningu... i manco d’estos ‘pardalets’ que cobren per dir mentires. Ya ho dia José Villanueva... “Prietas las filas / recias, marciales, / nuestras escuadras van / cara al mañana...”

Image: Verónica Rosique