Per un accent...

La teoria del caos se sol eixemplificar en el vol d’una palometa en Almoradi que causa una tempesta en Bangkok o en l’illa de Pasqua. Ho tinguerem el passat 28-4-2025 quan un chicotet problema generà una cascada de conseqüencies que acabaren en l’apagada general d’Espanya i Portugal. En resum, un fet insignificant al principi d’una cadena pot causar un desastre al final del recorregut.

I tot aço ve per l’accent de Valencia. El porte escrit o no, tot lo mon, excepte els de la ‘ciencia’, saben que es en e tancada. No hi ha discussio. Una atra cosa es que la normativisacio aplicada al valencià obligue a posar-lo greu com pronuncien el toponim en Catalunya.

Pero, ¿per qué es una qüestio d’estat la direccio de la ralleta? Perque, seguint el principi caotic, un accent pot desestabilisar tot el sistema i mes.

En primer lloc, ‘València’ forma part de la triada especial junt a ‘què’ i ‘perquè’, una e oberta que no respon a la diccio valenciana, excepte quan per emfasis, per exageracio, la diém oberta, o en frases com ‘no ni què’ (sinonima de ‘no ni poc’). Passa igual quan alguns parlants obrin l’interrogatiu-exclamatiu ¿còm?

Ad alguns unitaristes idiomatics ya els destorbava marcar el timbre vocalic d’estes tres paraules pero obedien i callaven.

En segon lloc, si acceptem ‘Valéncia’, ¿quín motiu hi ha per a conservar ‘què’ i ‘perquè’? Cap, no n’hi ha. Pero ¿parem aci? No.

Tercer si en els anteriors casos es pot modificar la marca-timbre de la vocal. ¿Quín sentit identitari te mantindre accentuacions extravagants –convergents en el catala– en els participis ‘entès’, ‘comprès’, ‘encès’, ‘imprès’ o en els gentilicis ‘finès’, ‘anglès’, ‘feroès’? Pos pareix que tampoc n’hi ha.

Quart, si fins ara no hem trobat motiu tecnic-llingüistic per a accentuar contra la fonetica valenciana i a favor de la fonetica catalana, ¿podem transformar tambe unes atres falses obertures com ‘parèixer’, ‘merèixer’, ‘conèixer’, ‘crèixer’? Yo diria que si. Nomes tenim de seguir la ‘genuïnitat’ i les modificacions anteriors. Ho podem fer. Es mes, sería congruent aplicar-ho a tots els casos identics.

Quint, per extensio, si fins ara hem vist que l’accentuacio es convencional, producte d’una decisio ‘democratica’, que no tecnica ni ‘idiomatica’, ¿qué mos impedix eliminar del tot els diacritics que ya hem vist que moltissims eren inutils? De ser-ne decenes i decenes s’han quedat ‘escorreguts’, en 15 i sense una justificacio convincent. Trobe que no hi ha impediment ‘cientific’, pot ser algun sentimental, poca cosa.

Sext, i de pas, si hem introduit ‘qué’ fort o interrogatiu, ¿per qué no eixamplem la norma a tots els interrogatius i exclamatius? Home, ben mirat, sería llogic en tota la serie.

Septim, si proseguim en l’ampliacio del camp d’intervencio en l’area fonetica, ¿per qué no li llevem la coloquialitat i passem al llenguage formal el sufix abstracte -ea en conte de -esa ‘chiquea’, ‘honradea’, ‘perea’? Si, clar, es una adequacio grafica relacionada en les anteriors. Tot es fonetica.

Octau, pero ¿perquè quedar-mos aci si ya trencarem el mur en el toponim ‘Valéncia’? Tens rao, podem fer mes coses, com per eixemple acceptar que la ‘llengua valenciana’ es un concepte ple i no una simple etiqueta...

Algu pot recordar-mos que la ‘romanistica internacional’ diu no se qué... pos que ho diga. Al remat es tracta de sentir-se a gust sent rojos, un poc grossets i en moltes ganes de treballar...

I lo mes perillos, ¿i si descobrim que podem ser valencians, que nomes es qüestio de ficar-s’ho en el cap?

¿Saben aquella historia que comença en la perdua d’un clau de la ferradura d’un cavall i que acabà en la perdua del regne? Pos aci igual.

Ells i elles, els guardians i guardianes de les essencies ho saben. Per aço estan que bufen en la possibilitat del canvi accentual, una ralleta, de València per Valéncia.

Este proces te una part ludica i entretenguda, pero tambe en te una atra perversa i demencial (els insignificants canvis en que mamprengue l’holocaust dels jueus pels nazis, com els que han estat realisant els israelians durant anys en els palestins fins que ara estan aplicant la solucio final, la que els aplicaven ad ells en els anys 40 del sigle passat.

Voldria que deprenguerem, pero...

2

Imagens: google.com, globexs.com, facebook.com.

  • Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.